Resultats de la cerca
Es mostren 959 resultats
Mare de Déu de la Fabregada (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Vista del costat sud-est d’aquest petit santuari, edifici típic del segle XII ECSA - JA Adell El santuari, molt cuidat, de la Mare de Déu de la Fabregada és a 1,1 km a llevant de Sant Esteve de la Sarga, al costat de la carretera que porta a Alsamora JAA Mapa 32-12289 Situació 31TCG138611 Història Actualment la Mare de Déu de la Fabregada és una capella aïllada, annexa a la parròquia de Sant Esteve de la Sarga Tanmateix, a l’època alt-medieval fou l’església parroquial d’un nucli de població anterior, i en un primer moment més important que Sant Esteve de la Sarga L’any 1038 —1037 o…
Sant Pere de la Goda (Argençola)
Art romànic
Situació Edifici romànic tardà, recentment restaurat ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada en un relleix d’un turó que es dreça en un lloc enclotat, sota mateix de la carretera, entre Santa Coloma de Queralt i Sant Martí de Tous, en un apèndix territorial, a la banda meridional del terme Mapa 34-15390 Situació 31TCG712026 S’hi arriba per un camí carreter que s’inicia, a mà esquerra, prop del quilòmetre 12 de la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, bé que, en aquest cas, és millor agafar-ne un altre en més bon estat que arrenca de la mateixa carretera poc…
Sant Vicenç de Pinós de Solsonès
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix des de ponent l’església, que constitueix un edifici molt modificat L Prat Geogràficament i històrica aquesta església es troba situada dins l’antic comtat de Berga, a la falda de migjorn de la serralada d’idèntica toponímia i dins el territori de la baronia de Pinós Mapa 362M781 Situació 31TCG790319 Els camins d’accés són un per la carretera de terra que, des de la de Torà a Solsona, a uns 26 km de Solsona i a 1 km de Torà, arrenca en direcció a Ardèvol Des d’allí hom pot adreçar-se cap al santuari que hi ha al cim de la serralada i, amb…
Santa Maria del castell de Balsareny
Art romànic
Situació L’església de Santa Maria del Castell, de Balsareny, anomenada abans Sant Iscle i Santa Victòria, es troba dins el recinte del castell i molt a la vora de l’edifici, en un replà que hi ha a migjorn d’aquest Un aspecte de l’exterior de l’església des del costat de ponent L’actual porta d’entrada és moderna, com també el cos d’edifici del cantó de tramuntana J Vigué Vista del conjunt medieval de Balsareny, amb el castell i, més a primer terme, l’església romànica de Santa Maria del Castell J Pagans TAVISA Es creu que mai no degué passar de capella vinculada al castell, del qual depenia…
Sant Sebastià de Cerdanyès (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del sector de ponent on es fa visible l’escapçament de la nau primitiva per un mur, alçat al centre, que ara configura l’actual façana occidental ECSA - JA Adell L’església de Sant Sebastià és situada enmig del bosc, al cim del turó que domina el mas Cerdanyès situat al caire d’una collada pel sud, al costat de les ruïnes d’altres edificacions alt-medievals, avui molt arranades Mapa 34-12291 Situació 31TCG474611 Per a anar-hi, cal prendre la carretera d’Artesa de Segre a Tremp pel coll de Comiols En arribar al km 23, poc abans del coll, a l’indret on hi ha Can…
Josep Rosanes-Creus
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filologia catalana, signa les seves obres com a Pep Rosanes-Creus S'inicià com a poeta amb el llibre L'ombra mutilada 1991, premi Miquel Martí i Pol, Els seus primers poemes van aparèixer en dos reculls collectius amb altres autors El club dels 7 poetes morts de Roda de Ter 1991, amb pròleg de Martí i Pol i On la nit era negra 1993 L’inici formal de la seva trajectòria literària, però, va ser la publicació de La venjança de l’eunuc 1993 i El gos i l’ombra de l’alzina 1995, que van tenir força ressò Posteriorment, amb l’excepció de Voltor 2000, premi Carles Riba 1999, ha optat…
,
Sant Martí de Meüll de Mur (Guàrdia de Noguera)
Art romànic
Situació Vista interior del sector de capçalera, amb l’absis d’aquest temple en avançat estat de ruïna ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Martí és a l’extrem sud del poble semiabandonat de Meüll de Mur, prop del penyal on es dreça el castell Mapa 33-12289 Situació 31TCG195657 A Meüll de Mur s’hi arriba per una pista de 6 km, en mal estat, que surt del km 15 de la carretera de Tremp al Pont de Montanyana JAA Història El lloc de Meüll, semiabandonat, era de jurisdicció de la baronia de Mur, mentre que la seva església, ara abandonada i en ruïnes, depenia del paborde de Mur…
Sant Salvador de la Menera
Situació Portal de la façana sud, l’element millor conservat de l’església romànica ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Salvador és al nucli urbà del poble de la Menera Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 21′ 40″ N - Long 2° 31′ 16″ E Per a arribar a la Menera venint d’Arles cal prendre la carretera D-44 que arrenca a mà esquerra de la D-115 poc abans d’arribar al poble del Tec La carretera D-44 passa per Serrallonga i acaba al poble de la Menera CPO-JAA Història L’actual edifici és una construcció del segle XIV, per bé que conserva algun element de l’edifici anterior En un…
Sant Miquel de les Vernedes (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Situació Porta de l’església d’arc de mig punt i emfasitzada per una doble arquivolta, que fou aprofitada de l’anterior edifici alt-medieval ECSA - JA Adell La capella de Sant Miquel ocupa l’angle sud-est de la casa Gordo o de les Vernedes, que es troba isolada a uns 2 km del barri del Noguero de Monesma Mapa 32-11 251 Situació 31TCG043785 S’hi accedeix per la carretera local que ve de Castigaleu i passa per Monesma fins a superar el quilòmetre 31 Aleshores, la carretera es bifurca i a mà dreta, uns metres més endavant, caldrà prendre la pista que porta a Soliveta, de la qual surt un trencall…
Zamora
Vista de les muralles i de la catedral romànica de la ciutat de Zamora
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Ciutat de Castella i Lleó, capital de la província homònima, situada a la vora dreta del Duero.
Ben comunicada, és un centre comercial important té indústries alimentàries, del cuir, tèxtils mantes, del vi i de la ceràmica És seu episcopal Habitada ja pels vacceus, fou més tard romanitzada i convertida en nucli de comunicacions hi passava la via Argenta, que anava de Mèrida a Astorga, i la que unia Saragossa i Braga El nom de Zamora arrenca possiblement de l’època goda Durant l’edat mitjana fou anomenada també Medina Zamorati , i en algunes ocasions Numància Durant la reconquesta fou un baluard fronterer molt valuós Després de la seva restauració 893, feta fer per Alfons…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina