Resultats de la cerca
Es mostren 41630 resultats
Sunifred
Cristianisme
Abat de Santa Maria d’Arles (d 878-890/891).
Era fill dels comtes Sunifred I i Ermessenda, d’Urgell-Cerdanya i, probablement, de Barcelona, i germà del comte Guifré I el Pelós Tot i la seva condició clerical era diaca i de monjo no es captingué amb la deguda moderació així, féu costat al seu altre germà, Miró I el Vell, en les incursions devastadores per les terres i les esglésies del Rosselló i de Septimània contra el marquès Bernat de Gòtia, cosa que li valgué una greu admonició del papa Joan VIII el 878 per tal que retornés al seu monestir També ajudà el seu germà Guifré I en el repoblament de la plana de Vic l’alou…
Sant Pere de Bellmunt (Talavera)
Art romànic
El poble de Bellmunt de Segarra és situat sobre un turó a la partió d’aigües dels rius d’Ondara i Anoia De l’església de Sant Pere, que centra el nucli de població, no s’han conservat fins avui dia gaires notícies històriques pel que fa al seu passat medieval, quan formava part del bisbat de Vic El lloc estigué inclòs dins la senyoria de Santa Coloma de Queralt fins al segle XIII, que passà a dependre del monestir de Montserrat, jurisdicció sota de la qual es mantingué fins al començament del segle XIX L’església parroquial de Sant Pere de Bellmunt fou visitada pel bisbe de Vic…
Lluís Almerich i Sellarès
Literatura
Periodisme
Teatre
Periodista, novel·lista i autor dramàtic, més conegut pel pseudònim de Clovis Eimeric.
Autodidacte, es lliurà durant més de trenta anys al periodisme, sobretot a la premsa de Barcelona i de Lleida Collaborà a En patufet i després a La Nuri , redactà el Calendari d’En Clovis 1927, i, amb el pseudònim de Macià Floris , i sobretot, amb el de Clovis Eimeric o amb el seu nom, conreà la novella infantil El cavaller de la creu, El minyó del cop de puny, etc i especialment la novella rosa Amb el cor no s’hi juga , 1925 La puntaire , 1926, que també escenificà La taverna d’en Mallol , 1927 La bolxevica , 1928, etc Aquestes obres, properes a la literatura de consum,…
,
Els greixos o lípids
Els greixos o lípids són compostos químics que, de la mateixa manera que els hidrats de carboni, estan formats bàsicament per àtoms de carboni, d’oxigen i d’hidrogen, però que, a diferència d’aquells, no són solubles en medis aquosos —excepte els anomenats fosfolípids—, però sí en dissolvents orgànics, com ara l’èter o el cloroform Aquests nutrients tenen un poder energètic molt alt Pràcticament tots els aliments contenen una proporció més gran o més petita de lípids Els olis comestibles, les margarines i els greixos animals concentrats, com ara la mantega i els llards, estan…
notació catalana
Música
Notació d’accents, a diferència de l’aquitana, amb la qual alternà a Catalunya almenys des de la fi del segle X.
El seu angle d’escriptura no és fix, si bé en els manuscrits més antics es tendeix a l’ascensió vertical i al descens oblic Els neumes que utilitza s’anaren transformant amb el temps Els d’època més tardana destaquen per la forma estilitzada i la tendència a la diastematia i a la desaparició de les formes en bucle i de l' scandicus lligat en certs casos, els neumes lligats són reemplaçats per altres de punts, fruit de la influència de la notació aquitana, que al final del segle XII originà una notació mixta, pròxima a la quadrada La presència, tant en la notació catalana com en…
arranjament
Música
Reelaboració d’una obra musical per a instruments diferents dels de la peça original.
El terme té un sentit molt ampli, i pot emprar-se per a qualsevol obra musical basada en material preexistent o que en contingui algun fragment Inclou la transcripció dpeça per a un instrument per al qual no fou concebut, la reducció per a piano d’obres simfòniques i òperes, l’adaptació -generalment amb finalitats pedagògiques- de peces d’una gran dificultat tècnica, i l’orquestració, és a dir, la instrumentació d’una peça per a un grup d’instruments diferent de l’original Des del Renaixement ha estat freqüent l’arranjament fet per l’autor de l’obra original o per un altre…
Heràclit
Filosofia
Filòsof grec, conegut també, posteriorment, com l’Obscur i el Ploraner.
Segons ell, el món no fou fet per cap home ni per cap déu és etern i té per principi el foc vivent, que és també lógos , del qual procedeixen totes les coses primerament la mar, i d’aquesta, la terra camí cap avall, de la qual torna a sortir l’aigua, que torna al foc camí cap amunt Tot flueix, doncs, en un procés cíclic, però el flux universal té una llei que pocs, només els savis, coneixen D’altra banda, el lógos , etern, no és simple, sinó contrarietat interna i secreta harmonia que engendra el moviment “la guerra és el pare de totes les coses” Caracteritzat per l’…
Antonio de Guevara
Literatura
Escriptor castellà.
Professà en l’orde franciscà i prengué partit per Carles I en les lluites de les Comunitats i l’acompanyà en diverses expedicions Fou bisbe de Guadix i de Mondoñedo Predicador notori, amb un bagatge metodològic i erudit medieval, assimilà i divulgà postulats adscrits a les idees del Renaixement Aquesta contradicció no fou obstacle al prestigi i a la difusió de les seves obres, que ja al s XVI foren traduïdes a diverses llengües europees Escriví Reloj de príncipes o Libro áureo del emperador Marco Aurelio 1529, tractat normatiu sobre el príncep cristià, que inclou la narració El…
corneta
Música
En l’orgue, joc de mixtura de la família de les flautes, obertes o tapades, format per les fileres de tubs que corresponen als cinc primers harmònics del so fonamental (tessitura de 8', 4', 2 2/3', 2’ i 1 3/5).
Les fileres no tenen represes represa Joc solista per excellència, aparegué als Països Baixos al segle XVI i s’expandí poc després per tot Europa donant origen a diverses formacions en funció del teclat on pertany, el lloc que hi ocupa, el nombre de fileres i els harmònics que posseeix, la fonamental de la qual parteix, la talla dels tubs que la formen i l’escola o la tradició orguenera que la genera Els seus noms més comuns són corneta magna normalment enlairada sobre el salmer, corneta real, corneta d’eco tancada dins l’arca d’ecos, corneta clara, corneta a la francesa…
semicompàs
Música
En compassos de més de dos temps, unitat mètrica (metre) situada entre el compàs i el temps.
Certs teòrics de la música J Zamacois, per exemple s’hi refereixen, per bé que indirectament, com a ’temps semifort’ i ho fan exclusivament en el compàs quaternari En aquest cas, un compàs es dividiria en dos semicompassos de dos temps cadascun O, dit a l’inrevés, els temps s’agruparien de dos en dos per a formar semicompassos, i aquests, també de dos en dos, per a formar compassos L’agrupament irregular dels temps en formar semicompassos dona origen a semicompassos asimètrics Aquest fenomen sol ser conegut amb el…