Resultats de la cerca

Descripció Les potes del davant només tenen un dit lliure, mentre que les del darrere els hi tenen tots cinc Copulen a la darreria de l’estiu i les femelles tenen un receptacle seminal on guarden l’esperma fins a la primavera, és a dir, durant tota la letargia hivernal Acostumen a parir una sola cria, que alimenten mitjançant les mamelles, situades en posició pectoral i inguinal Hi ha també fenòmens d’interrupció del desenvolupament embrionari mentre dura la letargia hivernal S'alimenten sobretot d’insectes, que cacen al vol, al capvespre S'orienten per l’eco Comprèn el subordre dels…

Fou concebut com una revisió i actualització del Tractat de Maastricht Incidia en l’aspecte polític, judicial i d’actuació exterior que respongués a l’evolució política internacional, el fenomen de la globalització, la política immigratòria amb relació a països tercers, el dret d’asil i l’accés de nous membres Hom aprofundí també la cooperació en els àmbits policíac i judicial, i afegí un capítol sobre mesures laborals i creació d’ocupació El benestar i la qualitat de vida, la salut pública, la protecció del medi ambient, la protecció del consumidor, l’accés del ciutadà a la…

Els seus habitants hi gaudien, en teoria, dels mateixos drets que els blancs en llurs territoris Les reserves, constituïdes el 1913 pel Natives Land Act número 27 i eixamplades el 1936 pel Native Trust and Land Act número 18, foren destinades, dins la política d' apartheid , a formar la base territorial dels bantustans oficialment, en anglès, Bantu Homelands, on els indígenes podien conservar llur identitat ètnica i desenvolupar la cultura pròpia El Promotion of Bantu Self-Government Act del 1959 preveia la creació de bantustans per als principals grups ètnics, dotats d’una autonomia limitada…

Cal destacar, entre els seus membres, Acard de Mur mort després del 1316, que fou procurador de Jaume II al Regne de València, el bisbe Bernat de Mur , Arnau de Mur i el trobador Guillem de Mur , autor d’un sirventès al rei Jaume I A mitjan s XIV, per l’enllaç d' Acard de Mur , senyor de Rubió, amb Elionor d’Albi, posseïren les baronies de l’Albi i Cervià Lluís de Mur mort vers el 1408, baró de Mur, l’Albi i Cervià, que acompanyà l’infant Martí, duc de Montblanc, a Sicília 1392, fou pare de cinc fills Hug Pere de Mur i de Cervelló , que heretà la baronia de Mur i sembla que només deixà una…

L’any 1081 Senior dona al monestir de Gerri un alou situat al pàgus cortesà, a la vila de Pujol, a l’apèndix de Sant Pere, sobre el barranc de les Moreres, al lloc de Castell Salat Castello Salado Aquesta és la primera referència topogràfica d’un castell que d’antuvi es presenta com un domini dels comtes de Pallars Sobirà i que un segle més tard desapareixerà de la documentació Al terme de Castell Salat es localitzen també sis eres de sal que l’any 1141 Artau III vengué als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, establerts ja al Pallars Quatre anys més tard, Artau IV i Guillema vengueren al…

Situació Les ruïnes d’aquesta capella són situades a la banda de llevant del cim on es troba el castell, i en bona part fora del seu recinte murat Mapa 38-15394 Situació 31TDG728104 CMR-EJC Història Aquesta capella, amb la titularitat típica d’una ca-pella castellera, té una història que es confon amb la del castell Existia certament al segle XII, i va perdre importància i va deixar de tenir culte, a l’igual que el castell, al segle XV Les escasses notícies que se’n coneixen provenen de llegats piadosos APF Església Si s’ha de jutjar pels vestigis conservats, sembla que havia estat un edifici…

Mapa de les esglésies del Barcelonès anteriors al 1300 C Puigferrat Badalona Santa Maria de Badalona Sant Martí de Poià Sant Salvador de Can Peixau Capella de Pomar Barcelona Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona Capella del Sant Sepulcre Santa Llúcia abans capella de les Onze Mil Verges Capella del Palau Reial Major Capella del Palau Comtal Menor Sant Just i Sant Pastor Capella de Sant Celoni Sant Miquel Sant Jaume Santa Maria del Mar Santa Maria del Pi Sant Joan del Pi Sant Cugat del Rec o del Camí Sant Pau del Camp Sant Pere de les Puelles Sant Sadurní de Tolosa El monestir de Santa…

Mapa de les esglésies de la Baixa Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Campo Santa Maria de Campo Foradada Sant Andreu de Foradada Sant Pere de Senz Sant Sadurní del Solà Església de Terrassa Santa Maria de Vacamorta Santa Llogaia de l’Espluga de Merli Graus Sant Miquel de Graus Mare de Déu de la Penya, abans Santa Maria de Graus Santa Maria de Grostan Santa Clara de Puigcremat Sant Pere de Torre d’Obato Santa Engràcia del castell de Panillo Sant Anton o Sant Joan de Pano Santa Cecília de Fontova Sant Gregori de Fontova Sant Feliu del Palau de Fontova Sant Martí de…

Vida Segons explica la seva Vida , era fill d’un comerciant de Tolosa S’enamorà d’una rica dama burgesa i, a causa de la gelosia del marit, hagué d’abandonar Occitània i refugiar-se a Catalunya, on fou acollit pel trobador Guillem de Berguedà, que el convertí en el seu joglar Amb ell viatjà a Castella i treballà a la cort d’Alfons VIII, a qui dedicà tres de les seves cançons Després de la mort de Guillem de Berguedà entre el 1192 i el 1196 degué romandre a Catalunya durant un cert temps i sembla que fou llavors que entrà en relació amb la cort de Pere I de Catalunya i II d’Aragó, el qual…

Els pares solen preferir tenir l’infant a la seva cambra, durant les primeres setmanes o mesos, perquè, si plora, el senten immediatament, i no els cal desplaçar-se per atendre’l Tanmateix, no és recomanable que aquesta situació s’allargui massa És preferible que l’infant tingui una cambra pròpia, on podrà dormir sense que el molestin els sorolls d’altri A més, els pares han de poder disposar també d’un lloc on es puguin moure amb llibertat, com qualsevol parella Alguns pares pensen que, tenint l’infant a la seva cambra, el poden vigilar més bé, i evitar que es produeixi algun trastorn greu o…