Resultats de la cerca
Es mostren 41630 resultats
Antoni d’Armengol i d’Aymerich
Historiografia catalana
Polígraf i baró de Rocafort.
Ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1729, i desenvolupà una notable activitat en les sessions de treball d’aquesta corporació No se li coneix cap treball imprès però la seva nòmina de manuscrits és llarguíssima La major part són discursos filosòfics, literaris, històrics, morals i religiosos Tot i que, en bona part, es conserven a l’arxiu de l’Acadèmia, es poden consultar de manera més compendiada en el manuscrit número 1874 de la BC, en què es recullen 85 allocucions pronunciades entre el juny del 1729 i el setembre del 1759, en un volum de 230 folis Entre els…
credo
Música
Professió de fe que es canta el diumenge i els dies de festa durant la missa.
És anomenat també símbol de fe Es tracta d’una fórmula prolixa i alhora concisa sobre la doctrina trinitària tal com fou expressada per les esglésies primitives i formulada pels concilis de Nicea 325 i Constantinoble 381 Part integrant de la litúrgia baptismal, al segle V entrà a formar part de la celebració eucarística a Orient a Occident aparegué primer en la litúrgia visigòtica concili III de Toledo, 589 i no s’incorporà a la romana fins al segle XI De les sis melodies gregorianes conservades en el gradual on no formen part de l' ordinari de la missa, la segona,…
pedal
F. Mendelssohn: Tres preludis i fugues per a orgue, op. 37, fuga núm. 2, compàs 43 i següents
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Fenomen que té lloc quan una veu s’immobilitza sobre una nota tot i els canvis d’harmonies en les altres veus.
El pedal es caracteritza per la tensió que suposa la resistència de la veu immòbil a integrar-se en la progressió harmònica de la resta Per a alguns autors, com ara H Schenker, el pedal és pròpiament aquesta tensió, tensió que es manifesta de manera singular quan la nota mantinguda no pertany a cap dels acords que es produeixen sobre ella En aquest sentit, el pedal pot ser l’escenari de dissonàncies que altrament no serien possibles vegeu les marques de l’exemple 1 Habitualment el pedal se situa en el baix, tot i que pot aparèixer en altres veus i aleshores es parla…
stretto
Música
En una fuga, la combinació contrapuntística del tema amb ell mateix.
L’ stretto la forma catalana és ’estreta’ té lloc, doncs, quan la imitació del tema es produeix abans que aquest hagi acabat ex 1 Exemple 1 - Exposició de la fuga © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta circumstància suposa un efecte d’acumulació, d’intensificació, causat per l’ encavalcament entre dos elements que fins llavors havien estat en relació d’encadenament o de juxtaposició En aquest sentit, l’ stretto fa palès que dues parts del subjecte poden combinar-se no tan sols melòdicament sinó també harmònicament sigui a l’8a o en un altre interval No és infreqüent que…
equació diferencial de Bessel
Matemàtiques
Nom donat a l’equació diferencial x2y’’ + xy’ + (x2-ν2)y = 0, essent ν un nombre complex qualsevol.
Resulta d’expressar l’equació de Laplace, ∇ 2 ψ x, y, z = 0, en coordenades cilíndriquesquan és possible d’aplicar a la funció ϕ el mètode de separació de variables ϕ x , y , z = X x Y y Z z Una sollució particular de l’equació de Bessel és la funció de Bessel de primera classe , d’ordre ν on Γ és la funció gamma J - ν x n'és també solució particular Si n és enter, la corresponent funció J n x pot ésser estesa a tot ℂ si ν no és enter, J ν x pot ésser estesa a ℂllevat de l’eix real negatiu Si n és enter, J - n x = -1 n J n x en canvi, si ν no és…
economia col·laborativa
Economia
Modalitat d’intercanvi de béns i serveis a través d’internet, difosa a partir de la segona dècada del segle XXI.
No totes les transaccions econòmiques que es fan a través de la xarxa poden considerar-se economia collaborativa no ho són les vendes de productes d’empreses o comerços tradicionals a través dels portals respectius d’internet En el sentit més estricte, l’economia collaborativa consisteix en xarxes descentralitzades d’intercanvis entre particulars que són els proveïdors i els usuaris finals de les transaccions L’oferta la constitueix un bé de consum del qual el propietari en vol treure un benefici, sigui a través d’un intercanvi de productes o serveis, o bé en forma…
Kinesa
Cinematografia
Estudis de rodatge fundats el 1965 per Pere Balañà i Bonvehí i l’industrial i financer Joan Palomeras.
Estigueren situats al barri de Sants de Barcelona, en uns terrenys propietat de P Balañà Gestats després de la desaparició dels Estudis Cinematogràfics Orphea Film, SA el 1962, no es pogueren obrir per problemes burocràtics fins al 1965 Com a cap de producció es contractà l’enginyer industrial i cineasta Antoni Jover Tenien dos platós, oficines, camerinos, tallers, magatzems, moviola pròpia, etc, si bé les càmeres eren de lloguer Malgrat que foren concebuts per a rodar-hi cinema industrial i publicitari, també s’hi feren alguns films de ficció, com ara El último sábado 1966, P…
Foto-Film Navàs
Cinematografia
Entitat creada a Navàs (Bages) el 23 d’abril de 1978 amb l’objectiu d’associar els seus cineastes amateurs.
Les seves primeres activitats foren la participació en diferents concursos locals i regionals de fotografia i cinema El 1980 presentà una selecció dels curts rodats pels seus socis a la seu del Film Club Manresa Després d’algunes jornades d’aprenentatge a Manresa, decidí impulsar un Concurs Nacional de Cinema Amateur La primera edició es realitzà el 1982 i fou organitzada per Joan Bertrán, Josep Giralt, Josep Obradors, Sadurní Rovira i Josep Vendrell Conscients de la progressió irresistible del vídeo, optaren per incorporar-lo el 1993 Entre el 1990 i el 1995 el certamen es convertí en…
Espanya al dia
Cinematografia
Noticiari setmanal elaborat entre el 1936 i el 1939 per Laya Films, entitat dependent del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.
El seu responsable fou Joan Castanyer, que no disposà mai d’un grup estable de professionals, ja que eren els mateixos que treballaven per a Laya Films quan no eren cridats a files Des del desembre del 1936 fins al gener del 1939 van sortir prop de cent edicions del noticiari Comptant amb filmacions pròpies i d’altres provinents de reporters republicans i de noticiaris estrangers, amb els quals mantenia acords d’intercanvi, aquest diari cinematogràfic aconseguí una regularitat doblement admirable, atès el context de guerra en què es produïa i els mitjans reduïts dels…
El camí de la felicitat
Cinematografia
Pel·lícula del 1925; ficció de dirigida per José G. Barranco.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Magna Films-Studios Barcelona ARGUMENT I REFERENT LITERARI La novella homònima de Josep Maria Folch i Torres FOTOGRAFIA Joan Garcia blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ JGBarranco INTERPRETACIÓ Pilarcita Gil Justina, Josep Fortet Tomàs, Armand GLucas Lluís Delacorça, Carme i Maria Abril, Caballero Tusquets ESTRENA Barcelona, 17061926 Sinopsi L’escriptor Lluís Delacorça arriba a un poble i coneix Justina Els joves s’enamoren i es volen casar, però el pare de la noia, Tomàs, no sap si acceptar Com confessa a la seva esposa, fa anys que un amic…