Resultats de la cerca
Es mostren 8690 resultats
estel de Wolf-Rayet

Estel de Wolf-Rayet Hen 2-427 (també conegut com a WR 124) al centre de la imatge
ESA/Hubble & NASA
Astronomia
Estel l’espectre del qual presenta ratlles d’emissió molt brillants, que corresponen a l’heli neutre i ionitzat, com també a altres elements (N, O, Si, C) amb ionització múltiple.
Actualment hom coneix uns 200 estels d’aquest tipus, anomenats també estels W , el més brillant dels quals és l’astre γ- Velorum , que pertany a la segona magnitud Generalment són estels de petites dimensions —la meitat de les del Sol—, però de temperatura superficial molt elevada, que pot arribar fins a valors de 100000 K Aquests astres pertanyen al tipus espectral O, i llur lluminositat absoluta és de l’ordre de -5 La matèria és expellida d’aquests estels a grans velocitats i amb unes característiques semblants a com s’esdevé en les noves
Servei Geogràfic de Catalunya
Organisme creat el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya per tal de realitzar els plans i el mapes del territori de Catalunya que no feien els organismes corresponents de l’Estat espanyol.
Durant la Segona República es digué Servei Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya Publicà dotze fulls, la meitat dels quals amb edició geològica, del mapa de Catalunya a escala 1100000, treball notable tant en l’aspecte tipogràfic com en el científic Després de la guerra civil de 1936-39 prengué el nom de Servei Cartogràfic de la Diputació de Barcelona, on disposà d’un gabinet fotogramètric equipat per a obtenir els mapes i plans de les sèries 12000, 15000, 110000 i 125000 El 1979 fou incorporat a l’ Institut Cartogràfic de Catalunya
Ordines Romani
Col·lecció dels cinquanta ordines litúrgics romans i romanofrancs més antics entre els fins ara identificats, editada críticament per Michel Andrieu (1886-1956).
El més antic sembla ésser l’ORVI, datable dels anys 650-700, que conté les cerimònies del baptisme, i el més modern, l’ORL, que explica totes les cerimònies de l’any litúrgic i que cal datar de mitjan segle X La majoria pertany a la segona meitat del segle VIII, quan els ritus litúrgics de Roma foren implantats al regne franc Amb molts d’aquests ordines , entre els anys 950-963, al monestir de Sankt Albanus de Magúncia, fou compilat el Pontifical Romanogermànic, del qual depenen tots els pontificals i rituals romans posteriors
Gustavo Thoeni
Esquí
Esquiador italià.
Després d’un triomf en l’eslàlom especial de Val-d’Isère el 1969, es convertí en l’especialista més destacat d’eslàlom de la primera meitat dels anys setanta Guanyador de la copa del món els anys 1971, 1972, 1973 i 1975, fou segon el 1974 En els Jocs Olímpics obtingué la medalla d’or del gegant a Sapporo 1972 i la d’argent de l’especial a Sapporo i a Innsbruck 1976 En els campionats del món de San Murezzan 1974 guanyà ambdues especialitats d’eslàlom Es retirà el 1979
Teodomir
Història
Rei del sueus (558-570).
Al començament del seu regnat aquests deixaren l’arianisme i es convertiren al catolicisme En el seu temps, el primer de maig del 561, per iniciativa seva es reuní el concili de Braga, al qual assistiren el bisbe d’aquesta ciutat i els de Viseu, Coïmbra, Idanha, Lamego, Porto, Lugo, Padron, Ourense, Tui, Astorga i Breto, diòcesis que devien integrar llavors el regne sueu Aquest comprenia, doncs, l’actual Galícia, la part occidental de Lleó i la meitat nord de Portugal Potser fou fill i successor de Carriaric El succeí Mir
Thomas Telford
Arquitectura
Arquitecte i enginyer escocès.
A part alguns edificis a Edimburg 1780-95 i Londres 1824-28, es dedicà bàsicament a la creació de carreteres i de ponts, entre els quals sobresurten, del 1801, el projecte del pont sobre el Tàmesi, a Londres —juntament amb Douglas—, que no arribà a construir-se, així com el pont sobre el Menai, a Bradford 1818-26, de 176 m de llum, molt espectacular Pel seu ús del ferro fos, emprat amb peces prefabricades i iguals, fou considerat un dels enginyers més notables de la primera meitat del s XIX
Sant Joan del Palau d’Anglesola
Art romànic
Es tracta de la parròquia del poble del Palau d’Anglesola, al nord-oest de Mollerussa És dedicada a sant Joan Baptista La parròquia del Palau d’Anglesola s’esmenta per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII, on es consigna el “ presbyter de Palacio ” L’any 1595 la parròquia del Palau s’integrà al nou bisbat de Solsona L’actual edifici parroquial és un nou temple dreçat al segle XVIII, d’estil neoclàssic, que ocupa segurament el mateix solar del vell edifici medieval
Església de Montmeneu (Seròs)
Art romànic
Aquesta església, ara desapareguda, devia ser al cim o prop de Montmeneu 494 m, un tossal de forma cònica que s’alça sobre les darreres terrasses dels rius Segre i Ebre Apareix esmentada en la Ordinatio ecclesiae Ilerdensis del 1168, quan fou concedida a la sagristia de la catedral de Lleida Fou l’església d’un poblat relacionat amb la xarxa de comunicació visual entre les terres del Segre i de l’Ebre A l’indret s’ha recollit també ceràmica andalusina datada a la primera meitat del segle XII
harmoniemusik
Música
Música especialment composta per a ser tocada per les formacions de vent anomenades harmonien (harmonie).
El repertori francès era format per pièces d’harmonie , grups d’unes sis peces curtes procedents habitualment d’originals operístics arranjats A Anglaterra es desenvolupà, en canvi, un repertori peculiar format per divertimenti militars que barrejaven moviments curts originals amb moviments de dansa i de música militar Al començament del segle XVIII s’utilitzaven a la cort prussiana bandes d’oboès i trompes, i el seu ús s’hi generalitzà durant la segona meitat de segle Emigrants moravis exportaren l' harmoniemusik europea als EUA, on persistí fins ben entrat el segle XIX
intermède
Música
Obra musical d’origen francès que s’interpreta entre els actes d’una òpera o d’una representació teatral, i que té la funció d’entretenir el públic i facilitar els canvis d’escena i de vestuari.
S’identifica amb l' intermedio italià, tot i mostrar una major presència coreogràfica Aparegué a França al segle XVI, vinculat a la tradició de les mascherate italianes i dels espectacles musicals i coreogràfics que amenitzaven els convits a la cort anomenats entremets A la segona meitat del segle XVII s’interpretaren intermèdes entre els cinc actes de les obres llatines, sobretot a París, i a partir del 1687 arribaren a tenir l’abast d’una òpera sencera Entre els autors d' intermèdes destaquen MA Charpentier, A Capra i GB Lulli
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina