Resultats de la cerca
Es mostren 191 resultats
Gustav Georg Embden
Bioquímica
Fisiòleg i bioquímic alemany.
Estudià la fisiologia del múscul i el 1933 enuncià, juntament amb OFMeyerhof, una nova teoria de la fermentació alcohòlica i del metabolisme de la glucosa al múscul
Christian René de Duve
Bioquímica
Citòleg i bioquímic belga.
Els seus pares havien emigrat durant la Primera Guerra Mundial a la Gran Bretanya, on nasqué, i, acabat el conflicte, tornaren a Bèlgica Graduat en medicina a la Universitat Catòlica de Lovaina 1941, en esclatar la Segona Guerra Mundial fou metge militar a l’exèrcit belga Posteriorment, escapà de l’exèrcit alemany i tornà a la Universitat de Lovaina, on estudià química i obtingué el doctorat l’any 1945 Al mateix temps, fou metge internista a l’Institut del Càncer de la universitat En 1945-47 anà a Suècia i als Estats Units, on amplià estudis de bioquímica Professor 1947 i catedràtic de…
àcid fumàric
Química
Àcid dibàsic insaturat que es troba en algunes plantes.
Es fon a 287°C a 200°C comença a sublimar, i entre 250 i 300°C es transforma parcialment en anhídrid maleic Això permet de diferenciar-lo clarament de l’àcid maleic isòmer cis -, que es transforma en anhídric maleic en condicions molt suaus L’àcid fumàric, atesa la seva estructura simètrica, és més estable que el maleic, i per això és molt menys soluble en aigua que l’isòmer cis - i més dens Hom l’obté per isomerització de l’àcid maleic És emprat en la fabricació de resines alquídiques resina alquídica i de polièster i com a acidulant en productes alimentaris La deshidrogenació de l’àcid…
John Michael Kosterlitz
Física
Físic britànic.
Fill del bioquímic Hans Kosterlitz, un dels descobridors de les endorfines, es graduà a Cambridge 1965 i es doctorà a Oxford 1969 en física d’altes energies Féu recerca postdoctoral a la Universitat de Torí i a la de Birmingham 1970, on collaborà amb David Thouless en l’aplicació de models topològics en l’estudi de les transicions de fase Per aquests treballs, ambdós obtingueren l’any 2000 la Medalla Onsager de l’American Physical Society i el 2016 el premi Nobel de física, compartit amb Duncan Haldane Professor de física a la Universitat de Brown Rhode Island, Estats Units des del 1982,…
sofriment fetal
Terme que fa referència als trastorns derivats d’una deficient aportació d’oxigen als teixits del fetus que, si no són diagnosticats i tractats a temps, poden originar lesions irreversibles en el sistema nerviós i altres òrgans, les quals poden provocar la mort del fetus o comportar seqüeles definitives.
Des d’un punt de vista bioquímic, hom considera que hi ha sofriment fetal agut quan en la sang fetal constata hipoxèmia, acidosi i hipercàpnia L’origen del trastorn és molt divers, ja que es pot produir a conseqüència d’una alteració en l’organisme matern anèmia, malalties cardíaques o respiratòries, hipertensió arterial, diabetis mellitus , de complicacions de l’embaràs placenta prèvia, toxèmia gravídica, despreniment prematur de la placenta, d’alteracions del part hipodinàmia o hiperdinàmia uterina, anomalies de posició del cordó umbilical, o d’anomalies del fetus mateix que alteren la…
Santiago Grisolía i García
Medicina
Bioquímica
Metge.
Estudià medicina a la Universitat de València i se n’anà després als EUA, on collaborà amb Severo Ochoa i Arthur Kornberg en les investigacions sobre els àcids nucleics portades a cap en el laboratori bioquímic de Nova York Durant el seu exercici a la Universitat de Wisconsin descobrí el substrat carbamil fosfat, considerat agent modificador de proteïnes Fou director del departament de bioquímica de la Universitat de Kansas, on estudià la regulació enzimàtica Proposat en diverses ocasions per al premi Nobel pels seus treballs en bioquímica, el 1990 fou guardonat amb el premi Príncipe de…
Salvador Moncada
Bioquímica
Medicina
Metge bioquímic hondureny naturalitzat britànic.
Metge per la Universitat del Salvador i vinculat a la Universitat de Londres com a farmacòleg Fou membre, vers l’any 1971, de l’equip de científics que demostrà que alguns fàrmacs com l’aspirina inhibien la síntesi de prostaglandines posteriorment, descobrí que petites dosis d’aspirina podien prevenir malalties cardiovasculars Dedicat a l’estudi de la paret vascular, descobrí les prostaciclines i la seva acció antitrombòtica i revolucionà els conceptes bàsics de la fisiologia vascular malgrat això, l’any 1982 s’atorgà el premi Nobel de medicina i fisiologia a John Vane pels seus descobriments…
Robert F. Furchgott
Medicina
Bioquímic i farmacòleg nord-americà.
Graduat en química per la universitat de Carolina del Nord 1937 i doctorat el 1940 per la Northwestern university d’Illinois Professor de l’escola de medicina de Miami, Florida, i des del 1956 fins a la jubilació 1989 vinculat a la State University de Nova York, fou guardonat, conjuntament amb F Murad i J Ignarro , amb el premi Nobel de fisiologia i medicina l’any 1998 per les seves aportacions al descobriment del paper de l’òxid nítric en la vasodilatació vascular Fou el primer a descriure, el 1980, l’existència d’un element EDRF, factor de relaxació endotelial produït a l’endoteli dels…
George Herbert Hitchings
Bioquímica
Bioquímic i farmacòleg nord-americà.
Realitzà els estudis a la Universitat de Washington i a la Harvard University Els seus treballs d’investigació, portats a terme a la multinacional Burroughs Wellcome des del 1942 i, des del 1945, realitzats juntament amb G B Elion, s’han centrat en l’estudi del metabolisme dels àcids nucleics i, especialment, en el coneixement de les diferències existents entre el metabolisme de les cèllules normals i el de les cèllules canceroses Els resultats dels treballs van fer possible el descobriment i la síntesi de substàncies com ara els antitumorals 6-mercaptopurina i tioguanina, immunosupressors…
Stanley B. Prusiner
Medicina
Bioquímic i neuròleg nord-americà.
Graduat en medicina a la Universitat de Pennsilvània 1964, s’especialitzà en investigació bioquímica Des del 1972 desenvolupa la seva carrera a la Universitat de Califòrnia on és catedràtic de neurologia 1984 i bioquímica 1988 Les seves recerques en malalties degeneratives del sistema nerviós el portaren a proposar, el 1982, l’existència d’un nou agent infecciós, el prió , confirmada per investigacions posteriors malgrat l’escepticisme inicial, i que li valgué la concessió del premi Nobel de medicina el 1997
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina