Resultats de la cerca

Situació Única cantonada que es conserva del castell, situat a la part alta de la població ECSA - A Villaró Les restes d’aquest castell es troben a la part alta del poble de Fórnols, en el vessant sud de la serra del Cadí Mapa 35–11254 Situació 31TGC777792 Fórnols, un poble del qual encara és ben perceptible l’estructura emmurallada, ocupa un turonet suau en la part occidental del vessant sud del Cadí Les restes del castell es troben entre cases, a la part més alta del poble Història Aquesta fortalesa fou patrimoni dels Pinós El 1277 el castell és mencionat en el testament de Galceran III…

Situació Un dels sectors característics d’aquest conjunt d’edificis, possibles restes d’un hàbitat medieval ECSA – A Villaró Aquest conjunt d’edificis, conegut com les Torretes, es troba dalt del turó que hi ha entre el serrat de Maldiscle i Sant Climent de la Torre Mapa 34–10215 Situació 31TGC666938 Per arribar-hi cal prendre un camí que surt de la torre de Sant Climent i travessa el torrent Les cases són al vessant de ponent del serrat Història Les Torretes són un conjunt d’edificis força atípics No tenen pràcticament res a veure amb les construccions pròpies del país La gent…

Situació Vista de llevant de la petita església romànica, en la qual es destaca l’absis, completament llis F Tur Al veïnat de Casals, a la part nord del terme, molt a prop del límit amb Sant Ferriol la Garrotxa hi ha emplaçada aquesta capella que és sobre un petit turó, presidint el veïnat de cases disperses Hom hi arriba per una pista que surt del quilòmetre 22,7 de la carretera de Girona a Olot per Banyoles i Besalú, i que porta, en poc més de 2 km al veïnat de Casals i a la capella Mapa L38-11257 Situació 31TDG772704 JMC-JRM Història La capella romànica de Sant Miquel Sesvinyes és…

Situació Església parroquial refeta aprofitant elements d’època pre-romànica com ara un portal tapiat d’arc ultrapassat, i filades d’opus spicatum M Catalán Hom arriba a Sant Mateu de Montnegre per la carretera que de Quart d’Onyar porta a Montnegre, un cop passada la població de Castellar de la Selva, a uns 11 km de Quart d’Onyar L’església és envoltada de bosc i camps de conreu Mapa L39-13334 Situació 31TDG920442 MLlC-JAA Història Es tracta de l’església parroquial d’un poble que l’any 1698 consta com a lloc reial En depengué l’església de Santa Maria de Montnegre JVV Església L’antiga…

El primer esment de la Febró és de l’any 1163, en què Berenguer de Fornells i la seva esposa Amable bescanviaren amb Arnau de Roma un camp que havien comprat a Bernat Calvet per una parellada de terra que era a la Febró El lloc de la Febró formava part del terme de Siurana i sembla que per aquesta raó es beneficià de la carta de poblament de Siurana de l’any 1153 Per a tenir referències de l’església de Sant Esteve cal esperar fins a l’any 1280, que el rector de l’església de Labrefecz contribuí amb 18 sous i 6 diners a la dècima papal Al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe de…

Una de les primeres mencions del lloc de Pineda data de l’any 1211, quan Guillem de Tarragona, amb el consentiment del rei Pere I de Catalunya-Aragó, va fer donació, en condomini, de la jurisdicció que li pertanyia dels llocs i castells de Salou, la Pineda i Alió a l’arquebisbe Ramon de Rocabertí La seva església, dedicada a santa Maria, és esmentada els anys 1279 i 1280 en la llista de parròquies que contribuïren a pagar la dècima collectada en aquells anys en aquest sentit, hom sap que l’església de Pineta satisféu el primer any 28 sous, i el segon, tan sols 18 sous i 4 diners…

A l’edat mitjana la Secuita no constituí una unitat individualitzada, sinó que formava part del territori del Codony-Montoliu Durant els primers temps de la colonització del Camp de Tarragona, al segle XII, una gran part de les terres del terme de la Secuita foren encomanades al cavaller Guillem de Claramunt perquè poblés el lloc mitjançant establiments agraris i alhora hi bastís un castell Amb el temps, la Secuita estigué sota la senyoria compartida entre l’arquebisbe i el monestir de Santes Creus, els quals es repartiren els drets Una de les primeres referències de la seva església data del…

La primera referència segura del lloc de Botarell és de l’any 1173, entre les afrontacions del terme d’Alforja L’any 1184, el lloc de Botarell fou concedit en feu per l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls a Berenguer de la Bisbal i la seva muller perquè el poblessin Segurament en aquest moment es bastí el castell Des del final del segle XVII foren senyors de Botarell els marquesos de Tamarit RMG A Botarell, durant l’edat mitjana central es degué organitzar la població, una petita vila closa, al voltant del carrer anomenat precisament de la Closa Aquest carrer era travessat, a la part alta, pel…

Situació Vista exterior de la gran cova que abrigava aquest desaparegut hàbitat ECSA - A Roig La cova de l’Espluguell es troba situada dins el tall natural del torrent del Forat Negre, obert a la cinglera a uns 1000 m d’altura, a llevant del poble de Serradell ARD Mapa 33-11252 Situació 31TCG274832 Ermitage o balma Aquesta és una cavitat ja d’una certa envergadura, amb un recorregut d’uns 67 m de fondària i una secció de galeria de més de 10 m d’alçària L’ocupació medieval se centra dins el gran pòrtic d’entrada, on encara s’han pogut identificar restes de murs i paviments situats a diferents…

Situació Vista interior del sector de capçalera d’aquesta església, totalment ensulsiada, amb l’obertura de l’absis precedida d’un arc presbiteral molt apuntat Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església de Sant Antoni es troben entre les cases del poble vell d’Aramunt, al qual s’arriba per una pista que surt de l’entrada al poble nou d’Aramunt JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG347742 Història Les referències documentals sobre aquesta església són molt minses i tardanes En la visita pastoral del 1758 i en la relació del 1904 a la parròquia de Sant Fructuós, consta que la capella de Sant Antoni tenia…