Resultats de la cerca
Es mostren 5704 resultats
cantata
Literatura
Música
Composició lírica en diverses parts, sense acció dramàtica pròpiament dita, escrita per a una o més veus, amb acompanyament de baix continu o continuo
, alternant amb recitatius i cors.
La cantata aparegué, com l’òpera i l’oratori, al començament del s XVII, quan s’imposà la monodia acompanyada Llur origen comú fou l’adopció, vers el 1600, del nou estil anomenat rapresentativo , conjuntament amb el baix continu Però la cantata es distingeix dels dos altres gèneres per la seva destinació peça de concert o d’església, mai de teatre i pel seu caràcter líric Els florentins Caccini Nuove musiche , 1602 i Peri Varie musiche, 1609 foren els primers a conrear-la D’antuvi consistí en una curta escena fragmentada i un sol personatge Combattimento di Tancredi e Clorinda , de…
Santa Coloma de Queralt
Art romànic
La primera referència d’aquesta església és de l’any 976, en què el lloc de Santa Coloma apareix com a límit del castell de Queralt, que el comte Borrell va vendre a Guitard, vescomte de Barcelona De bell antuvi la parròquia de Santa Coloma de Queralt va pertànyer al bisbat de Vic i així consta en les primitives relacions de parròquies del bisbat dels segles XI-XII En restaurar-se definitivament l’arquebisbat de Tarragona a mitjan segle XII, hom intentà incorporar la parròquia de Santa Coloma de Queralt a Tarragona L’any 1154 el papa Anastasi IV, alguns dies després d’haver…
Sant Miquel de Torroja del Priorat
Art romànic
Un dels primers esments documentals del lloc de Torroja data de l’any 1261, quan el prior del cenobi cartoixà d’Escaladei atorgà una carta d’establiment d’una granja a Torroja a una trentena de pobladors, als quals uns anys més tard, se n’afegiren uns altres vint, mitjançant un nou document d’establiment D’altra banda, l’indret de Torroja és mencionat en la carta de poblament de Poboleda datada el 27 de març de 1270, i atorgada per Bernat de Déu, prior d’Escaladei entre les afrontacions territorials del lloc de Poboleda, donat pel mencionat prior per tal d’habitar-lo i conrear-lo, hi figura…
bel canto
Música
Estil vocal propi, principalment, de l’òpera italiana entre el final del segle XVIII i el començament del XIX, que es caracteritza per l’emissió natural de la veu, la uniformitat tímbrica en tots els registres, l’ús constant del legato, la facilitat d’emissió en el registre agut i la dicció elegant i àgil dels ornaments.
Per bé que es considera el segle XVIII com l’edat d’or del bel canto , l’expressió no apareix en els tractats dels teòrics de l’època El terme es començà a fer servir a mitjan segle XIX, a causa, especialment, de les observacions de G Rossini sobre l’òpera i el cant Els principals impulsors del bel canto foren els compositors italians d' opera seria A Scarlatti, N Porpora, N Jommelli i N Piccinni Els castrati , intèrprets per excellència de l’òpera barroca, imposaren una tradició vocal i interpretativa i influïren de forma notable en compositors d’òpera i oratori…
Batallaire
El banal aspecte hivernal del batallaire mascle Philomachus pugnax , tal com l’illustrat a la fotografia, feta als aiguamolls del delta del Llobregat, no permet de suposar l’esplèndida gorgera i plomalls auriculars de què s’adorna en època nupcial a les nostres latituds gairebé sempre presenta aquest mantell marronós picallat de negre Es tracta d’un limícola gros, que quasi ateny 30 cm Ramon Torres Als Països Catalans, el batallaire és un migrador molt comú a la primavera i no tant a la tardor Com a hivernant és molt local i escàs El pas de la primavera és molt intens i en algunes localitats…
Verdum
El verdum Carduelis chloris és un ocelló de bec robust que arriba a atènyer quasi 15 cm, tot ell de color verdós, amb unes taques d’un groc lluminós a les ales L’exemplar de la fotografia, obtinguda a Llucmajor Mallorca, mostra clarament aquest caràcter Yves Hennechart Fringíllid present tot l’any arreu dels Països Catalans Cap al final d’octubre ens arriben migradors extrapirinencs, més nombrosos com més fred faci als seus llocs d’origen Malgrat aquesta immigració, el nombre de verdums a casa nostra no augmenta d’una forma gaire ostensible, i és, com la resta de l’any, una espècie corrent…
Líban 2012
Estat
L'11 de juliol es va reprendre a Beirut la conferència pel diàleg nacional entre totes les formacions polítiques libaneses Suspesa el 2010, la conferència va reunir els dirigents del bloc 8 de Març els partits xiïtes Amal i Hezbollà, que dominen el Govern, i els partidaris de l'exgeneral cristià Michel Aun i els del bloc d'oposició el Corrent del Futur, el Partit Socialista Progressista i les Forces Libaneses Saad al-Harirí, exprimer ministre i líder del Corrent del Futur, i Hassan Nasrallà, secretari general de Hezbollà, no hi van ser presents per raons de seguretat Els temes centrals de la…
Sant Jaume de Pallars
Convent
Antic col·legi i convent dominicà a tocar de la vila de Tremp (Pallars Jussà), del qual resten escasses ruïnes.
Es trobava dins la demarcació de Talarn, separat de Tremp pel barranc de la riera de Tremp o de les Adoberies, que salvava un pont de pedra reedificat pels frares El convent s’edificà el 1590 sobre una antiga església de Sant Jaume, que és la que donà nom a la casa Fou erigit en collegi de l’orde amb el nom de Schola Christi i s’hi ensenyava gramàtica llatina, filosofia, teologia i moral hom li concedí les mateixes gràcies i privilegis que a les antigues universitats de Lleida i de Perpinyà Era dotat de moltes rendes pel voltant i amb els béns del priorat de Manlleu…
cala Portals Vells
Cala
Cala de la costa meridional de Mallorca, dins el municipi de Calvià (Mallorca), al N de cala Figuera.
Hi fou venerada fins a mitjan s XIX la Mare de Déu de Portals , que, segons una tradició, fou deixada per la tripulació d’una nau genovesa com a compliment d’una promesa feta en haver evitat un naufragi El propietari de la cova i de gran part de la zona marítima de la parròquia de Calvià, el marquès de Bellpuig, no autoritzà la construcció d’un accés ni d’un altre oratori en les seves propietats i un nou santuari, dit de Portals Nous, hagué d’ésser bastit vers Palma, dins la possessió de Bendinat, del marquès de la Romana, on fou traslladada la imatge el 1866 L’antiga cova i la…
el Palomar
el Palomar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al límit amb el d’Albaida en el seu sector principal i drenat pel barranc de Iunda, afluent del riu d’Albaida per l’esquerra; més al S hi ha el terme separat de la Muntanya del Palomar
.
Els conreus ocupen més de la meitat del territori el regadiu aprofita l’aigua del riu d’Albaida 65 ha de cereals, hortalisses i arbres fruiters, però la base econòmica és el secà vinya 100 ha, ametllers, presseguers, albercoquers i oliveres La indústria es limita a petites fàbriques de plàstic La proximitat d’Albaida permet el treball industrial de part de la població activa La població ha sofert des de mitjan s XIX un lent però constant procés de signe negatiu amb una lleugera tendència els darrers anys a estabilitzar-se El poble 520 h agl 2006, palomarencs 313 m alt és al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina