Resultats de la cerca

Ciutadà de València, hom l’identifica amb el Miquel Pereç que el 1488 fou elegit clavari de censals i el 1514 conseller de la ciutat pel grup dels jurats vells, i que el 1518 i el 1526 exercí el càrrec de lloctinent de mostassaf Intervingué en el certamen marià del 1474 amb la composició Del més alt cel haveu ubert la porta , i a la segona edició del  Cancionero general València 1514 figura una Demanda feta per Miquel Perez a Joan Verdancha , que comença D’amor los combats encalsen ma vida Autor d’obres i de traduccions de caràcter religiós Fou, però, més conegut com a escriptor o traductor…

Fill segon de Ramon de Perellós i de Sibilla i germà de Lluís Fou conseller i munter major de l’infant Alfons, acompanyà l’infant Joan a Sicília 1415 Ajudà a la conquesta de Sardenya, lluitant contra el vescomte de Narbona Com a senyor d’Algerri, tingué un plet amb Joan de Luna 1417 Era governador del Rosselló quan es casà amb Clara de Sagarriga 1419 Prengué part en la primera campanya de Nàpols, on ajudà a l’alliberament de Joana II i a la retirada de la flota angevina Li fou lliurat el Castell Nou i fou lloctinent general de Calàbria Pres per Sforza, fou alliberat en un canvi…

Després d’interpretar una dotzena de papers secundaris, es consagrà amb La dentellière 1976, de C Goretta, i tot seguit amb Violette Nozière 1977 de C Chabrol També ha interpretat Les soeurs Brönte 1978, d’A Techiné, Loulou 1979, de M Pialat i Sauve qui peut la vie 1980, de JL Godard Posteriorment ha interpretat La dame aux camelias 1980, Coup de torchon 1981, Passion 1981, La truite 1982, La storia di Piera 1982, Les possedés 1987, Un affaire de femmes 1988 —premi d’interpretació a Venècia—, La vengeance d’une femme 1989, Malina 1990, Madame Bovary 1991, Après l’amour 1992, L’inondation 1993…

Professor assistent a la Universitat Catòlica de Lovaina, el 1971 es doctorà a la Universitat de Barcelona i accedí a la càtedra de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , que exercí fins a la jubilació 2013 Els anys 1979-94 formà part de la comissió tècnica de la Fundació Jaume Bofill Ha dut a terme nombrosos estudis sobre la sociologia de la religió, especialment sobre l’ Església catòlica  en el món d’avui Associat a l’Institute for the Study of Economic Culture, ha estat professor convidat en diverses universitats europees i a la Universitat de Boston Ha publicat, entre d’…

Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare a l’edat de quatre anys El 1865 ingressà al Conservatori de Lieja, del qual sortí el 1867 per desavinences amb el seu professor D Heynberg Havent-lo escoltat a París, H Vieuxtemps l’encoratjà a continuar i tornà a ingressar al conservatori de la seva ciutat natal el 1872, on estudià amb R Massart violí i M Dupuy harmonia Posteriorment, del 1875 al 1877 continuà la seva formació a Brusselles amb H Wieniawski i del 1877 al 1879 a París amb Vieuxtemps Fins el 1883 fou solista a l’Orquestra Bilse de Berlín, on entrà en contacte amb F Liszt, J…

Inicià els estudis musicals amb José Rolón, Francisco Agea i Carlos Chávez al Conservatori Nacional de Música de Ciutat de Mèxic i els amplià a París, ciutat on visqué del 1951 al 1953 El 1955 es traslladà a Barcelona, on residí fins poc abans de morir, per estudiar composició amb Cristòfor Taltabull Estrenà a Mèxic l’òpera Severino 1961 al Liceu el 1966 També feu incursions en el món de la direcció d’orquestra i compongué música incidental El catàleg de la seva obra és format majoritàriament per peces per a veu i piano, amb una clara influència dels lieder de R Schumann, H Wolf i R Franz…

Feu la carrera de Magisteri a Tarragona, i el 1927 es desplaçà a Ripollet Vallès Occidental com a mestre municipal, alhora que començava l’aprenentatge de les arts plàstiques Alumne d’Antoni Vila i Arrufat a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, continuà la seva formació artística a la Llotja de Barcelona Com a mestre nacional, fou destinat a Olot l’any 1934, on continuà la seva formació artística amb Josep Clarà i Martí Casadevall Fou també deixeble de Bosch Roger, Xavier Nogués i Manuel Humbert Finalitzada la Guerra Civil, escriví algun vers en català i fou jutjat i expulsat del…

Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1959, en Dret 1960 i en Periodisme per la Universitat de Barcelona 1961, l’any 1991 obtingué el doctorat en Filosofia per la Universiat Autònoma de Madrid Exerceix l’advocacia en els vessants polític, laboral i matrimonial Des de la fi dels anys seixanta mantingué una intensa activitat de publicista, organitzadora i activista de la causa feminista Entre d’altres, el 1969 presidí la secció de drets de la dona de la junta directiva de l’Associació d’Amics de Nacions Unides de Barcelona i participà en en la pimera Assemblea sobre…

S’inicià en els cercles underground de Bristol, on els seus grafits  començaren a ser vistos en 1990-94 i obtingueren una gran difusió Aviat traslladà la seva activitat a Londres, d’on més endavant passà a diverses grans ciutats del món, entre d’altres, Berlín, Barcelona, Nova York, París, Los Angeles o Nova Orleans Actualment, moltes de les seves realitzacions i els seus murals reben alguna mena de protecció Parallelament, malgrat el caràcter contestatari i agressivament crític amb la societat de consum i el capitalisme, la seva obra ha conegut una creixent cotització en  el mercat de l’art…

Poc habitual, pel que sembla, en l’antiguitat —bé que Fídies, per exemple, signà el seu Zeus d’Olímpia—, el costum de signar anà arrelant a l’edat mitjana Magius signà el Beatus de San Miguel de Escalada 926 Nova York, Pierpont Morgan Library, Gislebert, el timpà de la catedral d’Autin primera meitat del s XII, Elisava, el brodat dit Estendard de Sant Ot s XII Museu Tèxtil, Barcelona Arnau Cadell signà pensant en “la posteritat” el claustre de Sant Cugat del Vallès 1190, un Iohs = Johannes Pintor signava l’antipendi de Gia s XIII Museu d’Art de Catalunya, Teresa Díaz, els frescs de Santa…