Resultats de la cerca

Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est L Prat Dins el terme municipal de Pinós, a frec del petit nucli de Vallmanya, a uns 400 m de la parròquia, aproximadament, hi ha el temple de Sant Miquel, sobre la propietat i el mas Ribalta Mapa 362M781 Situació 31TCG817312 Hom trobarà les claus a la casa Prat , que és al peu de la carretera de Valls de Torroella a Calaf, al punt quilomètric 14,700 Aquesta capella té culte esporàdicament JCT Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Vallmanya i dins el terme parroquial de Sant Pere de Vallmanya,…

Situació Mur exterior de llevant del temple, amb un arc de ferradura tapiat Potser es tracta de l’arc triomfal que obria l’absis d’una església preromànica L Prat Formant part del poblet de Tentellatge, al cantó de llevant del terme de Navès, a frec amb els de l’Espunyola i Montmajor, del Berguedà, s’aixeca l’església parroquial de Sant Martí, prop del collet de Correà, al costat de la carretera de Solsona a Berga, vora la riera de Tentellatge, que neix sota els cingles del Capolat i desguassa a l’aigua d’Ora Mapa 292M781 Situació 31TCG907546 S’hi va per la carretera de Solsona a Berga fins…

Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església, amb l’estructura original molt reformada, des del costat de ponent L Prat L’església de Sant Pere de la Sala és al municipi de Llobera de Solsonès, vora el mas la Sala, que actualment li dona nom Anteriorment era coneguda amb el de Sant Pere de Comajuncosa Així és com apareix citada des del segle XI fins al començament del XIX Mapa 329M781 Situació 31TCG721401 Per tal d’anar-hi des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Torà i, havent arribat a l’Hostal Nou 10,500 km, seguir-la uns 500 m més fins a trobar un trencall a mà esquerra…

Vida Era membre d’una família de músics d’església La primera notícia sobre la seva trajectòria professional es refereix a la feina que dugué a terme com a instructor del cor de la catedral de Worcester, cap al 1596 Algun temps més tard ocupà una plaça d’organista en aquesta mateixa catedral, fins l’any 1646 Al mateix temps era actiu a Londres, on probablement estudià amb William Byrd en 1594-96 Pot ser considerat el darrer seguidor de l’estil polifònic de Byrd La seva presència a Londres està provada pel fet que Thomas Morley inclogué un dels madrigals de Tomkins en la collecció antològica…

Vida Era fill d’una família amb una forta tradició musical El seu pare, André Danican Philidor, fou l’arxiver musical del rei i un important compositor François-André Danican fou deixeble d’André Campra i demostrà la seva gran precocitat en ésser admès a l’edat de sis anys a la capella reial de Versalles Durant les llargues estones de lleure prèvies als assajos i concerts de la capella, aprengué els rudiments dels escacs, joc molt popular en aquell temps entre els músics de la cort El 1740 es traslladà a París, on es dedicà a les seves dues passions la música i els escacs…

La fase de dilatació és la primera del part, durant la qual es produeix l’obertura del coll uterí i es modifiquen d’altres estructures, fets imprescindibles perquè el fetus pugui sortir a l’exterior Es considera que aquesta fase s’inicia quan el diàmetre de l’orifici que comunica l’úter amb la vagina és de 3 cm i s’acaba quan ateny els 10 cm, diàmetre suficient per a permetre la sortida del fetus Així, doncs, en aquesta fase les contraccions uterines van produint una modificació progressiva del coll de l’úter, fins que permet la sortida del fetus El procés de dilatació en les dones primípares…

Després de la mort de Vicens 1960, se n’ocupà el seu fill, Pere Vicens i Rahola El primer volum fou publicat per l’editorial Teide i la resta, per l’editorial Vicens-Vives, ambdues a la ciutat de Barcelona Es tracta d’una sèrie de llibres que presenten els fets més destacats de la història de Catalunya, des de les arrels antigues fins al s XIX Són un conjunt d’obres escrites en llengua catalana que, de la mà de les autoritats científiques del moment, mostren, de manera científica i rigorosa, l’evolució històrica de Catalunya Se centren, sobretot, en la història política, tot i…

El 1935 fou installat al primer pis del Castellet, abans d’ocupar, des del 1981, el conjunt de l’antiga universitat Els arxius anteriors a la Revolució Francesa fons antic foren dipositats el 1960 a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals Entre les peces de més interès per a la història de la vila, es poden esmentar els Llibres verds , major i menor , el Llibre de provisions , el Llibre de les monedes i la Rigaudina , entre d’altres Els Llibres verds apleguen el conjunt dels privilegis de la vila de Perpinyà El Llibre verd major tom 1 1162-1785, recopilació de les actes dels reis, papes…

Membre d’una humil família de jornalers, obtingué de manera brillant la llicenciatura en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1889, gràcies a l’esforç intellectual i a les beques i els premis econòmics rebuts durant els anys d’estudiant Ja amb el grau de doctor, guanyà per oposició la càtedra de llengua grega de la Universitat de Granada el 1891 i, vuit anys després, una plaça homònima a la Universidad Central de Madrid Fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres d’aquesta darrera universitat i no se’n mogué fins que se li manifestà una arterioesclerosi, malaltia que el…

Fill d’un vinyater modest, estudià al Seminari de Perpinyà i es llicencià en lletres a l’Institut Catòlic de Tolosa l’any 1960 Ordenat de prevere el 1948, fou professor de lletres al Petit Seminari de Perpinyà 1959-65 i rector de Vernet 1965-70 El 1970 tornà a l’estat laical, es casà i es dedicà a la investigació arqueològica Fou investigador becari al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS 1968-78, encarregat de curs a la Universitat de Perpinyà 1975, llegí la seva tesi Les gravures rupestres du Roussillon , a Montpeller el 1977, i fou nomenat poc temps després…