Resultats de la cerca
Es mostren 1775 resultats
Castell d’Albió (Llorac)
Art romànic
El poble d’Albió, emplaçat damunt un tossal a la riba dreta del Riu Corb, és situat a la banda més occidental del terme de Llorac Una de les primeres mencions documentals del seu castell —al voltant del qual s’originà la població— data de l’any 1075, en una escriptura per la qual Guillem, fill de Mir, va fer donació a la seva esposa Ermengarda de la meitat d’un alou que li pervenia per aprisió i per donació, situat dins el terme del kastro Albio , en un indret anomenat Val Dalfez , unes altres dues escriptures datades els anys 1078 i 1080 consignen novament l’esmentat castell, el…
Sant Iscle i Santa Victòria de Gironella (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Interior de l’església, des del cor, amb la volta arrebossada i l’absis ocupat per un retaule barroc ECSA - MÀ Font L’esglesiola de Sant Iscle i Santa Victòria és situada a l’extrem d’un prat de dalla pròxim a la masia de Gironella, que s’emplaça prop de la confluència del barranc de Peranera amb el riuet de Viu Mapa 32-10 213 Situació 31TCG182963 Per a anar-hi cal agafar el desviament que surt de la carretera N-260 que mena a Malpàs Aproximadament a 1 km de la cruïlla surt, a mà dreta, una pista que porta fins a la masia de Gironella Poc abans d’arribar-hi ja es veu la capella MAF-…
Castell d’Estanya (Benavarri)
Art romànic
El poble d’Estanya és situat a 716 m d’altitud, al SE del terme de Pilzà, arrecerat al vessant d’un tossal que coronava l’antic castell, dominant la plana dels estanys que li donen nom La història d’Estanya ha estat en bona part vinculada a l’abadia de Sant Pere d’Àger, l’arxiu de la qual n’ha conservat tanta documentació que fins i tot permet reconstruir com era el lloc a l’època romànica El lloc d’Estanya va ésser conquerit per Arnau Mir de Tost vers mitjan segle XI Aquest magnat i la seva dona Arsenda dotaren l’any 1059 la canònica d’Àger amb el castell d’Estanya Aquesta donació fou…
Castell de Gisclareny
Art romànic
A desgrat de les nombroses referències documentals que tenim de l’existència d’aquest castell, avui no en queda cap rastre Podem dir, però, que la seva ubicació devia ésser propera a la de l’actual parròquia de Santa Maria, únic punt del municipi que fa les funcions de centre i que per la seva posició enlairada domina les restants cases del poble, disseminades per la vall El lloc de Gisclareny apareix documentat per primera vegada a mitjan segle XI El trobem esmentat en un document de compravenda d’un alou, signat el 18 de juny de l’any 1051 entre Ebrin Radulf i el seu fill Arnau…
Sant Vicenç de Vallmanya
Art romànic
L’església parroquial de Sant Vicenç és situada al poble de Vallmanya, a la seva part alta Vallmanya és a l’alta vall del riu Lentillà, a 855 m d’altitud, en els vessants orientals del massís de Canigó i en un territori accidentat i boscos Una de les primeres mencions del lloc de Vallmanya i de la seva església data de l’any 950, en una butlla del papa Agapit II atorgada en favor del monestir de Cuixà hi consta que, entre d’altres moltes propietats, el papa li ratificà la possessió de Vallemagna cum sua ecclesia Poc després, l’ ecclesiam de Valle Magna cum alodibus fou confirmada a l’…
Arxiu Capitular de la Catedral de Girona
Historiografia catalana
Dipòsit documental que s’emmarca en la immensa xarxa d’arxius catòlics, dels més antics del món encara en vigència, i que s’integra en la tríada que estableix l’actual disciplina eclesiàstica: els arquebisbals o metropolitans, els episcopals o diocesans i els parroquials.
És situat a la plaça de la Catedral, al cor del barri vell de Girona, en un edifici annex al mateix temple al qual s’accedeix des del claustre La construcció s’ha adequat a les normatives modernes i, encara que continua havent-hi algunes calaixeres de fusta, s’han substituït els antics armaris per uns 480 metres de prestatges metàllics i 40 més de fitxers Tot i que els seus dos arxivers, el director mossèn Gabriel Roura i l’auxiliar Joan Villar, hi treballen a fons, l’ordenació encara no és definitiva El document més antic que s’hi guarda és del 817 i d’aquest any en endavant la quantitat de…
Jesús García i Pastor
Historiografia catalana
Bibliotecari i arxiver.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres, en l’especialitat d’història a València, i el 1942 ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs El primer destí fou a l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Palma, i el 1947 fou nomenat director de la Biblioteca Provincial, situada a l’edifici del convent de Monti-sion Aleshores redactà el catàleg d’incunables de la biblioteca i el de manuscrits Durant la seva gestió es traslladà aquest fons a la Casa de Cultura de Palma 1955, al carrer de Ramon Llull A partir del 1967, la Biblioteca Pública de Mallorca experimentà un augment d’…
Agustí Altisent i Altisent
Historiografia catalana
Historiador.
Monjo del monestir de Poblet des del 1946, es llicencià en teologia a la Universitat de Friburg Suïssa, i obtingué el doctorat a la Universitat de Barcelona Ha estat professor de la UB a la delegació de Tarragona del 1977 al 1989 i és un dels medievalistes més importants de la historiografia catalana Poblet ha esdevingut no tan sols el centre de la seva vocació religiosa per l’orde del Cister, sinó també el seu focus d’interès en la investigació històrica Vinculat, per formació, al grup d’historiadors que es creà al voltant del professor Sáez, destaca per les seves contribucions a la història…
Ildefons Cerdà i Sunyer
Historiografia catalana
Filòsof social, economista, planificador urbà i historiador de les ciutats.
Vida i obra Estudià a Vic, Barcelona i Madrid Enginyer de camins des del 1841, alt funcionari de l’Estat fins l’any 1849, es dedicà des d’aleshores gairebé íntegrament a la construcció d’una teoria general dels processos d’urbanització de les societats humanes, que és una veritable teoria de la història Aquesta teoria es basà en uns amplíssims coneixements històrics i topogràfics, i en l’elaboració de l’estadística urbana de dues ciutats que coneixia directament Barcelona i Madrid Cerdà fou un dels primers historiadors de l’urbanisme d’Europa, i, alhora, bastí una teoria de la història basada…
Antonio Ubieto Arteta
Historiografia catalana
Historiador especialista en l’època medieval.
Llicenciat a Saragossa 1945, hi encetà una carrera docent que, després de passar per Lleó i Santiago de Compostella, el dugué a la Universitat de València com a catedràtic d’història antiga i medieval a la darreria dels anys cinquanta Hi desenvolupà una remarcable tasca investigadora i afavorí les publicacions especialitzades amb la fundació i direcció de la revista Ligarzas i de l’editorial Anubar vg Temas medievales , on aparegueren les colleccions “Textos medievales”, “Obras de investigación”, “Comercio valenciano” i “Temas valencianos” Tanmateix, la majoria de la recerca universitària i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina