Resultats de la cerca

Resedàcies 1 Pebrots de ruc Reseda phyteuma a planta sencera, de fulles enteres o pinnatisectes i llargs raïms terminals x 0,5 b flor x 3 c pètal, curiosament retallat en lacínies x 3 d fruit capsular, que recorda un petit pebrot x 3 e llavor x 15 Eugeni Sierra Les resedàcies són en total vora de 70 espècies, la majoria incloses en el gènere Reseda En aquest cas i en general a tota la família, es tracta d’herbes i de mates més o menys xerofítiques, pròpies sobretot de les zones mediterrànies —al nostre país n’hi viuen vuit espècies—, bé que algunes són americanes o sud-africanes Fan fulles…

És un precursor metabòlic de la dopamina i té la facultat de poder creuar la barrera hematoencefàlica Per acció de l’enzim dopadescarboxilasa s’obté la dopamina que té efecte terapèutic quan aquesta transformació té lloc al sistema nerviós central Hom l’administra associat amb inhibidors de la dopadescarboxilasa IDC benserazida o bé carbidopa que actuen a tot l’organisme menys al sistema nerviós central, per augmentar l’eficàcia de la seva acció En medicina és emprat com a antiparkinsonià

És isòmer de l’àcid nicotínic, més conegut com a vitàmer de la vitamina B3 o niacina L’àcid picolínic és un agent quelant d’ions de crom, zinc, manganès, coure, ferro o molibdè en el cos humà Està implicat en la producció de fenilalanina, triptòfan i la producció d’alcaloides i s’utilitza per a la detecció quantitativa de calci També és emprat en complements minerals ja que facilita que els ions, quelats, entrin a l’enteròcit i passin al sistema circulatori

És un líquid incolor que bull a 235 °C, es congela a 11,2 °C i té una densitat de 1,1000 És soluble en els solvents orgànics comuns i insoluble en l’aigua Hom l’obté de les seves fonts naturals i és emprat en perfumeria, en la manufactura del piperonal i d’insecticides i com a agent desnaturalitzant de greixos en la manufactura del sabó Per la seva toxicitat, no pot ésser emprat en la indústria alimentària

La síntesi té lloc en el si de la glàndula a partir del iode i de la tirosina La unió d’aquests forma la monoiodotirosina MIT, i per addició d’una altra molècula de iode es forma la diiodotirosina DIT L’acoblament d’una molècula de MIT i una de DIT forma la triiodotironina T 3 , i la de dues molècules de DIT la tetraiodotironina T 4 o tiroxina Aïllada en forma pura per Harington l’any 1920, es presenta en forma de cristalls blancs, poc solubles en aigua i insolubles en els solvents orgànics, que es fonen a 235-6°C i presenten una rotació específica α 2 0 D = - 4,4° en alcohol -NaOH Hom l’…

El seu espectre presenta a la regió ultraviolada una banda d’absorció intensa a 198 mm, i una altra de relativament feble a 255 mm, d’estructura fina, característica dels arens i anomenada banda benzenoide La molècula del benzè és constituïda per sis àtoms de carboni, amb llurs orbitals hibridats en forma sp 2  formant un anell cada àtom de carboni és unit a un d’hidrogen per un enllaç d’orbital molecular tipus σ a cadascuna de les unions carboni-carboni, totes idèntiques i formant un hexàgon regular, contribueixen, d’una banda, un parell d’electrons que formen un enllaç tipus σ, i de l’…

Les amines són primàries RNH₂, secundàries R 1 R 2 NH o terciàries R 1 R 2 R 3 N, segons que hi hagi un, dos o tres hidrògens substituïts En la nomenclatura sistemàtica, les amines primàries s’anomenen afegint el sufix -amina bé al nom del grup R, bé al nom del compost RH Exemples metilamina CH₃NH₂, benzofuranamina Les amines secundàries i terciàries simètriques s’anomenen afegint els prefixos di- i tri- , i les no simètriques considerant-les productes de substitució de l’amina primària més complicada Exemples trietilamina C₂H₅₃N, N,N- dimetilciclohexilamina Quan el grup NH₂ no és el…

Les característiques essencials d’un compost aromàtic són l’estabilitat de l’esquelet de carbonis del nucli benzènic, la deslocalització dels seus enllaços dobles i el predomini de les reaccions de substitució Les substitucions en els composts aromàtics poden ésser homolítiques arilació o heterolítiques nucleofíliques o electrofíliques Les nucleofíliques, a partir d’halurs d’aril o d’arilsulfonats, són emprades per a obtenir fenols però requereixen, en general, condicions dràstiques La reactivitat augmenta considerablement en presència de substituents acceptants d’electrons tals com els grups…

És un producte natural present en els complexos vitamínics B i especialment en els llevats de cervesa i de flequer sintèticament és obtingut per reducció de l’àcid p -nitrobenzoic Manifesta activitat vitamínica respecte a certs animals tals com la rata i el pollastre i a molts microorganismes, en part almenys, perquè és indispensable per a la síntesi de l’àcid fòlic, i actua com a antagonista de les sulfamides sulfamida És emprat en la fabricació de colorants azoics, en la indústria farmacèutica la procaïna base és un dels seus èsters i en preparats antisolars

Com els monofenols o monohidroxibenzens fenols, els difenols o dihidroxibenzens pirocatecol, resorcinol, hidroquinona, els trifenols o trihidroxibenzens pirogallol, hidroxihidroquinona, floroglucinol, etc El derivat fenòlic del naftalè és el naftol Tant els monofenols com els polifenols són els responsables de moltes coloracions de les flors, i es presenten en gran quantitat en el quitrà d’hulla i en el de fusta, d’on industrialment hom encara els obté Sintèticament són obtinguts principalment per fusió de sals d’àcids arilsulfònics, per hidròlisi de sals de diazoni aromàtiques…