Resultats de la cerca
Es mostren 3688 resultats
carbó
Fitopatologia
Malaltia criptogàmica de les gramínies causada per fongs paràsits intercel·lulars del gènere Ustilago, que afecten les plantes en període de creixement i fructifiquen quan aquestes han arribat a la maduresa.
La malaltia es manifesta per una pols negra, constituïda per les espores del fong, més o menys humides, que cobreix les espigues, que es deformen i es desorganitzen En el blat, el carbó és degut a l’ Ustilago tritici en la melca, a l’ U sorghi i a l’ U cruenta en la civada, a l’ U laevis i a l’ U avenae i en l’ordi, a l’ U hordei i a l’ U nuda , tots ells de característiques semblants La malaltia és anomenada també mascaró En el blat de moro es manifesta d’una forma particular les tiges, fulles i inflorescències es cobreixen de tumoracions cobertes d’una membrana blanquinosa En aquest cas…
mar d’Aral

Vista satèl·lit del mar d’Aral
© NASA
Mar interior
Mar interior situada al límit entre el Kazakhstan i l’Uzbekistan.
Originàriament tenia una superfície d’uns 65 000 km 2 , cosa que el convertia en el quart llac del món en extensió És alimentada per dos grans rius de l’Àsia Central, l’Amudarja i el Syrdarja Des dels anys seixanta, la desviació de bona part de les aigües dels seus immissaris per a la irrigació provocà un accelerat retrocés de les aigües a mitjan anys noranta la profunditat màxima havia baixat de 69 a 54 m, la superfície havia disminuït un 50%, el volum d’aigua havia davallat dos terços i la salinitat era almenys tres vegades superior Les conseqüències ecològiques han estat la…
Giovanni Battista Pergolesi

Giovanni Battista Pergolesi
© Fototeca.cat
Música
Compositor italià.
Estudià a Nàpols amb FDurante i Francesco Feo Es donà a conèixer amb música religiosa especialment una Missa solemne , que el féu cèlebre compongué òperes serioses, com La Sallustia 1731, i intermezzi còmics, de caràcter popular, per intercalar-los en els entreactes el titulat La serva padrona 1733, escrit per a la seva òpera seriosa Il prigioniero superbo 1733, assolí un èxit immens i fou representat per tot Europa a París, el 1752, provocà polèmiques Querelle des Bouffons Altres intermezzi seus són Livietta e Tracollo 1733 i Il geloso schernito d’atribució dubtosa, a més de l…
Escola Moderna

Aula de l’Escola Moderna
© Fundació Ferrer Guàrdia
Educació
Institució pedagògica fundada a Barcelona el 1901 per Francesc Ferrer i Guàrdia per posar en pràctica les idees de l’escola racionalista i la coeducació.
Tingué annexa una editorial, que publicà un Boletín , texts escolars, obres de divulgació científica i propaganda anarquista L’escola aconseguí un ràpid prestigi dins l’àmbit intellectual, alhora que despertà un gran recel entre les classes benestants, que hi veieren un fons constant de subversió anarquista, terrorista i francmaçònica Els seus alumnes foren normalment de la classe mitjana Aquests passaren de 30 el 1901 a 175 el 1905, any que se n’inaugurà una sucursal a Vilanova i la Geltrú El 1906 la seva influència s’havia estès a uns 34 centres escolars, amb un total de 1000 alumnes, a…
dermatosi nodular contagiosa
Veterinària
Malaltia vírica que afecta animals de la família dels bovins (vaques, vedells, bous, etc.), causada per un virus del gènere Capripoxvirus, relacionat amb el virus de la verola ovina.
Es caracteritza per estat febril, presentació sobtada de nòduls cutanis durs i circumscrits que, freqüentment, experimenten necrosi, edema subcutani a les extremitats i a la zona ventral del tronc i limfadenitis generalitzada Provoca febre, abatiment, anorèxia, salivació excessiva, secreció oculonasal, coixesa, pèrdua de pes i disminució de la producció de llet El virus es contagia per contacte directe entre animals, i és molt ràpid, però també de manera indirecta a través de mosques, paparres, tàvecs o altres animals que s’alimenten de sang No es transmet a les persones, ni per contagi ni…
Francesc Fayos i Antoni

Eloqüencia catalana (1891), de Francesc Fayos i Antoni
© David Montón
Literatura catalana
Escriptor.
Autodidacte, de molt jove exercí de pintor decorador El 1871 passà a residir a Barcelona, des d’on, després d’integrar-se activament al renaixement literari, actuà d’enllaç cultural amb València fou soci corresponsal de Lo Rat-Penat i als Jocs Florals de l’entitat del mateix nom fou premiat per la llegenda La bala d’argent , 1879 Formà part de la redacció de la segona època de Lo Gai Saber Collaborà també en La Renaixença , La Ilustració Catalana , La Federació , El Obrero , La Solidaridad i d’altres periòdics Publicà assaigs La dona, estudi crític-filosòfic , 1880, divulgà els clàssics…
,
Joan I d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra i duc de Normandia (1199-1216), senyor d’Irlanda (1177) i comte de Mortain (1189), cinquè fill d’Enric II i d’Elionor d’Aquitània.
Es casà 1189 amb Elisabet, hereva del comtat de Gloucester El 1199, en morir Ricard, prengué el títol de rei, en detriment del seu nebot el duc Artur de Bretanya El 1200 es casà novament, amb l’hereva, Isabel d’Angulema Felip August de França el considerà usurpador, i el 1202 el desposseí dels feus que el rei d’Anglaterra tenia a França Joan sense Terra capturà Artur de Bretanya i l’assassinà Es revoltaren Anjou i Bretanya 1203, Normandia 1204 i Turena 1205 Practicà una rígida política repressiva amb els seus súbdits, per tal de sotmetre els gallesos, els escocesos i els irlandesos Els forts…
Guillaume de Croÿ
Història
Senyor de Chièvres i duc de Sòria.
Fou governador de Flandes en marxar 1506 Felip el Bell cap a Castella succeí el seu cosí Charles de Croÿ 1509 com a preceptor del futur Carles V, del qual fou conseller durant el primer viatge del rei a la península Ibèrica 1517-20 Intentà d’orientar la política reial cap a l’amistat amb França, en collaboració amb el canceller Jean Sauvage mort aquest 1518, hi hagué de renunciar per l’elecció de Carles com a emperador 1519 Durant l’estada del rei a Catalunya féu de mitjancer entre ell i els agermanats valencians, per als quals obtingué el reconeixement oficial La seva actitud hostil envers…
Erna Spoorenberg
Música
Soprano holandesa.
Estudià cant a Hilversum i a Amsterdam, i el 1949 debutà a l’Òpera de Viena Parallelament a la seva carrera operística, portà una intensa activitat fent concerts i recitals oratoris i lieder Entre el 1958 i el 1962 actuà amb l’Òpera Nacional Holandesa, i interpretà un ampli repertori que inclou des de les òperes de WA Mozart fins a les de G Verdi, passant per les de ChW Gluck, A Lortzing o O Nicolai, entre d’altres El 1961 ingressà a la Deutsche Oper am Rhein, on debutà amb el paper de Melisanda, que més tard enregistrà sota la direcció d’E Ansermet El 1963 participà a l’estrena de Monsiuer…
Anton Ivanovič Denikin
Història
Militar
Militar rus.
Participà en la guerra russojaponesa 1904-05, i durant la Primera Guerra Mundial comandà un cos d’exèrcit Després de la Revolució de Febrer de 1917 fou nomenat cap de l’estat major de l’exèrcit Es declarà contrari a la revolució socialista d’octubre, fugí a la zona del Don i, amb Kornilov i Aleksejev, creà els exèrcits blancs, que comandà, a més dels exèrcits cosacs, després de la mort de Kornilov Lluità contra l’exèrcit roig per tot Ucraïna i Rússia central, i ocupà Khàrkiv, Kíev i Voronež El 1919 centralitzà tots els poders polítics i militars, la qual cosa provocà l’oposició d…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina