Resultats de la cerca

Situada durant els crus anys de la postguerra, narra la història de l’Andreu, un noi de la plana de Vic El pare és a la presó per les seves idees republicanes i la mare ha de treballar a la fàbrica del poble Per això l’ha confiat als avis, que viuen a pagès i fan de masovers Enmig d’aquest ambient l’Andreu obrirà els ulls al món, i, sobretot, a la seva condició de membre pertanyent al bàndol dels perdedors La història està narrada en primera persona, des de la perspectiva de l’Andreu adult que contempla la seva infantesa i adolescència És una con­templació dual —viva i propera, però alhora…

Trajectòria acadèmica Començà a estudiar a la Universitat de Granada Resideix des del 1968 a Barcelona, i des del 1969 és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona , on l’any 1973 obtingué el doctorat Professor adjunt 1979, des de l’any 1986 és director de l’Institut d’Estudis Medievals d’aquesta universitat i editor de la seva revista, Medievalia , i des del 1994, catedràtic d’Història Medieval d’Europa Ha estat també director del Departament d’Història de les Societats Precapitalistes i Antropologia Social Fou professor visitant de les universitats de Gènova i Poitiers i…

Net d’un militant de l’ Irish Republican Army i fill d’un membre del Fianna Fáil , després de graduar-se el 1975 a la University College de Dublín anà a Barcelona, on visqué fins el 1978 Posteriorment retornà a Irlanda i fou collaborador de diversos periòdics de Dublín i, del 1982 al 1985, editor de la revista Magill Posteriorment, viatjà extensament per Sud-àfrica, Europa i l’Amèrica del Sud, viatges dels quals en resultaren nombrosos llibres de ficció, reculls d’assaigs, cròniques, etc, que tenen com a tema central, independentment del gènere, la identitat, considerada des d’una gran …

El primer membre conegut és Chiarissimo de Giambuono de Mèdici , del consell general de la ciutat s XIII El seu fill Filippo de Mèdici fou succeït per Chiarissimo II de Mèdici i Averardo I de Mèdici , antecessors de la majoria de les branques de la família El primer Mèdici important, però, fou Salvestro de Mèdici Florència 1331 — 1388, que, elegit gonfanoner 1351, el 1378 provocà la reacció popular contra la Parte Guelfa tumult dels Ciompi i fou deposat per aquesta i el poble 1382 El succeí Giovanni di Bicci 1360-1429, d’una altra branca, que assumí la gestió dels béns papals, la qual cosa l’…

Fill de Joan Baptista Roca i Caball , nasqué a l’exili familiar, però el 1941 fou portat a Barcelona Actuà en el moviment estudiantil democràtic, i s’incorporà al Front Obrer de Catalunya 1961-69 Alhora treballà com a professor a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona 1962-66, fins que en fou expulsat Defensor de processats davant el Tribunal d’Ordre Públic, i vinculat també a empreses urbanístiques, ha collaborat a Destino , Serra d’Or , El Correo Catalán , Avui , La Vanguardia , etc Cofundador de Convergència Democràtica de Catalunya i diputat a Corts 1977, 1979, 1982, 1986,…

Situació L’església de Millars, sufragània de Madremanya, enxiquida al costat de la gran mola del castell, conserva elements romànics a desgrat de modificacions d’època renaixentista i moderna TAVISA De la carretera de la Bisbal d’Empordà a Girona, a la població de Corçà, surt una carretera que porta a Bordils, seguint la qual, entre les poblacions de Monells i Madremanya, hi ha la via que duu a Millars, visible des de la carretera Mapa L39-13334 Situació 31TDG976487 JAA-MLlC Història De la capella de Sant Iscle i Santa Victòria de Millars, les notícies històriques publicades són ben…

Situació Vista de l’interior de l’església on hom pot veure la barreja d’èpoques de construcció F Junyent-A Mazcuñan Capella propera al mas Comallonga i erigida al costat de la masia de Betlem, a la banda de tramuntana del terme, a frec del territori de Sant Mateu Long 1°42’38” - Lat 41°47’10” Per anar-hi cal agafar una pista, en molt bon estat, que arrenca, a mà esquerra, poc després del quilòmetre 10 de la carretera de Callús a Castelltallat Hom també hi pot anar per Fonollosa, però l’itinerari descrit és el més viable Les claus d’aquesta església es troben al mas Comallonga FJM-AMB…

L’antiga parroquial de Sant Esteve agrupa al seu entorn la vila d’Olzinelles, de població dispersa, situada al nord-oest del massís del Montnegre, al sud del terme de Sant Celoni El lloc d’Olzinelles és documentat per primer cop en l’escriptura de donació que l’any 978 féu un tal Seniol de diferents alous a favor del seu afillat Guillem, sota la forma Elzinelles La vall que forma la riera d’Olzinelles apareix al llarg del segle X sota el nom d’Ellefredi , nom que ha desaparegut en generalitzar-se el que es dóna al terme L’església de Sant Esteve és documentada per primera vegada el 15 de…

Situació Restes d’aquesta església, amb un parament fet de carreus allargats i ben escairats J A Adell Les ruïnes de l’església de Sant Pere del Bac o de l’Obac són prop del barranc de Sant Pere, al sud de Vilanova de Meià Mapa 33-13328 Situació 31TCG362501 Cal anar-hi des de Vilanova, per un camí en direcció a migdia És difícil de trobar AMV Història Aquesta església tingué inicialment una comunitat de monges o donades que devien seguir la regla benedictina Després de quedar sense comunitat, l’església fou unida al cenobi de Santa Maria de Meià i els seus béns foren units a la mensa prioral…

És situat a l’antic poble de Corbera del Castell dit avui Corbera d’Amunt, el qual és deshabitat des de l’inici del nostre segle Les primeres mencions del lloc de Corbera Corbaria , 953 Corbera , 958 es troben en donacions de terres horts, vinyes, boscos, garrigues fetes per alguns propietaris alodials a Sant Miquel de Cuixà mitja dotzena entre el 953 i el 988 Aquestes possessions van ser confirmades al monestir per les butlles pontificals del 968 i el 1011 L’any 1020 s’hi afegí un predi important que comprenia també cases i edificis, llegat per un tal Bernat, germà de Miró, amb condició…