Resultats de la cerca
Es mostren 1680 resultats
marquesat d’Oms
Història
Títol concedit per Lluís XV de França el 1767 a Josep d’Oms i de Tord, baró de Tresserra, sobre les seves senyories d’Oms, Tellet, Sureda i Bages.
S'extingí al principi del s XX per manca de successió masculina
Don Juan Tenorio
Cinematografia
Pel·lícula del 1922; ficció de 112 min., dirigida per Ricard de Baños i Martínez.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Royal Films Barcelona ARGUMENT El drama homònim 1844 de José de Zorrilla GUIÓ I FOTOGRAFIA Ramon de Baños blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Frederic Brunet i Fita, Josep Pous i Palau INTERPRETACIÓ Fortunio Bonanova Don Juan Tenorio, Inocencia Alcubierre Doña Inés, Jaume Planas Don Luis Mejías, Ramon Quadreny Ciutti, Ramon Bañeres Don Gonzalo de Ulloa, Julio López de Castilla Don Diego, Juli Nolla Don Diego Tenorio, Conchita Huerta Doña Ana de Pantoja, Copérnico Oliver Buttarelli, Antònia Baró Brígida, Ricard Fusté el capità Centellas, Pau…
vescomtat d’Omeladès
Història
Territori al voltant del castell i vila d’Omelàs, a l’oest de Montpeller.
Inicialment pertanyia als vescomtes de Besiers, i passà als comtes de Carcassona pel casament de la vescomtessa Garsenda I de Besiers i Agde amb el comte Ramon I de Carcassona Vers el 1034 el fill d’aquest, el comte Pere II, posseïa el castell d’Omelàs i el 1036 el tenia per ell el seu germà, el comte Guillem I El 1114 era del senyor Guillem V de Montpeller i en disposava testamentàriament a favor del seu germà uterí Bernat d’Andusa en feu dels vescomtes de Besiers i de Narbona definitivament el deixà el 1121 al seu segon fill Guillem, que prengué el nom d’Omelàs, juntament amb els castells i…
vescomtat de Vilamur

Els Vilamur, vescomtes de Vilamur
Geografia històrica
Jurisdicció feudal de l’antic comtat de Pallars que comprenia, a l’origen, la vall de Siarb —avui, de Soriguera—.
Els vescomtes de Pallars, després d’un breu temps d’anomenar-se vescomtes de Siarb, adoptaren el nom definitiu de Vilamur el 1135, però no signaren com a vescomtes fins el 1149 el primer a fer-ho fou Pere II de Vilamur vescomtat de Pallars Al s XII actuaven a les altes valls dels Pirineus frontereres amb l’Urgell, i signaren pactes dels bisbes d’Urgell i dels vescomtes de Castellbò Al s XIII foren convocats a corts, tingueren accés a l’episcopat i establiren un doble matrimoni amb la casa comtal pallaresa 1250, acordat entre el vescomte Pere IV de Vilamur i el comte…
Sant Esteve d’Eixea (la Vall de Lierp)
Art romànic
Situació Interior de l’església amb la volta de canó de perfil semicircular Extreta de M Iglesias, Arquitectura románica Siglos X-XI, XII y XIII Arte religioso del Alto Aragón Oriental L’església parroquial de Sant Esteve es troba a la part baixa de la caseria d’Eixea, que és situada al turó d’Eixea, a la capçalera del barranc de l’Espluga que aigua avall s’encaixa formant el congost homònim Mapa 31-10 212 Situació 31TBG924953 Travessa el poblet la carretera de les Viles de Turbó que s’agafa a Campo També s’hi pot arribar des de la vall de l’Isàvena, per la carretera de Tor-la-ribera que…
Joan Ventosa i Calvell

Joan Ventosa i Calvell
© Fototeca.cat
Economia
Història
Polític i financer.
Doctor en dret, fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista i secretari de la seva junta directiva 1903 En sortí amb motiu de l’escissió del 1904, i fou el primer director d' El Poble Català Tornà aviat a la Lliga, i fou regidor de Barcelona 1905 i diputat per Santa Coloma de Farners del 1907 al 1923 Convertit en un dels màxims dirigents de la Lliga membre de la comissió d’acció política, fou un destacat parlamentari i conferenciant en qüestions econòmiques, financeres i administratives Pel gener del 1917 féu un viatge a València per tal de crear una aliança amb el valencianisme…
Museu Picasso
Pati del Palau Meca, integrat al Museu Picasso
© Fototeca.cat
Museu
Museu monogràfic dedicat a l’obra de Pablo Picasso, inaugurat a Barcelona el 1963 gràcies al donatiu que Jaume Sabartés, amic i secretari de Picasso, feu a la ciutat.
Inicialment hom escollí, per allotjar-lo, el palau Aguilar del carrer de Montcada Posteriorment, amb els donatius rebuts de l’artista a la mort de Sabartés 1968, que incloïen la sèrie Las Meninas , i amb el llegat d’obres custodiades per la família Picasso 1970, el museu fou ampliat amb l’annexió, el 1970, del palau del Baró de Castellet L’any 1986 hom hi annexà encara el palau Meca La primera planta d’aquest palau és dedicada a exposicions temporals a l’entorn de Picasso o els seus contemporanis Klee, Braque, etc Els fons del museu constava a final de l'any 2000 d'unes 4250…
Sant Just i Sant Pastor d’En (Nyer)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquesta petita església propera a Nyer, antiga parròquia avui desafectada ECSA - F Tellosa L’església de Sant Just i Sant Pastor és situada, aïllada, a l’extrem nord del petit nucli d’En Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 32’ 0” N - Long 2° 15’ 52” E S’arriba a En per una pista que surt del poble de Nyer JAA Història El lloc d’En és conegut des dels anys 864-865, en què Ranesind va vendre a l’abat Vítiza, a Protasi i als monjos de Sant Andreu d’Eixalada tota la part que li corresponia a la villa d’En, a Canavelles, Moncles, Toévol i Llar En canvi, i malgrat el seu…
Castell de la Nou de Gaià
Art romànic
La contrada de la Nou és documentada des de l’inici del segle XI, per tant en una època força reculada Un dels primers esments data de l’any 1011, quan és citat “ ipsum kastelar que dicunt Nuce ” com a afrontació meridional del castell d’Albinyana Una dotzena d’anys més tard, el 1023, en la venda feta pel comte de Barcelona Berenguer Ramon I i la seva muller Sança a Guillem Amat del castell de Castellví de la Marca, es menciona com a límit meridional el termino Nucis Cal dir que el fet que la documentació parli d’un kastelar , posa de manifest clarament, segons A Virgili, l’existència d’un…
Castell de Masricard (Tarragona)
Art romànic
L’indret de Masricard es troba al sud del nucli de la Canonja, antic terme municipal agregat a Tarragona l’any 1964 Segons EMorera, el nucli medieval de Masricard es constituí sobre les ruïnes d’una villa romana, car en aquest indret es localitzaren làpides i altres testimonis materials d’època romana El mateix autor suposà que la colonització de Masricard en temps medievals seria una de les més primerenques de tota la zona, possiblement un xic posterior a l’any 1128, moment en què el lloc de Masricard seria concedit en feu reial per tal de bastir-hi un castell tanmateix, no es conserva cap…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina