Resultats de la cerca

Situació Una vista exterior de l’edifici des de llevant, amb l’absis format per uns blocs de pedra llisos i polits que formen un aparell uniforme, interromput només per la finestra que hi ha oberta al centre F Junyent-A Mazcuñan Aquesta petita església s’alça dalt una miranda que es dreça al costat del mas Sant Jordi i propera al mas del Soler de Lloberes, a l’extrem oriental del terme Long 1°57’34” - Lat 41°56’32” Hom hi va per la carretera que enllaça la població de Navàs amb la de Prats de Lluçanès i que travessa en direcció sud-oest—nord-oest el terme de Gaià Poc després d’…

Situació Vista de l’església, a l’alta vall de la Castellana, amb el Canigó nevat al fons ECSA - Rambol L’església de Santa Maria de Corbiac és situada a la riba esquerra de la Castellana, entre Molig i Mosset Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 39’ 40” N - Long 2° 21’ 54” E Per a arribar-hi cal agafar la carretera D-14, que partint de Prada es dirigeix al coll de Jau Uns quilòmetres abans d’arribar a Mosset es poden veure les edificacions de l’antic cenobi de Corbiac a la banda esquerra de la carretera JAA Història El lloc de Corbiac fou el bressol d’un llinatge homònim, el primer membre…

Situació Façana de ponent de l’església, amb la porta molt descentrada segurament a causa del desnivell del sòl ECSA-M Cirera L’església parroquial de la Mare de Déu del Remei es troba a la part més meridional del nucli antic del poble d’Ossó de Sió, el qual és situat al cim d’un turó, al marge dret del riu Sió Mapa 34-14 361 Situació 31TCG471244 Per a arribar-hi des de Cervera, cal seguir la carretera L-303 que mena a Agramunt, i poc després de Bellver de Sió s’ha d’agafar un trencall a mà dreta que en uns 500 metres porta directament al nucli antic d’Ossó de Sió, on hi ha l’església JNB…

Situació Castell que conserva bàsicament la torre mestra i murs dels dos recintes que l’envoltaven V Buron La torre i les importants restes de fortificacions són situades al cim d’un turó, al nord de la ciutat de Girona, al costat de la carretera de Banyoles Venint de Girona, cal agafar la carretera de Banyoles Passada l’autopista, hom pot veure ja restes del castell a mà esquerra Una pista porta fins al costat de la torre mestra Mapa L39-12296 Situació 31TDG849536 JBM Història Partint de les fonts escrites, tradicionalment es datà aquest castell al segle XIII, anterior al 1285, any en què el…

Situació L’església de l'antiga comanda hospitalera de Susterris avui ha desaparegut totalment, negada per les aigües del pantà de Sant Antoni, que en prengué el nom JAA Història L’existència a Susterris d’una església —que al llarg del temps tingué diverses advocacions— i d’una fortificació o castell és anterior a la constitució de la comanda hospitalera en el mateix indret Al lloc de Susterris 1064 Solzeters existia una església que vers l’any 1030 fou dotada pels comtes del Pallars Jussà i posada sota l’advocació de santa Maria pel bisbe Ermengol Les esplugues de Susterris — algun tipus…

Situació Situada en un cimal, l’església conserva, molt arruïnada, l’estructura d’un dels absis que en formaven la capçalera ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu són situades al cim d’un serrat que fa la partió entre dos torrents, i prop d’un grup de bordes, a llevant del poble de Baiasca Mapa 33-9181 Situació 31TCH475088 Per a anar-hi cal seguir un camí, a trams enllosat, que surt del poble de Baiasca en direcció a llevant, seguint el riu, i en vint minuts de caminada porta a les ruïnes, visibles des de l’arribada al poble JAA Història L’única referència documental…

Situat a la part alta del poble, és de planta quadrada, amb un petit pati central, circuït per un recinte exterior també quadrat, del perímetre del qual sobresurten el cos i l’absis poligonal de la capella El recinte exterior és format per panys de muralla amb torres cilíndriques als angles i al centre dels dos trams que no són ocupats per l’absis de l’església o per la porta De les torres, la millor conservada i més alta és la de l’angle sud-est, que té una porta a nivell del sòl i una altra d’elevada a l’interior hi ha una volta hemisfèrica, de pedruscall El sector meridional del recinte…

L’església Dedicada a sant Andreu, es conserva molt millor que el castell És un edifici característic de l’arquitectura llombarda que ha estat datat de la primera meitat del segle XI Té una sola nau capçada a l’est per un absis semicircular La coberta de l’edifici és de lloses L’absis, decorat per arcuacions cegues entre bandes llombardes, té tres finestres de doble esqueixada, una de les quals, tapada pel cos del campanar, no es pot veure des de l’exterior La mateixa decoració de l’absis es repeteix als murs del nord, on s’alternen grups de dues arcuacions entre lesenes, i al del sud,…

Fou als Alps on, a partir del 1880, hom abandonà les teories autoctonistes i començà a interpretar com a allòctones les grans unitats geològiques, desplaçades distàncies considerables des del seu lloc de deposició El desplaçament implicava encavalcaments i plecs tombats o ajaguts a gran escala hom denominà nappe , terme de significat lleugerament diferent a mantell de corriment, aquestes grans unitats En un mantell de corriment hi ha una làmina de roques poc deformades, en sentit normal, transportada al llarg d’un pla d’encavalcament Als Alps, les nappes són grans plecs tombats o ajaguts amb…

L’església, que ha estat sempre parroquial, és documentada en un llistat de parròquies del bisbat de Vic de mitjan segle XI L’any 1070 apareix esmentada com a patrimoni del vescomte de Cardona L’edifici del segle XI va ser reformat entre els segles XII i XIII quan s’hi va afegir un campanar fortificat Durant els segles XVII i XVIII es va construir una segona nau, una sagristia i una capella Potser l’absis també va ser sobrealçat en aquest moment Originàriament era un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó i capçada a l’est per un absis semicircular Aquesta estructura romànica del segle…