Resultats de la cerca

Situació Vista de l’església des del costat de llevant, amb l’absis o capçalera carrada, modificada en la part superior per una obra de fortificació ECSA - A Roura El poble de les Illes és situat a poc més d’1 km al nord del límit entre el Vallespir i l’Alt Empordà frontera francoespanyola, en el sector del coll de Lli i el coll de la Manrella L’església parroquial de Santa Maria és enfilada en un contrafort a 1, 5 km al nord del petit nucli del poble Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 26′ 20″ N - Long 2° 47′ 15″ E Per a arribar-hi cal partir de la vila de Morellàs cap del municipi per la…

A més del seu interès pel fet de ser l’únic testimoni d’arquitectura cistercenca conservat a la Catalunya Vella, on la implantació de fundacions monàstiques tradicionals era nombrosa, el monestir de Cadins exemplifica en un mateix espai el trànsit del romànic epigonal cap a les innovacions de l’arquitectura gòtica Situat a poca distància de la població altempordanesa de Cabanes, d’aquest monestir –el segon més antic a Catalunya de la branca femenina de l’orde– només es conserven l’església i algunes restes esparses Façana lateral sud, reforçada per contraforts que assenyalen el pas cap al…

Raons de tipus històric i polític condicionen l’estudi i la descripció d’aquest art, que, de sempre, hom troba immergit en una falsa unitat anomenada art francès , on cal anar-lo a descobrir tot restaurant-ne el fet diferencial En rigor, hom pot establir que existeix, en efecte, un art occità molt notable i molt important i amb característiques pròpies fins al moment que és efectuada la plena incorporació del país a la corona francesa, a l’època del Renaixement A partir del s XVI es produeix, però, juntament amb l’esfondrament de l’autonomia occitana, la davallada de la producció artística…

Vista aèria del conjunt, el principal monestir femení de l’orde del Cister a Catalunya ECSA - JT Santa Maria de Vallbona va néixer del moviment o grup de deodonats agrupats entorn de Ramon de Vallbona vers el 1157 S’afilià a l’orde del Cister el 1175 i de seguida esdevingué el monestir cistercenc femení més important de Catalunya La seva influència s’estengué a un conjunt de petits cenobis cistercencs femenins nascuts al seu redós, com Vallsanta, la Bovera i el Pedregal, i a d’altres de més allunyats, com els monestirs de Sant Hilari prop de Lleida, les Franqueses, a la vora de Balaguer, i…

Mapa de l’Alt Empordà amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia Alt Empordà Agullana Santa Maria d’Agullana Santa Eugènia Santa Maria de l’Estrada Albanyà Sant Pere d’Albanyà Santa Maria del Fau Sant Cristòfol dels Horts Sant Feliu de Carbonils L’Armentera Sant Martí de l’Armentera Santa Cristina Avinyonet de Puigventós Sant Esteve d’Avinyonet Santa Eugènia Sant Joan Bàscara Sant Iscle de Bàscara Sant Miquel de Terrades Sant Nicolau de Calabuig Sant Feliu de Calabuig Sant Genís d’Orriols Biure d’Empordà Sant Esteve de Biure Boadella…

Fill de Ramon Berenguer III i de la seva tercera muller Dolça de Provença Actuà al costat del seu pare, i ja amb el títol de comte, el 1126 en una entrevista amb Alfons I d’Aragó En els tres primers anys del seu govern hagué de preocupar-se de la pressió exercida per Alfons I a les contrades frontereres amb Catalunya, perquè el 1133 ocupà Mequinensa, abans havia pres ja Horta de Sant Joan, i poc després disposava de localitats situades entre el Matarranya i l’Ebre Després, dins aquell mateix any emprengué la reducció de Fraga i durant el seu setge sofrí una terrible derrota el 1134 Davant la…

Situació i presentació S’estén pel sector ponentí de la Plana que es prolonga vers l’W per la capçalera del Mèder Limita al NW amb Sant Bartomeu del Grau, al N i l’E amb el municipi de Vic, al S amb Muntanyola i al SW amb el terme de Santa Maria d’Oló Moianès, alhora que al sector SE les terres del municipi envolten l’enclavament de les Comes, que pertany a Muntanyola Geomorfològicament les terres es formaren durant el període terciari El sector oriental és el més planer, ja que és a tocar de la Plana, i les màximes altituds són al serrat del Soler 600 m, al serrat de l’Om 672 m i a Coll Burí…

Situació i presentació El terme municipal d’Alàs i Cerc es creà l’any 1970 quan al terme tradicional d’Alàs, d’una extensió de 4,85 km 2 , li fou annexat el fins llavors municipi de Cerc escrit antigament Serc , força més extens, amb 52,8 km 2 El municipi és situat a l’E del cap comarcal, a la riba esquerra del Segre Limita al N amb Estamariu, a l’E amb Arsèguel i Cava, al S amb la Vansa i Fórnols, a l’W amb el Pla de Sant Tirs i al NW amb la Seu d’Urgell Dins el terme d’Alàs i Cerc hi ha el petit enclavament de Bell-lloc, que pertany al municipi de la Seu i que és situat als primers…

Situació i presentació L’actual municipi de Castell de Mur, de 62,42 km 2 , es formà el 1972 amb la unió de Guàrdia de Noguera i de Mur El terme es troba a la dreta de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la vila de Tremp Termeneja al N amb les terres de Fígols de la Conca, Claret, Palau de Noguera i Puigcercós, que formen part del municipi de Tremp, i amb el de Talarn A l’E limita, per la Noguera Pallaresa i el pantà dels Terradets, amb Gavet de la Conca i Llimiana Al S, el congost dels Terradets i els contraforts orientals del Montsec d’Ares formen el límit natural amb el terme d’Àger…

Situació Absis de l’església, únic element conservat de l’època romànica ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea L’església de Sant Pere és situada al centre del poble d’Osseja, població a la dreta de la Llavanera, a la zona de contacte entre la muntanya i la plana Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 25’ 20” N - Long 2° 2’ 27” E Osseja és 3 km al sud-est de la Guingueta d’Ix, per la carretera D-70 RMAE Història Osseja és una de les parròquies de la Cerdanya esmentades en l’acta de consagració de la Seu de l’any 839 document redactat segurament al final del segle X L’any 947 Guisad, bisbe de la Seu…