Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal dels Omellons, d’11,29 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb l’Urgell Limita amb els municipis d’Arbeca al N i a l’W, la Floresta al SW, Vinaixa al S, l’Espluga Calba a l’E i Maldà Urgell al NE El poble dels Omellons és l’únic nucli de població del municipi Situat a la part central de la plataforma garriguenca, en un sector oligocènic de la Depressió Central els materials dominants són les argiles rogenques, aptes per al conreu, i els gresos, pedra de construcció de les cases És delimitat pel puig del Corb 458 m al N…

Situació i presentació Limita al N amb la Tallada d’Empordà i Ullà, al NE amb Gualta i Torroella de Montgrí, al SE amb Pals, al S amb Palau-sator, al SW amb Ullastret i a l’W amb Serra de Daró Comprèn el poble de Fontanilles, cap del municipi, i Llabià També inclou una vintena de masos disseminats, gairebé sempre al cim de les petites eminències eocèniques que emergeixen de la plana El terme és regat pel Daró, riu que travessa els dos extensos sectors planers del territori al NW, aigua amunt de Gualta, abans d’ésser canalitzat, i al SE, després d’haver estat convertit en canal i haver rebut…

Situació Vista aèria del conjunt de Sant Oïsme que palesa l’estratègica situació d’aquest castell i antic poblat, ara pràcticament envoltat per la cua del pantà de Camarasa ECSA - M Catalán Aquest castell és situat al cim d’una roca, al costat de l’església i del poble de la Baronia de Sant Oïsme —que en aquest cas ha perdurat fins a l’actualitat—, damunt de la confluència de la vall de la Noguera Pallaresa amb la vall d’Àger, sobre l’embassament de Camarasa Mapa 33-13328 Situació 31TCG216520 La carretera del Doll que va de Balaguer a Camarasa i a Tremp hi passa pel costat JBM Història El…

Bibliografia A Altisent i Altisent Diplomatari de Santa Maria de Poblet , vol I, Anys 960-1177 , Abadia de Poblet-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993 X Ballestín Prosopografia dels fuqahā’ i ‘ulamā’ de la zona oriental del Tagr al-’alā Balagà, Lārida, Turtūša , “Estudios onomástico-biográficos de al-Andalus Homenaje a José M Fórneas”, VI, CSIC, Madrid 1995, pàgs 489-532 C Baraut i Obiols Els documents, dels anys 1101-1150, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell , “Urgellia” la Seu d’Urgell, IX 1988-89, pàgs 7-312 C Baraut i Obiols Els documents, dels anys…

Les característiques de cada indústria determinaven assignacions diferents dels factors de producció capital fix, treball, primeres matèries En la indústria paperera, per exemple, el capital fix tenia un pes molt rellevant i el procés productiu imposava la concentració de la força de treball en el molí En canvi, el capital fix era molt menys decisiu en les indústries tèxtils i el cicle productiu es podia fraccionar en un ventall molt ampli d’unitats de producció, predominantment domèstiques Per tant, la plasmació de cada indústria en el territori havia de ser diferent D’altra banda, i…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi d’Amer, del qual formà part fins el 1983, any en què els dos agregats se n'independitzaren El Ter configura el límit ponentí amb la Cellera de Ter, el meridional amb Anglès i el de llevant amb Bescanó aquest darrer, de la comarca del Gironès limita també a llevant amb els termes de Sant Gregori i de Sant Martí de Llémena, ambdós del Gironès Comprèn els pobles de Bonmatí, cap de municipi, i Sant Julià del Llor Hi arriba la carretera N-141 de Girona a Anglès Del poble surten dues carreteres, una que mena a Sant Martí de Llémena i que enllaça…

L’edifici L’església de Sant Miquel del Fai és l’església troglodítica més gran del país Es troba sota una gran balma, per sobre de la qual s’aboca el riu Rossinyol Aquesta balma abriga també el corredor que té al davant i una altra estança, l’antiga Cova del Molí, situada als peus i a continuació de l’església L’edifici fou ampliat i modificat en època gòtica, però conserva d’època romànica bona part de la façana sud En aquest mur s’obre la porta d’entrada, d’arc de mig punt, ornada per una arquivolta i dues columnes amb capitells senzills decorats amb relleus de motius vegetals A banda i…

Situació Antiga parròquia del terme del Figueró, d’origen romànic, bé que molt modificada M Anglada L’antiga parròquia de Sant Pere es troba a la vall de Vallcàrquera, tocant a la riera homònima que passa prop del límit nord del terme municipal Mapa L37-14364 Situació 31TDG409198 El camí per anar-hi, d’un o dos quilòmetres de recorregut, comença al final del carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, del Figueró Passada la font del Molí, es troba l’església Per entrar-hi cal demanar la clau al rector del Figueró MAB Història És una antiga parròquia rural que era situada a la Vallis Carcera o vall…

Situació L’antiga església parroquial de Purroi és situada a la part alta del poble vell de Purroi, pràcticament abandonat, emplaçat a llevant del barranc del Molí, que forma límit amb Pilzà Mapa 31-12 288 Situació 31TBG901596 Purroi es troba a uns 7 km de la carretera N-230 que de Benavarri es dirigeix a Lleida Un cop a Purroi, un camí que s’enfila per la costa permet arribar amb automòbil fins al nucli vell JAA-JBP Història L’església parroquial de Purroi formà part d’un enclavament que fins el 1956 tingué el bisbat d’Urgell dins el de Roda-Lleida Lògicament, la vinculació eclesiàstica de…

Situació Vista de la base del mur del sector ponentí del recinte rectangular d’aquesta fortificació ESG Les restes del castell de Lavaix són situades dalt d’un turó de vessants molt pendents, excepte pel costat nord, conegut com la “Roca de Sant Miquel”, el qual s’emplaça a la banda dreta de l’embassament d’Escales, un xic al N de les ruïnes de l’antic monestir de Santa Maria de Lavaix, avui dia sota les aigües de l’embassament Mapa 32-10 213 Situació 31TCG146957 Per a arribar-hi des del Pont de Suert, cal agafar la carretera N-260 que mena a la Pobla de Segur, i un cop fet un recorregut d’…