Resultats de la cerca
Es mostren 1794 resultats
Pina Bausch

Pina Bausch
© Teatre Nacional de Catalunya
Dansa i ball
Nom amb el qual és coneguda la ballarina i coreògrafa alemanya Philippine Bausch.
Estudià dansa a la Folkwangschule d’Essen amb Kurt Joos, i a Nova York amb Paul Taylor i José Limón El 1973 creà el Tanztheater Wüppertal, grup amb el qual desenvolupà un tipus de representació escènica —sovint titllada d’heterodoxa— amb elements expressius genuïnament coreogràfics alhora que d’altres de més pròpiament teatrals mim, crit, paraula, etc, mitjançant els quals s’intenta palesar els sentiments i emocions fonamentals de l’home Des del 1983 fou directora artística del Folkwang Tanzstudio d’Essen Entre les seves escenificacions més conegudes hi ha Café Müller 1978, Bandoneon 1980,…
Georg Kremnitz
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Estudià romanística, història, política i filosofia a les universitats de Göttingen, Berlín Universitat Lliure, Montpeller i Tübingen Posteriorment fou lector d’alemany a la Universitat de Bordeus III 1971-73, professor a les universitats de Münster de Westfàlia 1974-86, Hannover i Wuppertal, i professor visitant a les universitats de París, Buenos Aires, Bahía Blanca i Niça Del 1986 al 2012 fou catedràtic de romanística a la Universitat de Viena posteriorment emèrit Ha estat també professor associat a la Universitat de Leipzig 2006 A l’occità, amb la problemàtica del qual se sent…
Heinrich Heine
Heinrich Heine
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Poeta alemany.
Fill de pares jueus sense fortuna, estudià dret a Bonn, Göttingen i Berlín, gràcies al seu oncle, banquer d’Hamburg, i més tard esdevingué protestant A Bonn 1819-20 A W Schlegel l’inicià en el Romanticisme, que ell conjugà amb una ironia molt personal A Berlín 1821 rebé la influència de Hegel Dels primers anys són Briefe aus Berlin ‘Cartes des de Berlín’, 1821, Lyrisches Intermezzo 1823 traducció catalana d’Apelles Mestres, 1895 i els Reisebilder ‘Retrats de viatges’, 1827-30, on destaca Nordsee i on aprofita la narració de viatges per a fer crítica de la societat, la política i la literatura…
Heidelberg
Vista del riu Neckar i del castell de Heidelberg, del segle XIV, a Alemanya
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya, vora el Neckar.
Antiga ciutat universitària i residencial, adquirí un caràcter més industrial després de la Segona Guerra Mundial Un famós castell s XIV, en un contrafort boscós del Königstuhl, centra la funció turística de la ciutat, actualment la més important activitat econòmica de Heidelberg Hi ha restes també d’un campament romà i d’un monestir carolingi Cal esmentar, així mateix, el palau d’Otto Heinrich s XVI i el Kurpfälzisches Museum, que posseeix obres de les escoles alemanyes, holandeses i italianes A més de la Ruprescht-Karl-Universität Heidelberg, fundada el 1386, té altres entitats…
Lorenz Oken
Biologia
Nom amb el qual és conegut Lorenz Ockenfuss, naturalista alemany.
Professor a Göttingen, Jena, Munic i Zuric, fundà l’escola dels filòsofs de la natura Concebé els organismes com a resultat d’una evolució sorgida d’una massa indiferenciada que s’objectivitza i fixa en diverses formes Aquesta massa indiferenciada és animada per un principi dinàmic que ell anomena galvanisme i que té com a causa i suport la llum En el curs de l’evolució sorgeixen els organismes, com més va més complexos És autor de Lehrbuch der Naturgeschichte ‘Manual d’Història Natural’, 1813-25, en tres volums, Esquisse d’un Système d’Anatomie, de Physiologie et d’Histoire…
Josep Maluquer i Nicolau
Biologia
Enginyeria mecànica
Enginyer i biòleg.
Fill de Joan Maluquer i Viladot Especialista en oceanografia i malacologia, fou membre fundador, secretari 1904-05 i president 1951 de la Institució Catalana d’Història Natural Ocupà el càrrec de director general de CAMPSA 1931 i d’Indústria, a la zona republicana, durant la Guerra Civil de 1936-39 Publicà Contribució a la fauna malacològica de Catalunya 1906-12, Zur Frage der Teerverwertung ‘Sobre la qüestió de l’aprofitament del quitrà’, 1909, Amfineures de Catalunya 1915, Oceanografia 1916, Notes per a l’estudi dels solenogàsters de Catalunya 1917, Piscicultura 1919 i, també…
Edgar Wind
Art
Historiador alemany de l’art.
Estudià a les universitats de Berlín, Friburg de Brisgòvia, Viena i Hamburg Ensenyà a diverses universitats d’Alemanya, Anglaterra i els EUA D’una sòlida formació filosòfica, pròxima als pressupòsits de l’escola de Viena, però molt estretament vinculat a la metodologia iconològica del Warburg Institute, elaborà la lectura de les imatges i l’anàlisi dels temes fins a arribar a una interpretació cultural de les formes artístiques En són una mostra Humanitätsidee und Heroisiertes Porträt in der Englischen Kultur des 18 Jahrhunderts ‘Idea de la humanitat i retrat heroïcitzat en la…
Anton von Webern
Anton von Webern
© Fototeca.cat
Música
Compositor i director d’orquestra austríac.
Deixeble d’Arnold Schönberg, formà, amb el seu mestre i Alban Berg, l’anomenada escola de Viena Utilitzà el mètode dodecatònic a partir del 1924, i convertí la melodia de timbres, die Klangfarbenmelodie , en una sèrie de caràcter tímbric Les seves obres més notables són Passacaglia 1908, Sechs Stücke für Orchester ‘Sis peces per a orquestra’, 1910, Bagatellen 1913, Variationen , per a piano 1936, i dues cantates amb text de Hildegard Jone La seva aportació en l’elaboració del llenguatge musical de mitjan s XX ha estat decisiva Hom publicà pòstumament el seu breu tractat, Der Weg…
Heiner Müller
Teatre
Dramaturg alemany.
La seva obra, molt influïda per Brecht, fou inicialment filocomunista Die Korrektur , ‘La correcció’, 1958 Der Bau , ‘La construcció’, 1964, però la crítica al règim de la DDR en Die Umsiedlerin oder das Leben auf dem Lande ‘La desnonada o la vida al camp’ comportà el 1961 l’expulsió de Müller de la Unió d’Escriptors hi fou readmès el 1988 Posteriorment, en Philoktet 1966, Ödipus Tyrann 1967, Macbeth 1972 i Die Hamletmaschine 1977 reelaborà mites i obres clàssics, que situà en un context actual Parallelament, el seu prestigi a Occident augmentà i el 1985 li fou atorgat el premi…
genealogia
Filosofia
Denominació aplicada a diferents mètodes de pensar que volen fonamentar-se en la recerca de les fonts originals.
L’introductor fou Nietzsche, el qual en feu el seu mode de pensar característic i el diferencià de la història la genealogia és “la història efectiva”, mentre que la història és fonamentalment metafísica, perquè es construeix des d’un punt de vista suprahistòric i pressuposa una veritat eterna i unes identitats inalterables Tampoc no recolza sobre cap constància i el seu fruit no és mai una identitat original, ans la discòrdia de les coses, el disbarat La preocupació genealògica caracteritza també el pensament de Martin Heidegger es mostra en la seva preocupació pels primers fonaments …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina