Resultats de la cerca

S’inicià al Bravium de Reus l’any 1951 Guanyà la primera Copa Nadal 1955 i aconseguí la medalla d’or en el Campionat de Catalunya individual i la de plata en dobles 1956 Els anys seixanta fitxà pel Reus Deportiu Fou campió d’Espanya de segona categoria 1964 i campió provincial de primera 1965 Des de l’any 2002 es disputa el Memorial Telmo Bofarull en homenatge a la seva figura

Format al planter del Real Zaragoza, jugà cedit al Barbastro, la UE Maó 1965-66 i al filial CD Aragón 1966-67 Fou traspassat al Futbol Club Barcelona 1969-72, on jugà 56 partits Posteriorment ingressà en el CD Málaga 1972-77 També fou sis vegades internacional

S’inicià en l’excursionisme durant la dècada de 1960 i el 1967 s’associà al Centre Excursionista Puigcastellar, de Santa Coloma de Gramenet, on collaborà en les excavacions arqueològiques del poblat ibèric de Puig Castellar Al començament dels anys setanta ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC, del qual fou vocal de la secció de muntanya 1978-86, membre de la junta directiva 1993-98 i vicepresident 1998-02 Formà part de l’equip assessor de la collecció “Llibre de Motxilla” de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat des del 1994, i fou membre del consell de redacció de les…

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1933-35 procedent del Saragossa Jugava de mig i amb el Barça disputà 42 partits i marcà dos gols Guanyà el Campionat de Catalunya 1935 Jugà amb la selecció catalana en un Catalunya-Espanya celebrat el 14 de febrer de 1934

Membre del Club Natació Barcelona, el 1939 fou campió de Catalunya de 100 m lliure i de relleus 3×100 m estils, 5×50 m lliure i 4×200 m lliure Es proclamà campió d’Espanya de 100 m lliure 1935, 1940 i de relleus 3×100 m estils 1935, 1936 i 4×200 m lliure 1935, 1940 En el període 1935-42 establí deu rècords de Catalunya, que també ho foren d’Espanya, en les proves de 50 m i 100 m lliure, 3×100 m estils, 4×100 m i 4×200 m lliure

Fill del periodista Santiago García Martínez i germà del jugador de hoquei patins Santi Garcia Arnalot, començà com a redactor de Ràdio Nacional d’Espanya El 1962 entrà a treballar a Televisió Espanyola, en què fou director administratiu i de personal del grup operacional d’Eurovisió per als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, la Copa del Món de futbol 1970 i els Jocs Olímpics d’Hivern de Sapporo 1972 Va ser, entre altres càrrecs, creador i responsable del departament de programes esportius de TVE, secretari general de RTVE i cap de serveis de TVE a Catalunya 1974-78 El 1978 deixà TVE per treballar…

Especialitzat en dibuix animalístic en els seus inicis, participà en diverses mostres collectives, entre d’altres, a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona 1944, amb l’obra Ocell gris Posteriorment, sense abandonar el dibuix, treballà tot tipus de temes i tècniques, encara que especialment es dedicà als paisatges a l’oli, pintats al natural i amb especial preocupació per reflectir la incidència de la llum Té obres en colleccions privades de Catalunya, França, Alemanya, Austràlia i Estats Units

L’any 1871 ingressà a la companyia de Jesús, a Andorra Feu una part dels estudis eclesiàstics a França i fou ordenat sacerdot el 1888 Cursà matemàtiques a Barcelona amb Laureà Clariana 1890-91 Destinat a América, a l’Havana estudià meteorologia amb Benet Vinyes després, a Georgetown, als Estats Units, amplià aquests estudis sota la direcció del professor Hagen 1891-93 Destinat a l’Observatori de Manila Filipines el 1893, hi collaborà sota la direcció del seu fundador, el jesuïta F Faura, i n'esdevingué posteriorment director 1897 A Georgetown, inventà un tipus de…

Aquest li confià la presidència del consell del Caire i, el 1848, el nomenà representant seu Però ‘Abbās no fou reconegut com a tal fins a l’any següent, a la mort del seu oncle Ibrāhīm Paixà S’oposà a l’europeïtzació del país, però permeté als britànics la construcció del ferrocarril del Caire a Alexandria Mantingué bones relacions amb Turquia el soldà el nomenà paixà i es posà al seu costat en esclatar la guerra de Crimea 1854-55, durant la qual morí assassinat Fou suceït pel seu oncle  Muḥammad Sa‘īd Paixà

Ocupada la ciutat per l’exèrcit reial, Pere fou decapitat el 506 el seu cap fou tramès a Saragossa com a escarment És possible que Pere dirigís la resistència catòlica contra el rei arià que anava expandint els dominis visigòtics per la regió catalana de l’Ebre