Resultats de la cerca

Vida Després de fer estudis d’aparellador i de tècnic industrial, habilità una nau a Madrid, on aixecà els estudis Ballesteros Tona-Film, treballant-hi com a decorador en cap durant dos anys Amb clares influències de l’ art-déco i la Bauhaus, s’estrenà amb Patricio miró una estrella 1934, José Luis Sáenz de Heredia, rodatge que es prolongà gairebé un any perquè tot l’equip tècnic era debutant A continuació feu tres cintes consecutives del prolífic José Buchs basades en sengles novelles Diez días millonaria 1934, Madre Alegría 1935 i El niño de las monjas 1935, a més de collaborar en La…

De família noble, ingressà en la marina Després d’ocupar els càrrecs de comissari de marina de Cadis 1728 i Ferrol 1732, tingué un paper fonamental en la política italiana de Felip V  i ajudà els fills d’aquest en llurs pretensions sobre Itàlia Per la seva collaboració en la conquesta de Nàpols Carles VII de Nàpols li donà 1736 el marquesat A la mort del ministre José del Campillo y Cossío 1743, Felip V li confià les secretaries d’hisenda, de guerra, de marina i d’Índies Continuà al davant de la política espanyola amb Ferran VI , des del 1746 En el terreny de la política internacional fou…

Situació Imposant aspecte d’aquesta torre, propera a l’església parroquial, que prengué el nom d’un senyor d’Illa del segle XVI anomenat Alexis Albert ECSA - A Roura Aquesta fortalesa és situada a prop de l’hospital i de la muralla del nord de la vila d’Illa, no gaire lluny de l’església parroquial PP Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 22,2” N - Long 2° 37’ 12,6” Història Aquesta important torre quadrada fou la torrassa senyorial de la família Illa, probablement sorgida de la branca primogènita de Gualter d’Illa, al qual el comte Guifred de Cerdanya vengué en franc alou, el 5 de desembre de…

Vida i obra Estudià lleis a Barcelona i a Madrid però, installat a Barcelona, deixà d’exercir la carrera per dedicar-se al periodisme Fou secretari i administrador d’importants societats mercantils i financeres, com per exemple el Foment de l’Eixample Dirigí i collaborà en diverses publicacions periòdiques fou director de la Gaceta del Comercio 1860, del periòdic satíric La Flaca 1868 i de La Ilustración Artística , a banda de collaborar en el moderat i antirevolucionari El Iris Catalán i en El Áncora 1850, un diari conservador i defensor del catolicisme més intransigent Pertanyé al partit…

Cursà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona Exercí d’advocat a Reus Fou president del Foment Nacionalista Republicà de Reus 1930, un dels centres polítics que el març del 1931 contribuïren a constituir el partit Esquerra Republicana de Catalunya , del comitè executiu del qual fou elegit membre Proclamada la Segona República, formà part de l’assemblea de la diputació de la Generalitat de Catalunya que aprovà el projecte d’ Estatut de Catalunya del 1932 , que fou presentat a les corts constituents Membre de la comissió jurídica assessora del govern de la Generalitat Elegit diputat…

Els primers documents que informen sobre activitats musicals a la ciutat estan relacionats amb la catedral, acabada el 1611 Al segle XVII els mestres de capella més destacats foren Manoel Pais Linhares i Vieira de Barros, i al segle XVIII, Manoel Lopes de Siqueira, Angelo de Siqueira, Matias Álvares Torres i André da Silva Gomes Les composicions d’André da Silva, que ocupà el càrrec del 1774 al 1824, es conserven a l’arxiu de la seu El 1750 s’acabà de construir la Casa da Ópera de São Paulo Des del començament del segle XIX es té constància de funcions operístiques regulars, tot i que sembla…

El cruixidell Miliaria calandra presenta el més conspicu dels becs que caracteritzen els emberízids, amb unes comissures obliqües, molt típiques, fet netament constatable en aquest exemplar fotografiat en uns conreus aragonesos Es tracta d’un moixó grosset 18 cm, amant dels secans de la terra baixa, de tons terrosos ratllats de vires fosques Xavier Parellada Miliaria =Emberiza calandra El cruixidell es presenta arreu dels Països Catalans, i es fa gradualment més escàs en augmentar l’altitud desapareix per sobre dels 1100-1300 m i disminuir la temperatura no se’l troba per sota de la…

Anunci de Banca Catalana, 1972 La primera legislació bancària del règim franquista, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, tingué un caràcter totalment intervencionista en el sector financer El Ministeri d’Hisenda, amb el Banc d’Espanya com a organisme públic que actuava d’instrument de la política del govern espanyol, regulà de prop l’activitat dels bancs La seva política es fixà per mitjà de la segona Llei d’Ordinació Bancària, de 31 de desembre de 1946, que substituïa la promulgada per Francesc Cambó el 1921, quan era ministre de Finances La nova llei establia de fet el principi de l’…

Habita en els fons arenosos i fangosos de la plataforma continental, prop del litoral, on cerca petites preses És comú a les aigües dels Països Catalans