Resultats de la cerca
Es mostren 259 resultats
Lletra d’Or
Literatura catalana
Premi fundat el 1955, a Barcelona, per un grup heterogeni d’escriptors per destacar amb una fi (Φ) d’or (obra de l’orfebre Manuel Capdevila) el millor llibre català de l’any.
El premi no té dotació econòmica Relació de guardonats 1956 Final del laberint de Salvador Espriu 1957 Barcelona de Josep Pla 1958 Absència de Josep Carner 1959 Els primers comtes catalans de Ramon d’Abadal 1960 És a dir de Clementina Arderiu 1961 Onze Nadals i un Cap d’Any de JV Foix 1962 Vacances pagades de Joan Oliver 1963 Nosaltres els valencians de Joan Fuster 1964 Maragall i la Setmana Tràgica de Josep Benet 1965 La cultura catalana del Renaixement a la Decadència de Jordi Rubió 1966 Cendra per Martina de Manuel de Pedrolo 1967 Teoria dels cossos de Gabriel Ferrater 1968 Com un núvol…
Teatre Lliure
Escena d’una representació de Terra Baixa, d’Àngel Guimerà, per la companyia Teatre Lliure (1990)
© Fototeca.cat
Teatre
Companyia teatral fundada el 1976 per Fabià Puigserver amb la col·laboració de Pere Planella, Lluís Pasqual i Carlota Soldevila.
Funcionà en règim de cooperativa fins el 1988 Aquest any fou creada la Fundació Teatre Lliure - Teatre Públic de Barcelona, nova fórmula organitzativa adoptada per tal de facilitar els convenis amb les administracions i garantir-ne l’estabilitat Presidida des de l’inici per Antoni Dalmau, a partir del 2013 se’n feu càrrec Carles Pareja Durant uns quants anys tingué la seu al barri de Gràcia Barcelona, a l’antiga cooperativa La Lleialtat, però, des del 1991, un acord entre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació en preveié el trasllat a l’antic Palau de l’Agricultura, com a…
Estances
Literatura catalana
Llibre de poemes de Carles Riba publicat el 1930 i que inclou Primer llibre d’Estances, que ja havia aparegut el 1919.
Desenvolupament enciclopèdic El volum suposa la incorporació del poeta al panorama literari català, en la línia del postsimbolisme europeu del moment, després d’un primer període de formació en el qual s’havia mogut entre el to escolar d’adscripció noucentista de Dotze damiselles sonets galants a l’amor i el component més proper a Maragall de La paraula a lloure , dos reculls que restaren inèdits Les primeres estances aparegueren el 1913 i el 1914 a la revista Catalunya amb el títol genèric d’ Aspàsia i es troben en la línia de les que Josep Maria López-Picó havia publicat el 1912 a Amor,…
Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Associació constituïda amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes l’any 2005, amb l’objectiu d’articular els projectes de custòdia, recerca i difusió del llegat tangible i intangible dels escriptors de la literatura catalana.
Forma part dels seus objectius, cartografiar el patrimoni literari català a través de les institucions que el vetllen i en promouen la lectura i els estudis Les seves àrees de treball són renovació i manteniment del portal wwwespaisescritscat , construcció i desenvolupament del Mapa Literari Català, difusió transversal del projecte Espais Escrits educació, turisme, cultura, espais naturals, mitjans de comunicació, etc i captació de nous associats arreu dels Països Catalans Actualment està formada per més de 50 associats d’arreu dels Països Catalans Caterina Albert i Paradís - Víctor Català…
Jordi Coca i Villalonga
Jordi Coca i Vilallonga
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Narrador, assagista i dramaturg.
Vida i obra Estudià a l’Institut del Teatre, del qual ha estat catedràtic i director general els anys 1982-92 Doctor en arts escèniques i diplomat en estudis avançats DEA en filologia catalana Al final dels anys vuitanta i principi dels noranta milità a Iniciativa per Catalunya i en formà part de la comissió permanent, i fou director d’Acció Cultural a l’Ajuntament de Barcelona Ha collaborat en diverses publicacions i a la televisió Cal assenyalar diverses etapes i interessos en la seva narrativa En la primera domina un interès de recerca i investigació formal que els anys noranta evoluciona…
,
Bibliografia
Colleccions Art de Catalunya-Ars Cataloniae , Edicions L’Isard, Barcelona Catalunya Romànica , Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona Geografia de Catalunya , Editorial Aedos, Barcelona Gran geografia comarcal de Catalunya , Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona Història de la cultura catalana , Edicions 62, Barcelona Història de l’art català , Edicions 62, Barcelona Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans , Enciclopèdia Catalana, Barcelona Fàbrega, J La cuina catalana Catalunya Illes Balears País Valencià Andorra Catalunya Nord Franja de Ponent L’Alguer , Edicions L…
Don Joan
Personatge literari i personificació del mite de l’home posseït per l’afany de conquesta amorosa de la dona, amb una capacitat il·limitada de seducció.
Són més de mil les versions del mite —la majoria teatrals— i suposen una gran diversitat d’interpretacions, segons l’època, el país i l’autor de cada versió El nom, els trets característics i la primera configuració literària del personatge són atribuïts a Tirso de Molina a El Burlador de Sevilla y Convidado de Piedra 1616 l’obra, de finalitat moralitzadora, escomet contra un tipus molt corrent a l’Espanya, ja decadent, del s XVII Conté dos temes que es repetiran en totes les versions de Don Joan el del llibertí o burlador , i el del càstig final Quant al primer, en són precedents literaris…
Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià el batxillerat a l’institut de Palma, on fou deixeble de Gabriel Alomar Becat per la diputació provincial, el 1930 es traslladà a Barcelona per estudiar filosofia i lletres i visqué a la Residència dels Estudiants de Catalunya, on organitzà la biblioteca i dirigí unes edicions de poesia A la Universitat fou deixeble de Carles Riba, mantingué una estreta amistat amb Salvador Espriu, al mateix temps que establí relació amb Joan Teixidor, Eduard Valentí i Joan Vinyoli, entre d’altres Entre el 1927 i el 1929 ja havia publicat diversos poemes de to més aviat escolar i costumista —la…
,
Francesc Parcerisas i Vázquez

Francesc Parcerisas i Vázquez
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Formació i trajectòria acadèmica i professional Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona 1961-66, fou lector d’hispàniques a la Universitat de Bristol 1969-72, i després d’uns quants anys dedicat a la traducció cursà un màster en Literary Translation per la Universitat d’Essex 1989-90 i es doctorà en teoria de la traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona 1997, on és professor titular de la Facultat de Traducció i d’Interpretació i cap de departament Exercí també la docència en un institut de batxillerat de Barcelona, on fou catedràtic de llengua i literatura catalanes…
,
Municipi d’Ègara (Terrassa)
Mapa de la situació dels jaciments d’època romana localitzats prop del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa AA Moro Els únics testimonis documentals del municipi romà d’Ègara corresponen a dues inscripcions epigràfiques conservades en sengles pedestals de pedra calcària, reaprofitats i encastats en l’obra romànica de l’església de Santa Maria de Terrassa El primer pedestal es troba situat a la paret esquerra de la nau, abans del creuer Presenta una dedicatòria a l’emperador Antoni Pius, i es pot datar de l’any 139 El seu interès rau en el fet que permet conèixer l’estatus jurídic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina