Resultats de la cerca
Es mostren 2969 resultats
Pedralbes
Historiografia catalana
Revista publicada pel Departament d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, amb el subtítol Revista d’Història Moderna.
Nasqué l’any 1981, i el darrer volum aparegut és el de l’any 2001 Editada per la UB, té una periodicitat anual El director de la publicació ha estat, al llarg de tots els anys, Pere Molas i Ribalta El consell de redacció el formen el conjunt de professors del Departament, i el càrrec de secretari de la revista és rotatiu, i sempre l’ocupen dos membres del departament Es tracta d’una publicació especialitzada en història moderna L’àmbit geogràfic on se centren la majoria dels articles és Catalunya, si bé hi abunden articles sobre la Corona d’Aragó, i també sobre Castella i altres indrets…
Romania 2015
Estat
La lluita contra la corrupció va marcar tota l'agenda política a Romania durant gran part de l'any Es van succeir les dimissions d'alts càrrecs del Govern i la detenció d'empresaris i polítics de primer nivell, entre les quals cal esmentar al març la del ministre de Finances, acusat de corrupció per tràfic d'influències per haver acceptat un suborn quan era alcalde de la ciutat de Slatina Al maig, el ministre romanès de Desenvolupament Regional va dimitir després de ser condemnat per frau electoral Al mes de juny, la Fiscalia Anticorrupció romanesa va obrir una investigació al primer ministre…
Joaquim Santasusagna i Vallès
Literatura catalana
Excursionisme
Escriptor, excursionista i polític.
Vida i obra Signà part dels seus articles amb el pseudònim de Jeroni Prat De formació autodidàctica, treballà en una entitat bancària Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, fins que, en fundar-se Acció Catalana, s’afilià al nou partit Posteriorment, amb la creació d’Estat Català, fracassà en l’intent de constituir un escamot a Reus El 1930 s’acostà de nou a Acció Catalana, sense afiliar-s’hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català Fou redactor de la Revista del Centre de Lectura , en una de les etapes més brillants 1926-34 Entre el 1930 i el 1936 redactà la majoria…
, , ,
Guillem Roca i Reus
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Com el seu pare, Guillem Roca i Seguí , fou doctor en dret civil i canònic i pertanyé al Collegi d’Advocats de Palma i a la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País De tendència liberal, per bé que titllat d’haver estat reialista, fou nomenat fiscal del partit d’Inca el 1820 Home d’idees liberals, adreçà la seva sàtira contra el sector absolutista del país Poeta satíric, fou especialment popular a Palma, on alguna sàtira seva ha arribat a formar part de la literatura popular Duu la sàtira a un punt de burla, d’acusació i d’insult més extremat que el seu pare i substitueix…
,
Sant Salvador de l’Aguda (Torà)
Art romànic
Situació Petit edifici que s’aixeca aïllat en un extrem de la carena de l’Aguda ECSA-X Solé El temple de Sant Salvador de l’Aguda es troba aïllat a l’extrem d’una carena muntanyosa, a uns 400 m de l’església de Santa Maria de l’Aguda Mapa 34-14 361 Situació 31TCG677310 Des de l’església de Santa Maria de l’Aguda, cal seguir una pista que vorejant la carena hi porta XSB Història Aquesta església fou una capella de la parròquia de Santa Maria de l’Aguda És esmentada per primera vegada l’any 1100, en què els vescomtes de Cabrera donaren la capellania de Sant Salvador de l’Aguda a Santa Maria de…
Castell de Vilalta (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
Situació Meitat oriental d’una torre cilíndrica que formava el centre d’aquest desaparegut castell EFS Al sud-est de la capital del municipi, en un esperó que domina la capçalera del barranc de la Cova, es localitza amagada en un bosquet la torre del castell de Vilalta L’indret és conegut com les Vilaltes Mapa 34-15 390 Situació 31TCG707113 Per a arribar-hi cal prendre la carretera B-100 que va de la Panadella a Sant Guim de Freixenet Al km 4, des de la Tallada, s’ha d’agafar una pista que surt en direcció est fins a arribar al cap d’uns 3 km a l’esperó, on es troba l’esmentada torre JRG-DRR-…
Santa Maria del Solà (Biosca)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, amb el petit campanar d’espadanya convertit en comunidor ECSA-E Pablo Absis de l’església, sobrealçat, ornamentat amb quatre petites pilastres coronades per sengles capitells ECSA-X Solé L’església de Santa Maria es troba aïllada dalt d’un turó des d’on es té una magnífica vista panoràmica dels voltants muntanyosos Mapa 34-13 329 Situació 31TCG656394 Per a arribar-hi, cal prendre des de Biosca una pista en direcció nord que condueix al poble de Lloberola, a 5,5 km Des d’allí cal continuar en direcció est uns 2,5 km i agafar un trencall a mà dreta que…
Castell de Talavera
Art romànic
El poble de Talavera s’aixeca a la part occidental del terme municipal, a 791 m d’altitud, en el pendent d’una muntanya coronada per l’antic castell, a la capçalera del riu d’Ondara El castell de Talavera és esmentat en la documentació el 1075, quan consta que era situat dins el comtat d’Osona Al segle XII eren senyors d’aquesta fortalesa els Cervelló així, en el testament sacramental de Guerau Alemany III de Cervelló s’indica que llegà el castro de Talavera al seu fill Guillem, el qual participà en l’expedició d’Almeria l’any 1147 Un altre membre de la mateixa nissaga, dit també Guerau…
Santa Maria del Castell de Sales (Sales de Llierca)
Art romànic
La història de Santa Maria de Sales està estretament vinculada a la del castell de Sales, del qual fou capella Tanmateix, mentre que del castell hi ha una documentació abundant, especialment a partir de la segona meitat del segle XIII, de la capella únicament hi ha dades aïllades, pinzellades de la seva història, totes elles dels darrers anys de l’edat mitjana o del primer moment de l’època moderna Els orígens de la capella de Santa Maria de Sales, amb gairebé tota certesa, cal cercar-los en la construcció del Castell de Sales, el qual no és…
música de Boston
Música
Música desenvolupada a Boston (Estats Units d’Amèrica).
Durant el segle XVII i part del XVIII l’activitat musical es limità als services religiosos sense acompanyament instrumental Tot i que sembla que s’intentà d’introduir la utilització de l’orgue, aquest instrument fou rebutjat perquè es considerà poc apropiat per a l’àmbit religiós La música profana, però, s’anà introduint en la vida dels colons El primer concert del qual es té notícia tingué lloc el 1731 Molts músics provinents d’Europa, sobretot d’Alemanya, s’installaren a Boston i marcaren el caràcter musical de la ciutat durant més d’un segle Gottlieb Graupner, director i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina