Resultats de la cerca

Baró d’Andilla, assistí com a representant del parlament del Regne de València al Compromís de Casp 1412 Fou majordom i cavaller d’Alfons IV, el qual acompanyà a la conquesta de Nàpols, vers el 1443 Ja vell, escriví, sobre el model de les millors obres escrites del moment, com l’obra de Lorenzo Rusio el Liber marescalciae Equorum , que feu servir com a base del seu  Llibre de manescalia  ~ 1424-36, un tractat sobre cavalls i mules i llurs malalties, que tingué una gran difusió, interessant encara avui per la fixació terminològica que aporta A partir de la versió lliure castellana…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena Durant la seva etapa com a estudiant, recorregué els Països Baixos representant Die Fledermaus ‘El ratpenat’, de Johann Strauss, i Le nozze di Figaro , de WA Mozart El 1951 debutà a l’Òpera de Viena, on actuà fins el 2005, en el paper de príncep de L’amor de les tres taronges , de Sergej Prokof’ev De seguida s’especialitzà en el repertori mozartià, del qual hom pot destacar el paper d’ Idomeneo al Teatro alla Scala de Milà el 1968 A banda de Mozart, el 1955 interpretà el paper de Jaquino, de Fidelio , l’òpera de LV Beethoven, i el 1968 debutà a Bayreuth…

A la cort dels reis catalans era el cap dels serveis de la cambra reial Hom pot trobar-ne un precedent en el comes cubiculariorum de la cort visigoda Les seves funcions foren fixades a les ordinacions del 1344 de Pere III hi havia dos camarlencs un dels quals era el primer camarlenc , i a ells corresponia la guarda i custòdia del rei, l’aparellament de la cambra reial o de la tenda de campanya, el proveïment i la cura del vestuari i de l’armeria del rei, i la guarda del segell secret esdevenien cavallers pel fet d’exercir el càrrec i podien dormir armats a la mateixa cambra reial D’ells…

El seu germà Ramon li donà el lloc de Montner en penyora per la llegítima paterna 1378 posseí l’alqueria Blanca a Bunyola Mallorca Occidental, heretada d’Arnau de Puigdorfila Majordom de Joan I, fou enviat a França, on havia passat ja molt de temps 1391 Adquirí de la reina, essent infanta, les rendes sobre la peixateria de Perpinyà 1381 Fou tutor de les filles del seu oncle Ramon de Perellós 1393 i el rei li vengué la jurisdicció de Glorianes, Rigardà, etc Com a camarlenc de la reina Violant, s’ocupà dels afers d’ella a Daroca i a Calataiud 1398 Ella li vengué els llocs de Llauró…

Fill hereu de Pere de Montcada i de Luna, baró de Vilamarxant, i de Joana de Vilaragut El 1443 es casà amb la seva cosina germana Orfresina i aconseguí que el pare d’aquesta, Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, en morir ~1456, els deixés l’herència i els títols baronials d’Aitona, Mequinensa, Artesa i Seròs, tot i que tenia un fill baró, Llorenç de Montcada i de Lioro Ambdós consorts tingueren els seus béns en indivís Llorenç s’hi oposà, fet que inicià una bandositat entre ell i Mateu i Orfresina, que no vacillaren a pressionar les autoritats de Lleida perquè els fessin costat…

En fou membre destacat Gutierre Fernández de Castro , al servei d’Alfons VII de Castella-Lleó, que participà en el setge d’Almeria 1147, i derrotà les forces catalanoaragoneses que assetjaven Calahorra Durant la minoria d’Alfons VIII, del qual fou tutor, l’enemistat entre els Castro i els Lara provocà una guerra entre ambdues faccions, i aquells es refugiaren a Lleó Fernando Ruiz de Castro , nebot de l’anterior, casat amb Estefania, filla illegítima d’Alfons VII, mantingué la lluita amb els Lara fou majordom de Ferran II de Lleó, el qual li donà el govern de Toledo després de la…

Molt jove, assistí a la cort de Montsó 1436 Fou enviat a Castella per a tractar la pau 1448 més tard fou capità de cavalls en una altra campanya contra Castella 1452 Anà amb el seu pare a Navarra en missió de pau, i amb ell lluità contra el duc de Medinaceli 1452-53 fou pres i rescatat per les corts d’Aragó Alfons IV, del qual fou majordom major, l’envià en ambaixada a Calixt III 1455 Fou marmessor del príncep de Viana 1461 i, durant la guerra civil, contrari a Joan II Tingué un plet amb la seva mare, durant el qual el rei els embargà les possessions Amb Jaume d’Aragó, baró d’…

Comprenia essencialment el que després constituí l’Alta i la Baixa Lotaríngia, Francònia i Alamània i durant diversos períodes també la totalitat o part de la Xampanya, Frísia, Turíngia i Baviera La capital habitual era Metz L’origen remunta al repartiment del regne dels francs per Clodoveu I 511, que atribuí el país dels ripuaris, la vall del Mosella, el Hessen franc i el protectorat sobre els alamans a Teodoric I, el qual establí el seu domini sobre Xampanya, Turíngia i Baviera 511-534 El 555 Austràsia passà, sota Clotari I, a formar part del regne franc reunificat Se'n tornà a separar a la…

De primer 1375 l’amistançament i després 1377 el casament d’aquesta amb el rei Pere el Cerimoniós li permeteren d’acumular riqueses i de fer una ràpida carrera política es constituí el cap del partit de la petita noblesa, afavorit per Sibilla, enfrontat als grans nobles i a l’infant Joan El 1379 ja era majordom del rei, i el 1382 camarlenc i lloctinent de governador de Catalunya Posseí, per adquisició o per donació, els castells de Sant Martí Sarroca, la Geltrú, Cubelles, Vilanova, Font-rubí, Foix, Magallón i Borja El 1384 fou nomenat pel rei capità general de les tropes enviades…

El càrrec fou exercit per primer cop per Amat Elderic d’Orís el 1051, però sens dubte ja feia temps que el detenia, potser des dels anys que la comtessa Ermessenda de Carcassona hagué d’assumir ella sola el govern durant la minoria d’edat del seu net Ramon Berenguer I 1035-39 Després fou senescal Ramon Mir d’Aguda, cunyat d’Amat Elderic, i després Pere Amat, fill del primer senescal Poc temps després la senescalia es vinculà a un nou llinatge que, per enllaç amb els Montcada, n'adoptà el nom fou exercida per Guillem Ramon dit el Gran Senescal , almenys des del 1072 El darrer Montcada senescal…