Resultats de la cerca
Es mostren 1492 resultats
la Baixa Ribagorça
Capçalera de l’Isàvena (Baixa Ribargorça)
© Fototeca.cat
Subcomarca de la Ribagorça, situada a les terres de la Franja de Ponent, al límit occidental del Principat de Catalunya.
La geografia Formada per onze municipis Benavarri, Beranui, Estopanyà, Lasquarri, Monesma i Queixigar, Isàvena, Tolba, Tor-la-ribera, la Vall de Lierp, Castigaleu i Viacamp i els nuclis de Güel i Torres del Bisbe i Jusseu annexats a Graus, i Llaguarres annexat a Capella, té Benavarri com a centre La part més ampla de la Baixa Ribagorça forma part del sinclinori anomenat Depressió Mitjana, entre les serres interiors al nord i les exteriors al sud dels Prepirineus però aquest nom és enganyador, car la Baixa Ribagorça és un conjunt de terres altes Benavarri, que pot representar una mitjana, és a…
Castell de Llaguarres (Capella)
Art romànic
Situació Sector oriental de la torre de planta circular que presidia el castell, l’única part que se n’ha conservat ECSA - J Bolòs Les ruïnes del castell de Llaguarres es localitzen al cim d’una cinglera de la serra del mateix nom, damunt del puig de Calbera 1 150 m d’altitud Aquest emplaçament proporciona a l’indret una visibilitat privilegiada en totes les direccions Mapa 31-11 250 Situació 31TBG916723 Per a arribar-hi cal seguir la carretera que va de Benavarri a Llaguarres a tocar del quilòmetre 7, al Pla de la Dona, surt a mà dreta una pista de terra que al cap d’1 km, aproximadament,…
Les primeres manifestacions artístiques
Plaqueta pintada amb motiu vegetal, cova del Parpalló, Gandia, 13 500-11 000 BP JMF Les representacions d'imatges figuratives i de signes abstractes als Països Catalans daten del Paleolític superior, període que s'inicià fa uns 39 000 anys i que acabà en fa uns 12 000 Aquesta datació és la mateixa que la de la resta del continent eurasiàtic, on es concentra la pràctica totalitat d'aquestes manifestacions culturals humanes Val a dir, però, que no s'ha trobat, de moment, cap escultura o relleu d'època paleolítica als Països Catalans Cal dir que la representació d'imatges és un fenomen que no…
Els conodonts
Morfologia i organització dels conodonts A Paraconodont del Cambrià Westergaardodinida tricuspidata , × 20 A’ conodont simple del Triàsic Comudina minor , × 330 A " conodont de plataforma del Ladinià, en visió lateral i superior Carinella ciernensis , × 80 A’ " conodont compost triàsic, en visió lateral Neohindeodella dropla , × 60 B Conodontòfor, amb els diferents elements en Lewistonella agnewi , del Carbonífer inferior × 13 C Impressió del considerat primer organisme conodontat, Clydagnathus cavusformis × 4, del Carbonífer inferior d’Escòcia C’ zona del «cap» en la contraimpressió,…
Sant Pere de Ventolra (Navès)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’absis, el qual llueix un bonic aparell L Prat L’esglesiola de Sant Pere és situada al coll de Ventolra, al cantó de llevant del municipi de Navès, prop de la rasa de Ventolra Actualment forma part de la parròquia de Besora Mapa 292M781 Situació 31TCG845549 Al punt quilomètric 9 de la carretera de Solsona a Berga, a mà esquerra, s’inicia una pista que senyalitza, entre altres llocs, Besora 5 km endins, hi ha un trencall, també a mà esquerra, per on cal seguir fins a recórrer aproximadament 1 km Allí, prop del mas Ventolra, envoltada de camps conreats, roman…
Santa Eulàlia de Timoneda (Lladurs)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Santa Eulàlia de Timoneda és situada a la part alta del municipi de Lladurs, al sector de tramuntana del terme municipal, entre la riera de Canalda i el torrent de Riard, i al vessant esquerre de la ribera Salada i on confluiexen les anteriors Vista del conjunt de l’església des del costat sud-est L Prat Exterior de l’edifici amb el campanar, bonic exemplar de torre, quadrat L Prat Mapa 291M781 Situació 31TCG737598 Per anar-hi de Solsona estant hom pot seguir dos trajectes El primer consisteix a agafar la carretera de Bassella fins al trencall de Cirera,…
La guerra de les ones
Al juliol del 1936 no era pas la primera vegada que molts catalans consideraren la ràdio com un giny que els feia d’oracle Ja els havia passat a l’octubre del 34 Llavors, però, féu sobretot funcions de substitut els ciutadans substituïren l’acció per una “vetlla ran de la ràdio” Anna Murià, esperant que el miracle de la victòria del president Companys els arribés per les ones hertzianes
i així aconseguir de passada que el gran disc-jockey Dencàs els deixés dormir d’una vegada La “sort”, però, no arribà el president es rendí per ràdio a l’exèrcit Al juliol del 1936 fou tota una altra cosa La…
Sant Mateu de Bages
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el campanar, una mostra exemplar de la transició del preromànic al romànic, des del costat de migjorn F Junyent-A Mazcuñan És l’església parroquial de Sant Mateu de Bages, petit nucli rural constituït en cap del municipi i estès a la banda sud-oriental del territori Long 1°44’04” - Lat 41°47’50” Hom hi va per la carretera que, amb origen a Callús i amb un recorregut d’uns 6 quilòmetres, mena a Sant Mateu Per arribar a aquesta població caldrà deixar la carretera asfaltada per tal de seguir un camí carreter, degudament senyalitzat, que s’inicia a mà esquerra de la…
Sant Climent de Sirac (Rià i Sirac)
Art romànic
Situació Vista general de l’església de Sant Climent de Sirac des del sector de llevant, amb el campanar i l’absis sobrealçat ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Climent de Sirac, fortificada, té una posició dominant sobre la vall de la Tet, a l’extrem de tramuntana de la població de Sirac, enfront de la vila de Rià, situada a l’altre costat del riu, en el turó coronat per les restes del castell medieval El poble de Sirac és enlairat en un replà, a la riba dreta de la Tet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 23” N - Long 2° 24’ 14” E Hom arriba a Sirac des de Prada per la carretera N-…
Els gastròtrics
Gastròtric de l’espècie Chaetonotus laroides , vist al microscopi a dalt, i detall de les espines i escames dorsals d’una espècie germana, Ch chuni a baix Ambdós exemplars, de menys d’1 mm de llargada, procedeixen de les sorres i llims del riu Daro, on s’alimenten de bacteris, protozous i algues unicellulars David Masalles Els gastròtrics Gastrotricha són organismes microscòpics, molt comuns en les aigües dolces i a la sorra de la platja, i molt característics per la seva forma de locomoció i de fixació al substrat generalment s’hi desplacen lliscant gràcies als cilis ventrals el nom del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina