Resultats de la cerca
Es mostren 645 resultats
tirthaṅkara
Jainisme
Títol (‘ànima perfecta’, ‘sant’) donat als vint-i-quatre patriarques de la tradició jaina (jainisme), coneguts també com a jina
.
Com Buda i alguns riṣi antics, eren de la casta guerrera kshatrīya Coneguts alguns només pel nom, únicament els tres darrers Ariṣṭanemi, Pārśva i Mahavira semblen tenir una base històrica
Vernon L. Smith
Economia
Economista nord-americà.
Estudià enginyeria elèctrica a la Universitat Tècnica de Califòrnia i es doctorà en economia a la Universitat de Harvard 1955 Professor d’economia i dret a la Universitat George Mason de Virgínia, ha collaborat com a conseller en els processos de privatització elèctrica a Austràlia i Nova Zelanda Les seves contribucions han estat bàsiques per a reconèixer l’economia experimental com a instrument per a l’anàlisi econòmica empírica Una de les seves aportacions és l’estudi dels mecanismes alternatius de mercat que serveixen per a dissenyar processos de privatització de monopolis estatals Entre…
violoncel
Violoncel
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon compost de la família dels llaüts amb cordal.
Hom obté el so fregant les cordes amb un arquet Té una extensió de més de tres octaves La caixa de ressonància té uns 75 cm de longitud Aparegué a Itàlia a la segona meitat del s XVII El nom és esmentat per primera vegada per Arresti el 1665 Afinat una octava més greu que la viola do 1 -sol 1 -re 2 -la 2 , té cinc octaves d’extensió Coexistí amb el seu rival, la viola de gamba, fins ben avançat el s XVIII Els models primitius eren tocats com la viola l’arquet era aguantat amb el dors de la mà girat cap avall A partir del 1750 hom començà a tocar-lo de la manera actual L’afinació …
Jordi Torra i Figueras
Música
Pianista i compositor.
Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on el 1953 guanyà el premi d’honor de piano i harmonia El 1960 es traslladà a Alemanya, on fou deixeble de Jorgen Uhde piano i Bernhard Rövenstrunck composició El 1961 ingressà com a professor de piano al Conservatori de l’Ateneu Igualadí que també dirigí fins el 1963, mentre prosseguia la seva formació compositiva amb Cristòfor Taltabull en l’estudi de contrapunt Establert a Alemanya el 1966, fou docent en un centre d’ensenyament superior Gäsdonck-bei-Goch, Rin del Nord-Westfàlia La seva producció és de tècnica molt perfecta…
,
valor biològic
Alimentació
Paràmetre emprat per a valorar la qualitat nutritiva d’una proteïna.
Hom l’indica per VB, i l’expressa com el percentatge de nitrogen absorbit que és retingut per a sintetitzar proteïnes corporals en subministrar la proteïna estudiada al subjecte d’experimentació com a única font de nitrogen i per sota del nivell mínim de manteniment, i depèn del contingut en aminoàcids de la proteïna en qüestió Hom no té en compte la pèrdua de nitrogen durant la digestió La proteïna “perfecta” té un VB 100 En general, les proteïnes de valor biològic elevat són les animals la millor és la d’ou de gallina, a diferència de les vegetals, malgrat que hi ha proteïnes…
plantes adventícies
Agronomia
Plantes herbàcies que creixen espontàniament a les parcel.les cultivades i dificulten les explotacions agrícoles; llur eliminació és un dels problemes econòmics de la producció.
Els perjudicis que originen vénen com a conseqüència de la competència amb les plantes conreades en la utilització de l’aigua, dels elements nutritius i de l’espai total també del fet de contenir a vegades substàncies tòxiques i que poden servir d’hoste intermediari a paràsits de les plantes conreades La dificultat de l’eliminació de les plantes adventícies és conseqüència de llur perfecta adaptació al medi Els mitjans de lluita que hom empra poden ésser classificats en directes i indirectes Els primers tracten d’impedir-ne l’aparició a base d’emprar llavors seleccionades i fertilitzants fems…
antropologia teològica
Antropologia
Religió
Branca de la teologia sistemàtica que estudia les afirmacions de la doctrina cristiana sobre la persona humana, analizant-ne la connexió interna i fent-les accessibles als homes i les dones d’avui.
Implícita en diversos tractats teològics clàssics com els referents a la creació, el pecat, la gràcia i la justificació, apareix com a disciplina autònoma a la segona meitat del segle XX, gràcies a les reflexions de diversos teòlegs alemanys OHPesch, KRahner, WPannenberg Abasta una temàtica molt àmplia, essent-ne els punts cabdals els següents l’home i la dona són creats a imatge i semblança de Déu, es veuen sotmesos al pecat, però són redimits per Crist i cridats a formar part de l’Església i a entrar en la vida eterna Manté una relació estreta amb la cristologia, en tant que per a la fe…
art nassarita
Art
Art desenvolupat al regne de Granada durant el regnat de la dinastia nassarita (segles XIV-XV).
És un art d’un total predomini de la decoració Els elements sustentants de l’arquitectura són gairebé nuls, les columnes són extremament esveltes i els falsos arcs de guixeries no són sinó una armadura de fusta d’altra banda, cobreixen els sostres falses voltes de mocàrabs La decoració interior fou molt rica, de rajoles de vistosos colors, amb predomini dels blaus i els vermells, i inscripcions de caràcters cúfics L’arquitectura nassarita reeixí com poques a arribar a una perfecta unió amb la natura, més ben dit, amb la jardineria, cosa que hom pot veure en els dos monuments…
Miguel Romero Esteo
Teatre
Dramaturg castellà.
Llicenciat en ciències polítiques, començà l’activitat literària com a poeta i posteriorment es dedicà a l’escriptura teatral de “grotescomaquias” i “teatroides”, segons la definició de l’autor, en una marcada línia de realisme grotesc Pizzicato irrisorio y gran pavana de lechuzos 1963, Pontifical 1965, Patética de los pellejos santos y el ánima piadosa 1970, Paraphernalia de la olla podrida 1972, Fiestas gordas del vino y del tocino 1973, Horror vacui 1974, Tartessos premi del Consell d’Europa 1985, La oropéndola 1986, Liturgia de Gárgoris, rey de reyes 1990 i Pontificial , obra escrita el…
Benet Espinós i Navarro
Pintura
Pintor.
Deixeble del seu pare, Josep Espinós Pertanyia a la Fábrica de los Cinco Gremios de Madrid Director de l’Escola de Flors i Ornats, de València, que depenia de l’Acadèmia de Sant Carles, des del 1784, durant l’ocupació francesa fou confirmat en el càrrec per Suchet Impossibilitat i mig cec el 1814, fou substituït pel seu deixeble predilecte, Josep Zapata El seu art obeeix a un propòsit ornamental i utilitari, puix que les seves pintures, com les de l’Escola en general, tenien per objecte de servir de model a dissenys de sedes i taulellets Cal distingir dues èpoques en la seva evolució…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina