Resultats de la cerca
Es mostren 1567 resultats
moruna
Pesca
Ormeig de pesca semblant a l’almadrava, però de dimensions més reduïdes (la cua té uns 150 m), en el qual només hi ha dues cambres de forma circular que desemboquen en un cop paral·lelepipèdic.
Hom el cala a prop de la costa i perpendicularment a aquesta, i és destinat a capturar tota mena de peixos, crustacis, etc, que habitin en les seves proximitats
macrúrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels macruriformes, de tronc curt i cua molt allargada, al final de la qual conflueixen la segona aleta dorsal i l’anal, que inclou els titulots i els batxillers.
fascògal
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels marsupials de la família dels dasiúrids, de dimensions i aspecte semblants als d’una rata, cua nua o acabada en un pinzell de pèls i marsupi molt reduït.
Són animals carnívors que es nodreixen d’ocells petits i insectes i habiten en els arbres Inclou una vintena d’espècies d’Austràlia, Nova Guinea i les illes veïnes, entre les quals espècies es destaca Ptapoatafa , de 23 cm de llargària i de pelatge d’un color blau
llop
Canis lupus ssp. lupus
Malene Thyssen (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels cànids, de cos àgil i musculós, que ateny 1-1,4 m de llargària, 70-80 cm d’alçària i 30-40 cm de cua.
Té el musell allargat, les orelles grosses i erectes i les potes llargues i robustes, amb quatre dits armats de poderoses ungles El pelatge és fosc al dors i a les parts superiors del cap, i de gris a lleonat als costats Habita en tota mena d’hàbitats, al pla i a la muntanya, excepte en terrenys molt àrids o pantanosos És carnívor, però també menja carronyes, bulbs i tubercles Caminador infatigable, fa constantment llargues distàncies i emet un udol característic De costums generalment nocturns, els llops viuen en grups familiars jeràrquics, excepte durant l’època de reproducció i d’…
lagomorfs
Mastologia
Ordre de mamífers de la subclasse dels placentaris, molt afins als rosegadors, que atenyen entre 12 i 75 cm de llargada, segons les espècies, de cua curta o nul·la, potes amb ungles i pelatge dens.
De marxa plantígrada, tenen les potes posteriors generalment més llargues que les anteriors, per tal de facilitar el salt La dentadura, molt especialitzada, presenta dues incisives a la mandíbula inferior i quatre dues al davant i dues al darrere a la superior No tenen ullals, i el nombre de premolars i molars és, respectivament, de tres i dues a la mandíbula superior i de dues i dues a la inferior Les incisives són de creixement continu, i entre aquestes i les premolars hi ha un espai anomenat diastema El règim alimentari és estrictament herbívor El cervell és lissencèfal, l’estómac presenta…
ofidis
Ofidi (Serp de collar)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Subordre de rèptils escatosos, que tenen el tronc i la cua molt llargs i de secció circular, mancats d’extremitats anteriors i posteriors, bé que en alguns grups primitius hi ha restes de les posteriors.
La llargada del cos oscilla entre 10 cm les espècies més petites i 12 m les més grosses Gairebé no hi ha escanyament entre el tronc i el cap, i la regió caudal es caracteritza per una reducció progressiva del gruix de la secció Tot el cos és recobert per un estrat d’escates còrnies Les escates del cap adopten generalment una disposició regular i característica de cada espècie Les del dors són petites, allargades i disposades en diverses fileres, i les del ventre, anomenades plaques , són amples, rectangulars i disposades en una sola filera Tres o quatre vegades l’any l’animal renova tot l’…
mossat | mossada
Faixa mossada
Heràldica
Dit de la peça o moble els perfils exteriors de la qual són torçats en forma de cua d’oronella, de manera que les cues d’un perfil corresponguin als espais buits de l’altre.
vicunya
Mastologia
Mamífer del subordre del tilòpodes, de la família dels camèlids, d’una alçada semblant al llama, també amb el cos cobert de llana, sense gep, amb les orelles llargues i dretes i la cua curta.
Estès per la zona andina, en altituds compreses des de 3 000 m fins a més de 5 000 m, no ha arribat mai a ésser domesticada, i actualment és protegida, perquè ha estat molt perseguida, especialment per a l’aprofitament de la llana
cèbids
Zoologia
Família de primats platirrins que comprèn mones de dimensions mitjanes (de 20 a 90 cm), amb el cos generalment allargat, les extremitats posteriors més llargues que les anteriors, i la cua, llarga i generalment prènsil.
El telencèfal presenta circumvolucions, les òrbites són àmplies, i els ulls, grossos tenen 36 dents i acostumen a parir una sola cria cada vegada Viuen generalment en petits grups són omnívors i es traslladen per braquiació Tenen costums nocturns Habiten a la zona selvàtica de l’Amèrica central i meridional
meleagrídids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels fasianiformes que tenen membranes interdigitals rudimentàries, la cua no arquejada i el cap i el coll nus, i els mascles, carúncules erèctils a la base superior del bec.
Les úniques espècies vivents són el gall dindi Meleagris gallopavo i el gall dindi ocellat Agriocharis ocellata