Resultats de la cerca
Es mostren 313 resultats
Ausiàs Marc, poeta
Poema XI Suposat retrat d’Ausiàs Marc, taula de Sant Sebastià , Jacomart, segle XV CX / GC Les personificacions de la mort i la vida competeixen aquí de manera inusual La mort es presenta dolça per al poeta, i la vida, aspra se li ha convertit en infern perquè ha perdut l’esperança d’atènyer els delits que l’amor promet en produir-se el fatal desenllaç del seu cas, més greu que no cap altre, l’exemple servirà d’avís als enamorats “Quins tan segurs consells vas encercant, cor malastruc, enfastijat de viure, amic de plor e desamic de riure Com soferràs los mals qui et són davant…
Voyager

Calendari i recorregut dels Voyager 1 i 2 pel sistema solar
© Fototeca.cat
Astronàutica
Programa nord-americà d’exploració dels planetes exteriors del sistema solar mitjançant sondes automàtiques.
Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost Voyager-2 i el 5 de setembre Voyager-1 de 1977 El Voyager-1 atenyé Júpiter al març del 1979 i passà a prop dels seus satèllits Callisto, Ganimedes, Europa, Ió, etc Aprofità la deflexió produïda pel camp gravitacional del planeta per dirigir-se cap a Saturn, on arribà pel novembre del 1980 Estudià el planeta i alguns dels seus satèllits, especialment Tità Posteriorment, inicià una trajectòria que el dugué fora del sistema solar sense experimentar cap altre encontre planetari El Voyager-1 es convertí, el 1998, en el vehicle…
ferrocianur
Química
Nom genèric de les sals que deriven de l’acció hexacianoferrat(II) [Fe(CN)6]4 -
.
Hom obté els ferrocianurs tractant una sal de ferroII amb un excés de cianur alcalí, segons la reacció FeCl 2 + 6KCN →2KCl + K 4 FeCN 6 Tractant un ferrocianur soluble amb Fe 3 + hom obté el ferrocianur fèrric o blau de Prússia, segons la reacció 4Fe 3 + + 3FeCN 6 4 - →Fe 4 FeCN 6 3 ⇒ L’anàlisi estructural amb raigs X ha permès d’establir que l’ió ferrocianur es compon d’un àtom de ferro envoltat de 6 grups CN - disposats als vèrtexs d’un octàedre regular, del qual l’àtom de Fe ocupa el centre
luteci
Química
Darrer element de la sèrie dels lantànids, de nombre atòmic 71 i pes atòmic 174,97.
Actua amb el nombre d’oxidació de +3 Molt rar a la natura, els seus isòtops naturals són el 175 Lu 97,41% i el 176 Lu 2,59% El 1906 fou descobert independentment per G Urbain, que l’anomenà luteci , i per Auer von Welsbach, que l’anomenà cassiopeu Les seves sals són incolores i diamagnètiques, i en solució dona únicament ions trivalents L’ió Lu 3+ presenta propietats fisicoquímiques molt semblants a les del lantà, tot i que és menys bàsic que aquest És un element poc estudiat i que no té aplicacions pràctiques
Francisco Buscarons Úbeda
Química
Químic aragonès.
S'establí a Barcelona el 1925, on fins el 1942 fou director del laboratori de la duana Aquest any passà a catedràtic de química analítica a la Universitat, de la qual fou rector 1951-57 Tingueren repercussió internacional les seves aportacions d’una nova reacció de reconeixement d’alcohols amb vanadat i 8-hidroxiquinoleïna, d’una reacció d’identificació directa d’oxigen en els composts orgànics amb tetratiocianatocobaltat II de potassi, i d’una altra de reconeixement de l’ió cromat amb o -dianisidina Fou membre de les acadèmies de Medicina 1958 i de Ciències 1959, de Barcelona
bromatometria
Química
Part de la volumetria que inclou els mètodes d’anàlisi en els quals el reactiu valorant és una solució de bromat de potassi.
Hom aprofita analíticament les propietats oxidants d’aquest compost potencial normal de reducció = +1,45 eV de dues maneres diferents per a valorar directament substàncies reductores o per a generar quantitats controlades de brom elemental per tal d’efectuar la bromació de substàncies orgàniques En el primer cas, hom fa la determinació volumètrica en medi àcid fort, en el qual la semireacció de reducció del bromat és la següent la qual serveix per a valorar reductors com ara arsènic III, antimoni III, estany II, coure I, ferro II, talli I, nitrit, selenit, iodur, monoclorur de iode i molts d’…
factor de la coagulació
Biologia
Element proteic contingut a la sang d’una manera natural i que té un paper decisiu en la coagulació d’aquesta.
L’estudi individual o collectiu dels factors de la coagulació pot fer llum a problemes de coagulació amb traducció clínica Hi ha una sinonímia molt diversa per anomenar-los actualment hom segueix la nomenclatura proposada per l’Inter Factors, basada en la numeració romana, que va del factor I al XIII Els més destacats són el factor I o fibrinogen, el factor II o protrombina, el factor III o tromboplastina tissular, el factor IV o ió calci, i el factor VIII o globulina antihemofílica Hom pot determinar la presència d’aquests factors a …
maori
Etnologia
Individu de raça polinèsida que habita al N de l’illa del Nord (Nova Zelanda).
Segons la tradició, els maoris arribaren a l’illa des de Tahití, al segle X, guiats pel navegant Kupe però, de fet, sembla que hi són només des del segle XIV Es dividien en hapus o clans de vincle patrilineal Coneixien el teler vertical i l’agricultura conreaven sobretot les patates dolces, base de llur alimentació El poble creia en diversos déus, els més importants dels quals eren Tanemahuta, guardià dels boscs, dels arbres i dels ocells, i Tangaroa, senyor de les mars, protector de la mar i dels peixos La classe alta creia, a més, en Io, que invocava en ocasió de naixements i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina