Resultats de la cerca
Es mostren 4053 resultats
Victor Hasselblad
Fotografia
Inventor suec de càmeres fotogràfiques.
El 1941 desenvolupà per encàrrec de les forces aèries sueques una càmera que després fou comercialitzada i aparegué el 1948 com la primera càmera rèflex de lents intercanviables i de pellícula amb rodet Aviat aquest sistema esdevingué universal i d’ús professional Creà la Hasselblad Photography Inc, de la qual fou president 1944-56 Les càmeres Hasselblad foren emprades per la NASA per a fotografiar la Lluna per primera vegada A la seva mort, la seva vídua Erna Hasselblad, establí la Fundació Hasselblad 1979, que des del 1980 atorga anualment el Premi Hasselblad a un fotògraf en…
James Stembel Duesenberry
Economia
Economista nord-americà.
Graduat 1939 i doctorat 1948 per la universitat de Michigan, on fou professor assistent de 1939-1941, després de treballar com a tècnic en estadística a l’aviació durant la Segona Guerra Mundial, el 1946 s’incoroporà a la Universitat de Harvard, on desenvolupà la seva carrera acadèmica fins a jubilar-se 1989 Fou, entre altres, president del consell d’administració del Banc de la Reserva Federal de Boston 1969-74 i consultor de l’Institut de Harvard per al Desenvolupament Internacional 1981 Definí, en l’obra Income, Saving and the Theory of Consumer 1949, l' efecte demostració Unes altres…
Jaume Cubells i Sanahuja
Escultura
Escultor.
Residí a França 1945-52 i, en tornar-ne, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Passà després llargues temporades a Finlàndia, la Gran Bretanya i Bèlgica Des del 1960 treballà novament a Catalunya Feu primerament una abstracció orgànica en fusta, que donà a conèixer al Cercle Artístic de Sant Lluc 1962 i a la Galeria Belarte 1963 de Barcelona El 1967 exposà amb el grup Intrarealisme a Florència Inspirat en monuments totèmics de cultures primitives, a partir de la dècada de 1970 i 1980 incorporà metalls, resines sintètiques i cromatismes, i feu dibuixos molt personals de caràcter…
caixa d’expressió
Música
En l’orgue, caixa acústicament estanca que amorteix el so dels tubs de tot el cos d’instrument situat en el seu interior.
Consta d’una obertura en la part frontal en la qual hi ha collocades unes persianes, gelosies o ventalles verticals que es tanquen o s’obren mitjançant un pedal basculant emplaçat en la consola, sobre el centre del pedaler La qualitat del seu efecte, de pianissimo a fortissimo i viceversa, és més gran com més petita és la relació entre la capacitat volumètrica de la caixa i la superfície de sortida del so Té el seu origen en l’arca d’ecos de l’orgue castellà El primer exemple conegut és el de l’orgue de Juan de Andueza, a Alcalá de Henares, el 1669 Aristides Cavaillé-Coll la perfeccionà i la…
noh
Música
Forma teatral japonesa en què la dansa, la música i el mim es presenten íntimament associats amb la trama argumental.
El noh es desenvolupà especialment al llarg dels segles XIV i XV com a evolució d’anteriors formes de drames dansats amb rerefons religiós procedents dels segles XII i XIII i derivats del san-yue xinès, introduït al Japó al segle VIII La temàtica del teatre noh pot ser de tipus religiós, llegendari o realista Els actors, més que no pas representar el seu paper en el sentit del teatre occidental, suggereixen mitjançant l’ús constant d’elements simbòlics i metafòrics la trama argumental, que el públic, generalment, ja coneix d’antuvi Per això els diàlegs, complementats amb la figura del…
Daniel Argimon i Granell
Pintura
Pintor.
Les necessitats expressives l’impulsaren a adoptar 1957 el llenguatge informal en el seu aspecte espacial i la valoració de la matèria A partir del 1961, que féu la primera exposició individual a Lausana, aplicà el collage , que esdevingué gairebé una constant en la seva obra, a base de papers retallats o cromets Entre aquest tipus de collage i el color, de mica en mica desenvolupà un diàleg que conduí l’informalisme inicial a un informalisme expressionista, plenament centrat en una visió psicocrítica del món concret Sempre dins d’aquests plantejaments, la seva obra s’apropà successivament a…
Josep Lluís Sirvent Portolés

Primer equip de Rugby de la UE Santboiana en la temporada 1966-67, amb Josep Lluís Sirvent (dempeus, segon per l’esquerra)
J.LL. SIRVENT
Rugbi
Jugador de rugbi i directiu.
Desenvolupà la seva carrera a la Unió Esportiva Santboiana, on s’havia format Assolí dos Campionats de Catalunya 1967, 1972 i un subcampionat de la Copa d’Espanya 1967, però abandonà la pràctica esportiva a vint-i-set anys a causa d’una lesió Com a mànager del primer equip guanyà dues Lligues 2005, 2006 i una Copa Ibèrica 2007 Ocupà diversos càrrecs directius dins del club, que presidí, i fou vocal a la federació catalana Collaborà amb Antoni Pelegrí i el TERMCAT en la segona traducció al català del reglament del rugbi Ha estat comentarista de rugbi en programes de ràdio i televisió Amb motiu…
Volta a Catalunya
Esports de motor
Competició motorista.
Fou organitzada per primer cop l’any 1916 pel Reial Automòbil Club de Catalunya i el Reial Moto Club de Catalunya Es tractava d’una cursa de regularitat de 650 km de recorregut entre Olot, Puigcerdà, Artesa de Segre, Lleida, Tarragona i Barcelona La primera edició la guanyà Carlos Heredia NSU en cotxes i Pedro Estadell Indian en motos La prova se celebrà tres anys més 1917, 1919, 1920, però no tingué continuïtat El 1954 es recuperà el nom, però la competició es desenvolupà en format de ralli modern només per a automòbils Durant tres anys se celebrà amb aquesta denominació abans de canviar-la…
Montse Weisz Romero
Tennis de taula
Jugadora de tennis de taula.
Formada a la Societat Cultural i Recreativa El Ciervo de Sabadell, desenvolupà la seva carrera a l’EPIC de Terrassa i el Club Tennis Taula Osona Vic Esportiu 1983-97 Fou sis cops campiona d’Espanya de dobles 1987-90, 1992, 1995, sempre fent parella amb la seva germana bessona Mònica, una de dobles mixtos 1994, amb el seu germà Pere, i tres per equips 1987, 1990, 1991 En els Campionats de Catalunya guanyà vuit cops el títol de dobles femenins un de dobles mixtos i quatre d’equips, sempre amb l’EPIC, amb el qual també guanyà tres Lligues 1987, 1990, 1991 Participà en un Campionat del Món i un d…
Marta Vilajosana Andreu

Marta Vilajosana Andreu
ARXIU M. VILAJOSANA
Ciclisme
Ciclista.
Començà a competir el 1989 i passà per diverses modalitats abans de centrar-se en la carretera, on desenvolupà la part més important de la trajectòria professional, principalment en equips italians Disputà quatre edicions del Tour de França, vuit del Giro d’Itàlia, deu Campionats del Món i els Jocs Olímpics de Pequín 2008 Guanyà una etapa del Giro del Trentino 2005, del Giro d’Itàlia 2006 i del Tour del Llemosí 2007 Fou campiona d’Espanya de fons de carretera 2009 i pujà diverses vegades al podi dels Campionats d’Espanya, tant en contrarellotge com en ruta Deixà la competició el 2010 i passà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina