Resultats de la cerca
Es mostren 9076 resultats
Sant Pau de Casserres
Art romànic
Situació Exterior de l’església des el costat de llevant amb a capçalera R Viadés L’església és situada en un planell que voreja la carretera de Casserres a Gironella, a l’esquerra de la riera de Clarà, vers la banda septentrional del terme Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 04, 6 — y 53, 8 31 TDG 046538 S’hi pot anar bo i emprenent la carretera de Manresa a Berga, la qual, poc abans d’arribar a la barriada del Guix, enllaça amb la que prové d’Abrera En arribar a Puig-reig, haurem de desviar-nos, a…
Santa Maria de Cornellà de Conflent
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, coronada pels merlets amb què fou fortificada al segle XIV ECSA - A Roura L’antiga canònica i actual parròquia de Santa Maria de Cornellà presideix el poble de Cornellà de Conflent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 1” N - Long 2° 22’ 59” E L’església és al nord del palau comtal, al costat de la carretera que va a Fillols PP Història EI topònim Cornellà de Conflent Cornelianum , 901, com altres indrets homònims de Catalunya, suggereix la hipòtesi que podria tenir origen en un domini detingut, a l’època romana, per un colon, membre de la gens Cornèlia…
La vida a la rereguarda
En el transcurs de la Guerra, una sèrie de factors van afectar d’una manera o d’una altra la població de Catalunya i van augmentar en intensitat i problemàtica a mesura que el conflicte avançava Els aspectes ideològics, polítics o socials van incidir sobre una part de la població de Catalunya, bàsicament els adults i els majors d’edat però també les persones de qualsevol edat, fins i tot els nadons, van ser víctimes dels bombardeigs Aquest exemple també és vàlid per a la major part dels altres temes que són objecte d’aquest capítol Els bombardeigs, els refugiats, la fam, la militarització i…
Les víctimes: persecució i repressió
El 6 de novembre de 1934, un mes després de la revolta del Sis d’Octubre, quan en un moment d’aldarull el president de les Corts intentava restablir la calma, José Antonio Primo de Rivera va cridar “Lo que tiene que hacer el señor presidente es dejar que nos peguemos alguna vez” Julián Besteiro, l’equànime president, no va pas donar permís per a fer-ho, però ni ell ni les poques persones serenes que hi havia aleshores a Espanya no van poder impedir que esclatés una guerra civil ferotge, molt més plena d’odis, venjances i…
La Generalitat restaurada
A partir del novembre del 1932 s’obrí a Catalunya una etapa en la qual els governs de la Generalitat s’esforçaren a fer realitat les atribucions definides per l’Estatut L’avenç autonòmic, però, no fou senzill ni ràpid, perquè el traspàs dels serveis fou lent i molt aviat se’n detectaren els límits, tant competencials com financers, que dificultaven l’assoliment d’una autonomia plena A més, algunes de les principals mesures de caràcter reformador, com ara la Llei de Contractes de Conreu, trobà l’oposició de les forces més conservadores catalanes i espanyoles i fou un dels elements fonamentals…
La República i els processos autonòmics
Els quinze mesos que van des de la dimissió de Primo de Rivera gener del 1930 fins a la proclamació de la Segona República abril del 1931 van ser d’intensa activitat política i de canvi progressiu en els comportaments socials Govern i oposició es van preparar per a conduir una transició amb propòsits gens rupturistes els uns, i de radical transformació els altres La Dictadura havia indignat la major part de la població catalana amb la seva actitud repressora tan matussera, i havia deixat un sentiment d’hostilitat que es va manifestar, per exemple, en l’assalt de molts locals de la Unión…
El Mestre de Pedralbes i l’activitat barcelonina els anys centrals del segle XIV
Art gòtic
La creació artística a Barcelona visqué durant la catorzena centúria una de les èpoques més brillants Els artífexs d’aquesta situació privilegiada foren, a parts equivalents la reialesa, centrada de manera gairebé absoluta en la figura de Pere el Cerimoniós l’Església, que participà en projectes parroquials i conventuals, a més de tenir cura de les obres de la nova catedral i la mateixa Ciutat, representada pels organismes del poder municipal Tampoc no va ser gens menyspreable la implicació d’altres entitats urbanes, com les confraries Finalment, cal no oblidar els particulars, alguns dels…
Els primers testimonis de l’assumpció de l’estil
Art gòtic
Davallament de Crist de Sant Joan de les Abadesses, conegut com el Santíssim Misteri El componen set imatges Crist crucificat, els dos lladres Dimes és una talla moderna que substitueix l’original, perduda, la Mare de Déu, sant Joan Evangelista, Josep d’Arimatea i Nicodem, tallades en fusta i policromades vers el 1251 Enciclopèdia Catalana Abans d’entrar de ple en l’anàlisi de certes obres representatives de moments força primerencs de l’estil gòtic, cal cridar l’atenció sobre diferents aspectes En primer lloc, sobre el fet, ja assenyalat anteriorment, que l’escultura catalana presenta sovint…
L'escultura postmodernista
Pau Gargallo 1881-1934 Autoretrat abans del 1907 Localització desconeguda Reproduït al catàleg de la Exposición de Auto-retratos de Artistas Españoles, del Círculo Artístico de Barcelona FF El pas entre una tipologia escultòrica dominant a Catalunya entre la fi del segle XIX i l’inici del XX que coneixem com a modernista, ben definida en paraules d’Eugeni d’Ors com a més pròxima a l’anècdota que a la categoria i mes aparent que essencial, cap a una nova formulació, és un moment únic, intens i precís, de dubtes però de circumstància vàlida i necessària, clarament intermediari i relacional amb…
L’art romànic al Rosselló
Art romànic
L’arquitectura civil i militar Hom no pot amagar que l’estudi de l’arquitectura civil del Rosselló, als segles alt-medievals, presenta a hores d’ara un buit gairebé total, d’una banda per la desaparició, reconstrucci ó otransformació de la majoria dels edificis rurals o urbans, i d’altra banda, per la manca d’excavacions, les quals podrien ser molt instructives pel que fa a poblats desapareguts als segles XIV o XV, molt nombrosos en aquesta comarca El que es pot afirmar és que el tipus constructiu usual a les zones rurals, que ha restat vigent fins a època moderna, era l’obra de pedra i fang…