Resultats de la cerca

Iniciat en la música com a bateria del conjunt Los Pekenikes al final dels anys cinquanta, la seva formació fou essencialment autodidàctica El 1962 inicià les seves activitats professionals com a membre d’una orquestra de ball i feu els primers arranjaments i adaptacions de diferents peces de H Mancini i L Bernstein El 1969 compongué la seva primera banda sonora, la de La Lola dicen que no duerme sola , de J de Armiñán Aquest fou el punt de partida d’una carrera que el convertí en un popular compositor de música per a pellícules Ha treballat per a directors com Vicente Aranda,…

Fou un dels cantants de soul més influents dels anys seixanta Redding esdevingué el músic més representatiu de l’anomenat so Stax o soul del sud Es tracta d’un tipus de soul enèrgic, característic dels anys seixanta, impulsat des de la discogràfica Stax, amb arranjaments senzills i temes sentimentals, que contrastava amb el soul associat a la discogràfica Motown de Detroit, molt més orquestrat Redding tenia una veu potent i rogallosa i, estava molt influït per Little Richard i Sam Cooke Entre el 1964 i el 1967 compongué temes que es convertirien en autèntics clàssics del soul ,…

Començà els estudis de violí molt jove amb Max Fiedelmann, a Odessa, i els continuà amb Alexander Fiedelmann a Berlín Fou deixeble de Leopold von Auer al Conservatori de Sant Petersburg Feu el primer concert professional a Oslo el 1915, i tres anys després debutà als EUA amb un concert al Carnegie Hall El 1924 adoptà la nacionalitat nord-americana Aconseguí gran notorietat amb nombroses gires de concerts per Amèrica, Europa i Austràlia El 1938 fixà la seva residència a Califòrnia, on treballà per a diferents estudis cinematogràfics com a intèrpret de moltes bandes sonores Fou professor del…

Estudià a la Fisk University i al City College de Nova York Professor de música, formà una orquestra d’estudiants, que aviat es professionalitzà La formació debutà al Cotton Club de Nova York el 1934, i començà a ser una de les favorites del públic Ben aviat assolí l’èxit discogràfic i durant els anys següents rivalitzà amb les orquestres de Chick Webb, Count Basie i Duke Ellington L’èxit del grup es degué, sobretot, als arranjaments de Sy Oliver, a la pulsació rítmica i a la brillant execució de la corda de saxos, qualitats que es mostren plenament en les peces Organ Grinder’s…

Cursà sòlids estudis musicals i treballà com a arranjador per a diverses orquestres, entre les quals destaquen la d’Earl Hines 1943 i la de Louis Jordan 1945-49, de la qual era també el pianista Després adoptà l’orgue Hammond, de l’ús del qual fou un dels pioners, i formà un trio amb guitarra i bateria, amb el qual gravà, per exemple, At Birdland 1956 Continuà escrivint arranjaments un dels més coneguts és el de la peça April in Paris 1955, que feu per a l’orquestra de Count Basie Enregistrà amb diferents artistes, com ara Johnny Hodges i Ella Fitzgerald Del 1969 al 1971 treballà…

Estudià a l’Escola de Belas Artes de Pôrto Alegre, i a partir del 1924 a l’Instituto Nacional de Música de Rio de Janeiro Realitzà estudis de composició pel seu compte i s’inicià com a instrumentista en el Quarteto Henrique Oswald a Pôrto Alegre A Rio de Janeiro fundà la Rádio Nacional i l’Orquestra Brasileira de Radamés Gnattali Durant la seva joventut escriví molta música per a serials radiofònics, fet que li proporcionà una gran popularitat, i també feu arranjaments de melodies i danses populars El 1945 fundà, amb altres compositors, l’Académia Brasileira de Música És un dels màxims…

Tot i que des dels onze anys cantava en un cor a Kíev, el començament de la seva carrera fou el 1835, any en què MI Glinka el reclutà per al cor de la capella de la cort i el portà a Sant Petersburg, on li impartí classes de cant El 1839 estudià a París, i el 1841 debutà a Florència Tornà a Sant Petersburg el 1842, on cantà amb molt d’èxit, caracteritzant-se per la seva veu de baríton d’extens registre que li permetia cantar un repertori molt ampli Com a compositor és conegut per ser el fundador de l’òpera ucraïnesa La seva obra més famosa és l’òpera còmica Zaporožec za Dunajem 'Un cosac més…

Vida Fou mestre de capella i organista de les esglésies de Sant Felip Neri, de Gràcia, i de Nostra Senyora de Pompeia Impartí classes a les acadèmies Granados i Vidiella de Barcelona, al Conservatori de Terrassa, del qual exercí la sotsdirecció durant el període en què J Pecanins n’era director, i als Jesuïtes de Sarrià El 1926 fou nomenat director musical a Ràdio Barcelona Fundà i dirigí l’Orfeó Gracienc i l’Orfeó Montserrat, entitats que sota la seva direcció assoliren un sòlid prestigi Contribuí també a la formació de l’Acadèmia Ainaud de Barcelona Participà en l’organització del Tercer…

Estudià teologia fins el 1914 i es doctorà en jurisprudència el 1919 Fins a la Segona Guerra Mundal exercí d’advocat mentre estudiava música privadament Més tard impartí classes a l’Acadèmia de Música de Zagreb 1949-68 Recollí un gran nombre de cançons a Croàcia i entre les minories croates d’Àustria i Hongria A partir del 1947, dedicà també bona part dels seus esforços a la recopilació de danses, tot desenvolupant el seu propi mètode de transcripció El 1945 esdevingué director del Departament de Música Tradicional del Museu Etnogràfic de Zagreb, activitat que deixà el 1948 per passar a…

Rebé les primeres classes de violí del seu pare i inicià la seva vida professional com a violinista de l’orquestra de la cort de Bonn El 1764 el príncep Enric de Prússia el nomenà director musical de la seva cort a Rheinsberg L’any 1781 s’establí a Londres, on assolí un notable èxit com a violinista i també com a director d’orquestra A partir de llavors orientà les seves activitats cap a l’organització i promoció de sèries de concerts Establí una sòlida amistat amb J Haydn, a qui encarregà la composició de les simfonies núm 93 a la 104, les cèlebres simfonies londinenques, últimes incursions…