Resultats de la cerca
Es mostren 1977 resultats
Miquel Dolç i Dolç
Literatura catalana
Poeta, assagista i llatinista.
De família camperola, es llicencià 1942 en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i es doctorà 1951 a Madrid amb Hispania y Marcial 1953 Fou professor de l’institut d’Osca 1943-55 i catedràtic de filologia llatina a les universitats de Sevilla 1955-57, València 1957-68, on fou degà de la facultat de filosofia i lletres en 1965-68, i a l’Autònoma de Madrid 1968-82, de la qual també fou degà de la facultat de lletres Començà la seva producció poètica dins la línia de l’Escola Mallorquina amb El somni encetat 1943 i Ofrena de sonets 1946 Posteriorment, evolucionà cap a…
,
Sant Pere de l’Erm (Sant Martí de Tous)
Art romànic
Situació Dues vistes de l’església, avui dia convertida en un magatzem per a usos agrícoles des de la banda sud-est a dalt i des de tramuntana, amb l’absidiola nord esfondrada ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta església, situada a la banda septentrional del terme, s’aixeca, envoltada de conreus, prop de la carretera comarcal d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, des d’on és ben visible Mapa 35-15391 Situació 31TCG745026 Just en arribar a la fita del quilòmetre 8,6 de l’esmentada carretera, a mà esquerra, surt un camí que travessa un torrent secaner, que descriu un revolt molt pronunciat,…
Mundialització i diversificació: migracions i adopcions. 1986-2007
L’emigrant , amb lletra de Jacint Verdaguer i música d’Amadeu Vives, ha constituït, gairebé, un himne nacional català Ja des del segle XVIII, l’àrea catalana fou una àrea d’emigració, especialment cap a Amèrica I, alhora, s’inicià un flux d’immigrants amb destinació a la ciutat de Barcelona que encara no s’ha interromput Al segle XX, després de la crisi dels anys setanta, és a dir, a partir dels anys vuitanta, la immigració ha augmentat, s’ha mundialitzat i s’ha diversificat en arribar al segle XXI Aquesta nova onada migratòria, però, presenta diversos punts de semblança amb l’emigració a…
Crònica de Jaume I
Historiografia catalana
Coneguda també com a Llibre dels feits, narració que recull, explicats de forma autobiogràfica, els esdeveniments principals del regnat de Jaume I el Conqueridor (1208-76), rei de la corona catalanoaragonesa.
Constitueix un dels textos més importants de la literatura catalana medieval tant des del punt de vista històric, com també des del punt de vista literari i lingüístic Se n’han conservat dos textos, un en llatí i un en català, sense que es pugui establir amb absoluta certesa la relació entre ells, i per tant quin dels dos és l’original o el més proper a la redacció original El 1313 el dominicà Pere Marsili, per manament de Jaume II, redactà un Liber gestarum en què, segons explicà ell mateix, ordenà en llengua llatina els fets del rei Jaume I el Conqueridor, que es trobaven a l’…
saturni
Literatura
Vers típic de la poesia llatina, emprat fins a l’època d’Enni, el qual, en substituir-lo en els seus Annales per l’hexàmetre, en determinà la desaparició.
Molt discutida la seva identitat, alguns han considerat que, contràriament a la mètrica antiga, es basava en l’accent i no en la quantitat de les síllabes, mentre que d’altres pensen que és format per dos membres separats per la dièresi un dímetre iàmbic catalèctic ̆— ̆— ̆— — més un itifàllic — ̆— ̆— ̆ o bé un reizià
escriptura capital
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina clàssica usada normalment del segle I aC al segle V dC, de la qual deriven totes les altres escriptures llatines a través de successives transformacions.
La capital quadrada fou reservada per a les inscripcions, i la capital librària , per a la còpia més o menys solemne de còdex i d’actes públics Dins la librària , les denominacions de capital rústica i capital elegant són ambigües, car la rústica és sovint més elegant i més espontània que l' elegant o quadrada , la qual revisqué més artificiosa en alguns còdexs luxosos a partir del segle VI, malgrat el que ha estat dit sovint de la seva major antiguitat La capital quadrada de les inscripcions romanes ha perdurat, amb poques modificacions, en l’escriptura majúscula moderna tradicional En…
humanisme
Erasme , retrat que féu el pintor Hans Holbein, el Jove (1497-1543), de l’humanista holandès
© Corel Professional Photos
Història
Literatura
Mot que, en sentit propi, designa el fet històric del renovellament dels estudis clàssics que arrelà en la literatura italiana del s. XIV i s’imposà per tot Europa els dos següents, contemporàniament a una nova valoració de l’home i del seu paper en el món: el Renaixement.
L’any 1428, el florentí Leonardo Bruni compongué una oració fúnebre per a Nanni degli Strozzi on apareix, en un context revelador, la paraula humanitas , la història i el sentit de la qual constitueixen una dada imprescindible per a la comprensió de l’humanisme renaixentista Humanitas és un mot llatí que tradueix el grec φιλανϕρωπια, que significa ‘amor a la condició humana’ i que fou usat per primera vegada per Èsquil, que l’aplicà a la benevolència de Prometeu envers els homes A l’època hellenística i romana era una qualitat desitjable en un monarca, i sant Pau l’atribuïa a Crist El llatí…
Les infraestructures de transport
L’any 2000 hi havia en servei a tot el món poc més d’un milió de quilòmetres de línies fèrries Als Estats Units, el Canadà, Rússia, l’Índia i la Xina, els cinc primers estats quant a l’extensió de la xarxa, s’hi acumulen el 50% de les línies La densitat de la xarxa ferroviària per estats fa avinent tres àrees al món amb fortes concentracions de vies fèrries el Japó amb Corea del Sud, els Estats Units i Europa En aquests territoris, s’hi desenvoluparen els primers ferrocarrils i aquest sistema de transport hi continua exercint una funció significativa tant pel que fa a les mercaderies com als…
mita
Història
Institució legal introduïda a l’Amèrica Llatina per la colonització hispànica, que regulà el repartiment dels indis en torns per a llur treball forçat en diversos serveis, especialment la mineria.
La mita no constituïa una obligació personal, sinó un allistament territorial, i els seus efectes foren desastrosos per a la població indígena a causa del nombre de víctimes que produí i de l’abandó del territori per part dels indis per defugir aquest treball obligatori
Conferència Tricontinental
Història
Assemblea de partits i forces d’alliberament d’Àfrica, Àsia i l’Amèrica Llatina que es reuniren a l’Havana entre el 3 i el 15 de gener de 1966.
Hi assistiren 27 organitzacions africanes, 27 de llatinoamericanes i 28 d’asiàtiques, 14 de les quals eren al poder La conferència aprovà una sèrie de resolucions que condemnaven i combatien el colonialisme, el neocolonialisme i l’imperialisme Hom refermà també el principi de la lluita armada en tots aquells indrets sotmesos a una de les tres forces esmentades Els partits comunistes prosoviètics i fins i tot proxinesos foren severament criticats Al final fou creat un organisme permanent de solidaritat tricontinental
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina