Resultats de la cerca
Es mostren 5816 resultats
castell de Calafell
Castell
Castell de Calafell (Baix Penedès), al cim d’un turó, a la part alta del poble.
Les restes del castell Situades a l’extrem sud d’un turonet, són formades per un recinte poligonal, una sitja i un pou El recinte fa uns 36 m, de nord a sud, per uns 21,5 m, d’est a oest Les parets tenen uns 130 cm de gruix, i cada pany de mur sembla que tenia uns cossos sortints, amb diverses sageteres L’aparell és fet amb pedres petites i collocades en filades, unides amb morter de calç La sitja, de boca circular, té una profunditat de 153 cm i un diàmetre màxim de 110 m En el pou, de 6,9 m de profunditat per 2,6 m de diàmetre intern, s’ha calculat que hi poden caber uns 30000 litres d’…
Joan Llobet i Prunés
Cinematografia
Fotògraf i cineasta amateur.
Vida D’adolescent visqué a Barcelona, però el 1926 es traslladà a Sabadell i treballà en el camp del reportatge, en el qual es consolidà més tard professionalment com a fotògraf d’estudi A la dècada del 1930 s’inicià en el cinema amateur , en què destacà pel seu humor i el seu virtuosisme tècnic Diverses obres seves guanyaren nombrosos guardons Las aventuras de Situ , medalla d’honor al Concurs nacional del CEC 1936 millor film i millor fotografia Érase una vez , premiat el 1945 pel CEC millor utilització dels recursos tècnics, millor film infantil, etc el 1946 tornà a guanyar la medalla d’…
Castell de Montagut (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Torre de planta circular de l’antic castell de Montagut de Fluvià, única resta que amb seguretat pertany a aquest edifici medieval Només s’ha conservat, però, fins al nivell de la porta primitiva J Bolòs El Castell de Montagut o Castell del Cós és una torre de planta circular, construïda al cim de la muntanya del Cós, des d’on es domina visualment tota la plana de Montagut i el camí del Fluvià Mapa 257M781 Situació 31TDG649759 Venint d’Olot anant cap a Besalú i Banyoles, havent passat Castellfollit de la Roca, cal agafar la carretera d’Oix Pocs centenars de metres després del…
Castell de Puigpardines (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Situació Una perspectiva de les ruines del castell J Bolòs Castell o casa forta situada al vessant de la muntanya, als boscs del mas Toralles, més amunt de l’església de Puigpardines Des de l’edifici hom pot albirar una part de la plana d’en Bas, que s’estén al seu dessota Mapa 294M781 Situació 31TDG523659 Si hom ve d’Olot pot agafar a carretera de Sant Privat d’en Bas Abans d’arribar al Mallol, cal girar a mà esquerra i seguir la carretera que mena a Joanetes Aproximadament 1 km més enllà, hom pot agafar o bé la carretera que porta a l’església de Puigpardines o bé, una mica abans, el camí…
ocell lira

Ocell lira (Menura novae-hollandiae)
© Asociación Andaluza de Turismo Rural en Casas Cueva
Ornitologia
Nom donat a les dues espècies d’ocells de la família dels menúrids, de l’ordre dels passeriformes.
L' ocell lira superb Menura novae-hollandiae és d’un color marró cendrós, vermellenc a les ales, i els mascles presenten una cua de 60 cm amb les dues rectrius externes més amples i corbades en forma de lira L' ocell lira d’Albert Menura alberti és més vermellós i la cua no té forma de lira Ambdues espècies habiten a les selves orientals d’Austràlia
cotilosaures
Paleontologia
Ordre de rèptils anàpsids
integrat solament per espècies fòssils, que aparegueren en el Permià i s’extingiren en el Triàsic.
Per tal com s’originaren directament dels amfibis urodels, llur forma i llurs particularitats morfològiques recorden molt les de les salamandres i els tritons actuals Alguns, com Seymouria , atenyien només 50 cm de llargada i presentaven vida amfíbia, i uns altres, com Diadectes , arribaven a assolir d’1,50 a 1,80 m de llargada i foren dels primers vertebrats terrestres que poblaren la terra ferma
cimbidi
Botànica
Nom donat a diverses espècies del gènere Cymbidium
, de la família de les orquidàcies, originàries de les regions tropicals d’Àsia, des de l’Himàlaia fins a la Xina, el Japó i Austràlia, generalment epífites, que es cultiven com a ornamentals per les seves flors peculiars amb combinacions de colors molt diverses.
Les flors mesuren entre 2 i 14 cm de diàmetre i surten solitàries o en grups de fins a 40, en espigues rectes o arquejades de fins a 1 m de llargada La majoria de cimbidis són espècies híbrides molt rústiques i en regions temperades litorals poden viure bé en un jardí a l’ombra És el gènere d’orquídia més cultivat arreu del món
xel
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids, molt semblant a la petxina variada, però amb els plecs més amples i arrodonits i la coloració més uniforme i més clara.
Té les dues valves bombades, i al costat de la xarnera hi ha dues expansions laminars com les de la petxina de pelegrí, però asimètriques D’uns 5-8 cm, habita els fons de sorra i de pedres petites per sota dels 10 m de fondària És relativament comú a les aigües dels Països Catalans, on és comercialitzat a causa de la seva carn gustosa
ring
Boxa
Quadrilàter on tenen lloc els combats de boxa o de lluita.
Els seus costats oscillen entre els 4,35 i els 6 m, l’envolten tres fileres de cordes tesades entre quatre pals collocats als quatre angles El sòl del quadrilàter, a una alçada d’1,30 m de terra, és cobert per una lona fixada al paviment sobre una capa de feltre, cautxú o altre material tou amb un gruix mínim de 2 cm
aplousobranquis
Zoologia
Subclasse d’ascidiacis integrada per animals procordats, que tenen el cos allargat i dividit en dues o tres parts.
La cavitat branquial no presenta plecs i manca de vasos longitudinals interns Són colo nials Es reprodueixen sexualment o asexualment L’espècie Clavelina lepadiformis forma colònies de pocs individus, que són transparents i fan dos o tres cm tenen un llarg peduncle i es troben reunits per un estoló ramificat transparent Es reprodueixen per gemmació, i són freqüents a la zona costanera superior urocordats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina