Resultats de la cerca
Es mostren 1359 resultats
Maties Pallarès i Gil
Historiografia catalana
Prehistoriador i historiador.
Els seus pares, pagesos, es traslladaren a Barcelona cap al 1880 Maties Pallarès es posà a treballar molt aviat i aprengué l’ofici de sastre, que desenvolupà fins a la seva mort De formació autodidàctica, collaborà en periòdics i revistes com Catalunya Artística , el Heraldo de Alcañiz , El Eco del Guadalupe i El Ebro revista publicada a Barcelona Com a historiador, els seus estudis se centraren principalment en la història medieval Publicà el llibre La caja de Valderrobres o Peña de Aznar la Gaya Noticias históricas de Valderrobres, Fuentespalda, Mezquín, Beceite y Torre del Compte 1905 Fou…
Fondespatla
Municipi
Municipi del Matarranya, a la depressió morfològica de l’Ebre, estès a la dreta del Tastavins (límit occidental), a l’interfluvi d’aquest i el riu de la Pena.
És accidentat pels contraforts nord-occidentals del port de Beseit la mola de Fuell i la punta de l’Ombria, amb altituds per damunt dels 1000 m Unes dues terceres parts del territori són cobertes per boscs de pins i carrasques 2 244 ha i per pastures 338 ha Hi predomina l’agricultura de secà oliveres 377 ha, cereals 343 ha, vinya 326 ha i ametllers 91 ha el regadiu es limita a 58 ha hortalisses i blat de moro La ramaderia bestiar porcí i oví hi és poc important Hi ha pedreres d’argila refractària i jaciments de bauxita Les activitats industrials deriven de l’agricultura elaboració d’oli i d’…
Calce
Calce
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, situat al petit massís calcari de la serra de Pena, entre l’Aglí, que hi passa engorjat (estret de Cabanac) i que forma el límit septentrional del terme, i les petites elevacions al nord del Riberal, a la vall de la Tet.
La qualitat de les terres no hi ha permès l’extensió de l’agricultura vinya, que ha aprofitat principalment el marge de l’Aglí i la vall del torrent de la Bula Forma part del sector de vi dolç natural de Ribesaltes i del vi de qualitat superior anomenat “Corberes de Rosselló” Hom explota el marbre a la pedrera de les Fonts, propera al mas i antic poble de les Fonts La població ha restat reduïda a menys de la meitat des del 1881 301 h El poble 106 h agl i 18 h diss 1982 240 m alt és emplaçat al vessant meridional de la muntanya de Pena L’església parroquial conserva un retaule,…
forca
Dret penal
Instrument, generalment de fusta, consistent en dos pals clavats al sòl o sobre una tarima amb un altre pal travesser a la part superior, o bé en dos pals en forma de 7 o de T, usat per a aplicar la pena de mort.
A la part superior hom collocava corrioles per a sostenir la corda de la qual hom penjava els condemnats, o bé ganxos fixos en el cas que l’execució fos feta per caiguda del reu en treure-li l’escambell que prèviament tenia als peus En tota l’Europa medieval fou emprat aquest sistema d’execució pel que fa a les persones vils els nobles i els cavallers eren executats per decapitació amb espasa o amb destral La forca fou aplicada durant tot el segle XIX, i persistí a la Gran Bretanya durant el segle XX, fins a l’abolició de la pena de mort A l’Estat espanyol subsistí fins el 1832,…
amnistia
Dret penal
Decisió del poder públic, dictada per raons d’alta política i generalment destinada a aconseguir la pacificació i la reconciliació després d’una contesa civil, que esborra el rellevament penal de determinats actes i n’extingeix completament la pena i tots els seus efectes.
Si els autors dels actes ja han estat condemnats, l’amnistia fa cessar el compliment de la pena principal i de totes les accessòries i anulla els antecedents penals, i en cas contrari extingeix l’acció legal per perseguir els fets amnistiats en canvi, l’amnistia no esborra la responsabilitat civil deguda a terceres persones Bé que normalment l’amnistia és concedida només pels delictes anomenats polítics, pot incloure també els delictes comuns En alguns casos l’amnistia, ultra esborrar l’antijuridicitat de l’acte amnistiat, suposa fins i tot la seva justificació a posteriori L’amnistia es…