Resultats de la cerca
Es mostren 90653 resultats
transfasador
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic, anomenat també transistor òptic, desenvolupat als Bell Laboratories el 1978, que consisteix en una làmina de cristall semiconductor travessada per dos raigs de llum, un de fort i un de feble, de manera que aquest darrer actua com a excitador o regulador del raig principal; les propietats d’aquest dispositiu depenen del gruix del cristall i de la situació i característiques dels raigs lluminosos.
És l’equivalent òptic del transistor electrònic i permet de fer circuits en què aquest pot actuar com a amplificador o com a element biestable, amb una rapidesa més elevada que els transistors clàssics
tontina
Economia
Història
Operació financera, ideada per l’italià Lorenzo Tonti, antecessora de l’assegurança de vida i de vellesa, en la qual, mitjançant el pagament d’una quota determinada durant un nombre d’anys per part de diverses persones que s’associen per a aquest fi, es constitueix un capital que, acumulat amb els seus interessos, es reparteix entre els supervivents al final dels contractes respectius.
La primera experiència tontine royale francesa, autoritzada pel cardenal Mazzarino el 1653, de cara a obtenir préstecs, fracassà Posteriorment, amb retocs, fou àmpliament difosa a França i a la Gran Bretanya tant per procurar fons a l’estat com per socórrer empreses privades en perill
Banque Nationale de Paris
Entitat bancària francesa constituïda el 1966 com a fusió de la Banque Nationale pour le Commerce et l’Industrie (constituïda l’any 1932) i el Comptoir National d’Escompte de Paris (constituït l’any 1848), amb la qual cosa esdevingué el primer banc de la CEE pel volum dels dipòsits amb 86 595 milions de dòlars EUA el 1968 i el tercer banc del món capitalista.
Disposa de més de 2 000 sucursals i agències a França Directament, mitjançant una sucursal, o indirectament, a través de filials i participades, està situada a les principals capitals del món Té una especial importància la seva xarxa a les antigues colònies franceses de l’Àfrica i territoris francesos d’ultramar A l’Estat espanyol hi entrà per compra de la Banca López Quesada 1981 al Fons de Garantia de Dipòsits, agafant el nom de BNP España
Els amants de Terol
Tema literari, originat en un dels contes del Decameró, Girolamo i Salvestra, que tingué gran fortuna en les lletres castellanes a través, principalment, de l’obra dramàtica Los amantes de Teruel (1627) atribuïda a Tirso de Molina, de la refosa que en publicà Juan Pérez de Montalbán el 1638 i, sobretot, del drama romàntic del mateix nom que Juan Eugenio Hartzenbusch estrenà el 1837.
La història, amb variants, explica els amors contrariats entre la noble i rica Isabel de Segura i el plebeu Diego Marsilla Diego demana un termini per a conquerir honors i merèixer la mà de la noia, però quan retorna, triomfant, ella acaba de casar-se amb un altre els dos joves moren consumits per la impossibilitat de llur amor
baronia de Prado Hermoso
Història
Títol concedit el 1849 al doctor en dret civil i professor de l’Academia Matritense de Jurisprudencia y Legislación Joan de Clarós i de Ferran (mort a Barcelona el 1871), net del brigadier Joan Clarós i Preses. El títol roman encara en mans dels descendents de la família Claròs, essent els darrers barons Carlos Neuenschwander i de Clarós i Domingo Neuenschwander de Clarós i Chassot.
Vidrà
Vidrà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És el terme més septentrional de la comarca d’Osona, a la qual pertany des de l’any 1989, ja que fins aleshores havia format part de la comarca del Ripollès Constitueix un cas atípic ja que es troba en terres gironines Limita al N amb el municipi de Vallfogona de Ripollès, al NE i l’E amb les terres garrotxines de Riudaura i la Vall d’en Bas, al S i l’W amb els municipis osonencs de Sant Pere de Torelló i Santa Maria de Besora, respectivament, i al NW amb Ripoll Vista del salt del Molí © CIC-Moià El terme, força accidentat, constitueix la capçalera del Ges, voltada per…
Sant Julià de Corts (Cornellà del Terri)
Art romànic
Situació Façana de l’església sobrealçada i coronada més tardanament per una torre campanar a l’angle nord-est F Tur El veïnat de Corts és situat a la vora dreta de la riera de Matamors, en un petit promontori Depèn administrativament del municipi de Porqueres La seva església, dedicada a Sant Julià, és dins el petit nucli del veïnat i s’hi accedeix per un recinte tancat, formant un espai anterior a la porta principal clos pel cementiri i un mur de tanca Mapa L32-18295 Situació 31TDG826607 Sortint de Banyoles, cal prendre la carretera de Girona C-150 i a 2 km del nucli punt quilomètric 11…
Santa Creu del castell de Calafell
Art romànic
Situació Interior de l’església, amb l’entrada a la cripta que ocupa l’espai del semicilindre absidal ECSA - JA Adell L’església de la Santa Creu és situada dins el recinte del castell de Calafell, a la part alta del poble, perfectament rehabilitat i condicionat per a ser visitat JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF801623 Història El lloc de Calafell és documentat des de l’any 999, quan l’espluga de Calafell era l’afrontació occidental d’unes terres que els comtes de Barcelona van vendre a Gombau de Besora No obstant això, l’església de la Santa Creu del Calafell no és esmentada directament fins…
Torre del Pilaret de Santa Quitèria (Fraga)
Art romànic
Situació Enigmàtica construcció, que s’alça en un turó al nord de Fraga ECSA - J Bolòs La peculiar construcció anomenada torre del Pilaret de Santa Quitèria és situada sobre un turó a pocs quilòmetres al nord de Fraga, vora la riba esquerra del Cinca i a poca distància d’un poblat ibèric del mateix nom i de la Villa Fortunatus Mapa 31-15 387 Situació 31TBG764048 Per a arribar-hi cal agafar des de Fraga la carretera A-1234 en direcció nord Un cop fets uns 5 km, hom veu a la dreta de la carretera la construcció del Pilaret de Santa Quitèria Per a accedir-hi des de la carretera s’ha de seguir un…
Castell de Peracamps (Llobera de Solsonès)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes del castell de Peracamps, amb la torre, de robusts murs, mig partida L Prat El castell o torre de Peracamps és inclòs al llogaret del mateix nom, agregat de Llobera de Solsonès, situat al cantó sud-oriental del terme municipal, enlairat de cara a la Segarra, i a una altitud de 831 m Des de la fortificació, bastida al cim d’una petita elevació, hom domina tota una àmplia plana de conreus i boscs Mapa 329M781 Situació 31TCG705418 Per anar a Peracamps des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Torà fins a l’Hostal Nou punt quilomètric 16,500 D’aquest lloc…