Resultats de la cerca
Es mostren 1915 resultats
Els solífugs
Característiques del grup L’aspecte i la vivacitat dels solífugs és espectacular, principalment pel fet que, en general, són aràcnids d’unes dimensions considerables entre 1 i 7 cm de llargada del cos Tal vegada són els aràcnids més ben adaptats a les condicions extremes de les zones àrides El seu aspecte extern és força homogeni cos allargat, hirsut, ample i àgil, i quelícers en pinça, molt desenvolupats i orientats cap endavant, caràcter que els dóna un aspecte ferotge També en són característics els cinc parells d’òrgans en raqueta o mallèols, que porten els artells basals del quart parell…
Madrid
La Puerta del Sol
© Fototeca.cat
Municipi
Capital de l’Estat espanyol i de la comunitat autònoma homònima.
La geografia Situada en un ample altiplà àrid, al centre de la comunitat autònoma de Madrid, a la zona de contacte —assenyalat pel curs del Manzanares, que travessa la ciutat per l’W— dels alluvions quaternaris procedents dels vessants meridionals de la serra de Guadarrama, amb un ample sector de sorres, argiles i margues miocèniques Els moviments econòmics i els condicionants de tipus polític han orientat la dinàmica geogràfica i, per tant, l’estructura urbana de la capital El 1546 Madrid tenia uns 30000 h, i el 1625 havia doblat aquesta xifra El cens del 1860 indica 300000 h, i ja poc abans…
Carles Puigdemont i Casamajó

Carles Puigdemont i Casamajó
Periodisme
Política
Polític, periodista i emprenedor.
Vinculat de molt jove al sobiranisme, fou activista de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes , i els primers anys vuitanta fou cofundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya a les comarques de Girona Inicià estudis de filologia catalana i de periodisme, però es decantà finalment per aquesta darrera professió El 1981 començà a treballar a El Punt Publicà reportatges i cròniques de temàtica diversa en aquest diari i en la revista Presència , bé que sempre amb un predomini de la preocupació nacional des del 1988 es dedicà a reunir les…
protestantisme
Cristianisme
Conjunt de les confessions cristianes eixides de la Reforma del segle XVI o influïdes per ella.
La designació protestant els ve de la dieta d'Espira 1529 Gradualment el mot esdevingué comú als deixebles de Martí Luter 1483-1546, als seguidors de Huldrych Zwingli 1484-1531, als continuadors de Thomas Cranmer 1489-1556 i als addictes de Joan Calví 1509-64 Per raons teològiques i històriques, alguns grups s’estimen més aviat ésser anomenats evangèlics o reformats No volien pas crear una nova Església, sinó reformar l’Església existent i tornar-la a la doctrina i les pràctiques apostòliques, però, progressivament, la separació esdevingué un fet Subratllaren la glòria i la transcendència…
Filmoteca de Catalunya

Edifici de la Filmoteca de Catalunya
© Generalitat de Catalunya
Cinematografia
Institució creada el 1981 adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Evolució Té com a objectiu la preservació i la difusió del patrimoni cinematogràfic de Catalunya Cal situar-ne l’origen en el traspàs dels serveis i, posteriorment, els fons de la delegació de la Filmoteca Nacional de España actualment Filmoteca Española a la Generalitat de Catalunya Durant el franquisme, el 1972 la delegació havia creat un equip autònom dedicat a la conservació del patrimoni cinematogràfic, que disposava d’un arxiu propi, i a la difusió amb presentacions, conferències i colloquis, i des del 1977 edità un programa autònom en català Després del traspàs, el 1982 establí una…
,
Sant Andreu del castell d’Oliana
Art romànic
Situació Vista de llevant d’aquesta notable església, restaurada l’any 1978 ECSA – E Pablo Aquesta església es troba al costat de les ruïnes del castell i l’antic poble d’Oliana Mapa 34–11291 Situació 31TCG595609 L’itinerari per arribar-hi és el mateix que mena a les restes del castell JAA Història La primitiva població d’Oliana era situada sobre el turó on hi ha les restes de l’antic castell d’Oliana i l’edifici de l’antiga església parroquial dedicada, com l’actual, a sant Andreu El lloc és esmentat l’any 919, en què Asner i la seva muller Glaseca venen a Rangefred dues cases que tenien “…
Sant Feliu del Racó o de Valrà (Castellar del Vallès)
Art romànic
Situació Campanar i façana ponentina de l’església J M Masagué Poble situat al marge dret del riu Ripoll i al peu dels contraforts més orientals del massís de Sant Llorenç del Munt Pertany al municipi de Castellar del Vallès, del qual dista uns 2,500 km en direcció nord-oest Es troba a 380 m d’altitud L’església parroquial és a l’interior del petit nucli antic, i perfectament visible des de qualsevol punt Mapa L36-15392 Situació 31TDG218084 L’entrada a la població pot fer-se a través de sengles carreteres asfaltades que la uneixen, pel nord i pel sud, amb la carretera que va de Castellar del…
Sant Miquel de Marmellar (el Montmell)
Art romànic
Situació Interior de l’església amb el presbiteri al fons, actualment sense culte i en un lamentable estat d’abandó ECSA - JA Adell L’església de Sant Miquel és situada dins el recinte del castell de Marmellar Mapa 35-16419 Situació 31TCF789798 Per anar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha descrit per pujar al castell JAA Història S’esmenta per primera vegada Marmellar l’any 1023, en una venda feta pels comtes de Barcelona El castell és conegut des del 1041 L’any 1148, Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona, donà a l’església de Sant Ruf d’Avinyó l’església de Sant Miquel Arcàngel del…
Vicenç Guarner: un menorquí al servei de la Generalitat
Vicenç Guarner va néixer l’any 1893 a Maó, on estava destinat el seu pare, també militar Traslladada la família a Barcelona, Vicenç va estudiar a l’institut de Sant Gervasi i el 1908 ingressà a l’Academia de Infanteria de Toledo, on formà part de la quarta companyia de cadets, juntament amb José Asensio, Muñoz Grandes, Alonso Vega, Yagüe i Leopoldo Menéndez Va sortir com a segon tinent el 1911 i, com a primer tinent, ingressà a l’Escola de Guerra A la tardor del 1916, a l’Ateneu de Madrid, va conèixer Manuel Azaña i, el 1919, acabats els seus estudis, va diplomar-se en Estat Major Va prestar…
Els Jocs Florals i Jacint Verdaguer
Mestres en Gay Saber 1861-1900 El primer diumenge de maig de 1859 es va celebrar per primera vegada la festa dels Jocs Florals a la Sala de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Enmig d’una escenografia pseudo-trobadoresca i amb l’assistència de les autoritats municipals, hi assistí el bo i millor de la incipient burgesia barcelonina D’aquesta manera, es feia realitat el projecte de prohoms de la cultura catalana des del començament dels anys quaranta convertir en una festa oficialment reconeguda i socialment prestigiosa la trobada anual de tots aquells poetes que utilitzaven la llengua catalana…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina