Resultats de la cerca

L’herba farratgera és dallada i deixada assecar a l’aire lliure, escampada al mateix camp o recollida en gavells o en aparells de dessecació L’assecament ha d’ésser ràpid, per tal d’evitar-ne la putrefacció o la fermentació

Limiten el terme per llevant la penya Roja 1226 m alt i per ponent el Maigmó 1296 m, amb l’avançada del cantal del Pixador 1074 m, que domina l’estret Roig la prolongació meridional del terme és fitada per la serra del Ventós 905 m i l’Escobella 694 m De les 5310 ha de terrer inculte, 2860 són de pastures, 1774 de garriga i 570 de pineda El conreu de secà és majoritari ametllers i arbres fruiters El regadiu, de pou, abasta prop de 150 ha La poca indústria i part de la mà d’obra és subsidiària d’altres viles de la foia El 46% de la població activa treballa en la indústria i el 34…

Cristallitza en el sistema triclínic Es presenta de color variable entre el verd maragda i el verd herba Té la ratlla de color verd clar i la lluïssor cèria o greixosa Fou descobert a Rodalquilar Almeria

Tenen el dors cobert d’escates petites, arrodonides i juxtaposades El llangardaix comú o ocellat Llepida ateny uns 60-75 cm de llargada, té el dors verd fosc amb taques negres i els costats adornats amb una vistosa filera d’ocels blancs Habita en llocs àrids, en brolles i garrigues Es nodreix d’insectes, fruits i vertebrats de petita grandària, com granotes, sargantanes, ratolins, musaranyes, etc És completament inofensiu Durant l’hivern entra en letargia És freqüent al SW d’Europa, i comú als Països Catalans El llangardaix verd  o lluert Lviridis ateny uns 35-50…

En els semàfors de trànsit els senyals són donats per tres llums de diferents colors el superior, de color vermell, indica que els vehicles que el tenen al davant han de parar l’inferior, de color verd, indica que poden passar, i el del mig, de color groc o ataronjat, indica precaució i marca una pausa entre el verd i el vermell abans del canvi de senyal Sovint els semàfors que regulen el trànsit dels vehicles són sincronitzats amb uns altres, generalment més petits, que regulen el pas dels vianants Els més comuns, ultra els que són constitutivament iguals que els dels vehicles, són de dos…

La vall de Josa que correspon, en una gran part, al terme urgellès de Tuixén n'és la capçalera, la qual s’uneix a la coma dels Cortils enclavament del municipi de Bagà, al Berguedà i es comunica amb la Cerdanya pel pas de Gosolans, i amb el Berguedà pels colls de Josa en el camí de Gósol, a l’oest del Pedraforca i del Collell en el camí de la vall de Gresolet, al nord del Pedraforca Aigua avall de Josa, la vall es tanca i no es torna a eixamplar fins a la vila de Tuixén, nucli més important de la vall, on el riu de Josa s’uneix, per la dreta, al riu de la Mola, que davalla del cim de…

El peridot és un constituent de les roques ultrabàsiques N'hi ha a les peridotites, als basalts, a les diabases i als gabres Els cristalls més grossos són molt apreciats en joieria Els principals jaciments es troben a Birmània i a Sri Lanka

És muntanyosa i pobra, i la població es concentra a Porto Grande, escala dels transatlàntics, i a Mindelo

Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats naturals, àdhuc els de dall…