Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta Consisteix en dues caixes de fusta on s’allotgen les llengüetes, unides per una manxa que genera el corrent d’aire, i que suporten dos teclats, l’un melòdic per a la mà dreta del tipus piano o bé de botons, i l’altre per a la mà esquerra, de botons, que permet fer sonar acords i baixos per a l’acompanyament El seu nom, que deriva de la capacitat de fer sonar acords prefixats, té l’origen al principi del segle XIX quan s’inventaren diversos instruments de llengüetes lliures, com l’harmònica de…

Música culta Vegeu Gran Bretanya Música tradicional La música tradicional gallesa ha estat sempre objecte de discussions a causa de les seves presumptes arrels arcaiques i s’ha envoltat d’un caràcter mític, ja que els documents i la mitologia s’hi barregen sovint Les primeres notícies sobre pràctiques musicals en aquesta regió de la Gran Bretanya les ofereixen els historiadors romans en les seves narracions sobre els cants dels druides i els bards La difusió de la religió cristiana als segles següents no limità la presència dels bards, que a l’Edat Mitjana encara es reunien en una mena de…

Mozart compongué diverses obres instrumentals amb aquest títol Notturno , KV 286/269a, Eine kleine Nachtmusik , KV 525, etc, així com una petita collecció de sis obres vocals amb acompanyament d’instruments de vent Altres obres importants d’aquest gènere són els vuit nocturns Hob II 25-32 que J Haydn dedicà al rei de Nàpols Generalment, les obres que duen aquest títol estan compostes en forma de serenata cinc o més moviments o divertimento de dos a quatre

El seu significat, però, varia considerablement segons el context i l’època A França, inicialment s’aplicà a la cançó per a una veu amb acompanyament de llaüt Sovint anava seguit d’un qualificatiu que n’indicava el caràcter air tendre , per a un text sentimental, air à boire , per a un text lleuger, etc En l’òpera, el ballet i la cantata dels segles XVII i XVIII, s’aplicà tant a la música vocal com a la instrumental

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon tipus trompeta natural El tub pot tenir una llargada que va de 120 a 180 cm La producció del so exigeix una elaborada tècnica, amb respiració circular i intervencions vocals sillàbiques o tarallejades És l’únic instrument melòdic dels aborígens nord-australians Pot ser utilitzat per a acompanyar el cant, com a acompanyament rítmic o per a imitar el crit d’alguns animals Modernament es construeix, també, de metall o de plàstic

La majoria de la població és d’origen eslau i religió ortodoxa, i la resta, d’origen albanès i religió islàmica sunnita A la base de la riquesa musical de Macedònia hi ha les influències orientals del llarg contacte amb l’imperi Otomà, des del segle XII fins al final del segle XVIII Les cançons líriques de temàtica amorosa i les d’emigrants són molt abundants La música instrumental té en el ritme un factor molt idiosincràtic, ja que amb la seva rapidesa, energia i precisió aconsegueix una alta intensitat emotiva Els metres, de cinc, set i nou pulsacions són els més usuals, amb una distribució…

Professà al monestir dels jerònims d’El Escorial 1756 Publicà Arte de canto llano 1778 i és autor d’una Missa per a vuit solistes, un Miserere a quatre veus i orquestra, cinc Lamentationes de dues a vuit veus amb acompanyament de clavecí i contrabaix i dos Benedictus per a quatre veus solistes El seu germà Pau Galí i Ramoneda Terrassa,1743  — El Escorial, 12 de maig de 1792 fou mestre de capella del monestir dels jerònims i hi organitzà l’arxiu musical

Gran part de la seva trajectòria com a pianista es desenvolupà en el camp de l’acompanyament Impulsà l’activitat musical de la Societat Coral La Fraternitat de Gràcia Barcelona, tasca que reprengué després de la suspensió governativa de què fou objecte l’entitat, ara anomenada Societat Coral Euterpe Director de la Schola Orpheònica 1920, són de destacar la seva sarsuela La isla dorada 1920, l' Himne a Catalunya 1923, amb text d’Àngel Guimerà, i un nombre important de sardanes

Fou organista a l’abadia de Westminster i membre de la capella reial des del 1563 fins a la seva mort Escriví música religiosa a partir de textos llatins i anglesos, algunes cançons amb acompanyament de llaüt o de violes i molta música instrumental, especialment per a una agrupació tan típicament anglesa com el consort of viols Dins aquest darrer apartat es troben cinc In Nomine per a conjunt de violes Entre la seva producció llatina destaquen catorze motets i nou himnes

Els concerti grossi del Barroc amb tres instruments solistes en el concertino no acostumen a ser anomenats així Al segle XVIII moltes obres de característiques semblants han estat designades pels seus autors com a simfonies concertants L’obra més popular coneguda amb el nom de triple concert és l’opus 56 de L van Beethoven, malgrat que no el titulà pròpiament així, sinó que li donà el nom de Concert per a piano, violoncel i violí amb acompanyament d’orquestra