Resultats de la cerca

Rebé la seva primera formació musical del seu pare, François-Vincent Pasdeloup, violinista i director de l’Orquestra de l’Òpera Còmica El 1829 ingressà al Conservatori de París, on guanyà el primer premi de piano 1833 Esdevingué professor de solfeig del conservatori el 1841, i de piano i de cant coral posteriorment El 1851 fundà la Société des Jeunes Artistes du Conservatoire A partir de llavors es dedicà intensament a la direcció d’orquestra, centrant-se especialment en el repertori simfònic alemany i en les obres dels nous compositors francesos L’any 1861 creà els Concerts…

Fill d’un eclesiàstic, estudià teologia i inicià la carrera de medicina a Edimburg El 1759 fundà el periòdic The Bee i collaborà en The Public Ledger , on publicà Chinese Letters 1762, que, amb el títol de The Citizen of the World , fou reimpresa més tard The Traveller 1764, extens poema filosòfic, recull els records dels seus viatges per França, Alemanya, Itàlia i Suïssa 1755-56 Aquests viatges influïren també The Vicar of Wakefield 1766, novella que ofereix un retrat de la vida familiar i que hom pot relacionar amb la novellística de Richardson, Fielding, Sterne i Smollet La seva primera…

Installat amb la seva família a Barcelona 1883, es formà a l’acadèmia de Frederic Trias fins el 1890 Collaborà en Barcelona Cómica , La Hormiga de Oro , La Ilustración Ibérica , La Saeta i L’Atlàntida , sovint amb l’anagrama O'Radvax El 1898 inicià la seva collaboració a Blanco y Negro de Madrid Residí i treballà a París 1907-14, on collaborà a Le Rire , L’Assiette au Beurre , etc Després obrí una acadèmia de dibuix a Lleida En acabar la Primera Guerra Mundial tornà a París, i s’establí definitivament a Madrid, on dibuixà de nou a Blanco y Negro i féu diàriament un…

Format a Roma, fou protegit per Cristina de Suècia, per a la qual escriví òperes d’èxit, la majoria avui perdudes Passà després a Nàpols 1683, on fou mestre de capella al servei del virrei castellà Gaspar de Haro En aquesta època escriví un gran nombre d’òperes que donaren forma i estructura a l’òpera napolitana posterior escola napolitana amb elements com l' aria da capo En compongué per a Ferran de Mèdici, de Florència d’altres es difongueren per Europa Havent tornat a Roma ~1702, la prohibició papal de fer representacions el dedicà a l’oratori i a cantates, com Il giardino d’amore , d’…

Estudià al Conservatori de Tolosa de Llenguadoc, i el 1949 debutà a la seva ciutat natal interpretant el paper de Charlotte Werther Dos anys després es presentà amb Carmen al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles Abordà sovint el repertori de mezzosoprano o de soprano dramàtica, i assolí grans èxits, com en la interpretació del personatge titular de Tosca , amb el qual es presentà a l’Òpera Còmica de París el 1952, el mateix any que debutà a l’Òpera de París amb Les Indes galantes , de J Ph Rameau Cantà òperes de compositors del segle XX, a més d’obres d’H Berlioz, WA…

Estudià música i cant a Ginebra, Salzburg i Hilversum i amplià la seva formació a París amb N Boulanger El 1959 debutà a Zúric amb Les malheurs d’Orphée D Milhaud Cinc anys més tard es presentà a l’Òpera Còmica de París amb Zoroastre , de JPh Rameau, i el 1966 estrenà a Ginebra La mare culpable , de Milhaud El 1974 debutà al Covent Garden de Londres amb La clemenza di Tito , que també interpretà a Salzburg i que enregistrà en la versió cinematogràfica dirigida per JP Ponnelle Cantà a San Francisco, Drottningholm i Ais de Provença, sempre amb un ampli repertori que inclogué òperes…

Conreat literàriament des de l’antigor pel teatre de caràcters i la comèdia, l’humor restà associat durant segles a la idea de situació còmica Tanmateix, als s XVII i XVIII aquest terme adquirí una diferenciació més gran i serví per a qualificar una broma o un acudit en el qual una aguda visió dels fets era per damunt del sentit comú Voltaire, Montesquieu i sobretot els anglesos Defoe, Swift, Goldsmith, etc feren de l’humor un recurs literari important i el dotaren d’un sentit analític i humanitari També, mentre en els romàntics alemanys manifestà un indici de malestar individual davant el…

Alumne del Conservatori de Valenciennes, es traslladà a París per ampliar els seus estudis al conservatori d’aquesta ciutat Fou membre de l’Orquestra de Concerts Lamoureux i més tard de l’Orquestra de l’Òpera Còmica El 1949 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Fou, al costat de Jean-Pierre Rampal, un dels membres fundadors del Quintette à Vent Français 1945 -formació en la qual tocà fins el 1968 - i membre de l’Ensemble Baroque de Paris a partir del 1952 Del 1969 al 1979 impartí classes d’oboè al Conservatori de París Darius Milhaud i Henri Martelli li…

Estudià al Conservatori de París, ciutat on el 1919 debutà a l’Òpera Còmica amb Werther El 1911 interpretà L’horizon chimérique , cicle de quatre cançons que G Fauré li dedicà Des d’aleshores s’especialitzà en la interpretació de la música francesa contemporània, d’autors com ara G Fauré, C Debussy, M Ravel, D Milhaud o F Poulenc A partir del 1930 fou un assidu intèrpret del paper de Pelléas, que presentà en diversos teatres francesos i de l’estranger També destacà en el lied , amb un repertori centrat en el Romanticisme alemany i en música francesa del segle XX Estrenà diverses…

Inicià els estudis musicals al Conservatori de Tolosa, i posteriorent es traslladà a París, on aconseguí el primer premi d’harmonia 1879, contrapunt i fuga 1880 del conservatori i el Premi de Roma, amb la seva cantata Le Gladiateur 1883 A partir del 1889 fou director assistent del cor de l’Òpera de París i el 1906 n’esdevingué el director principal Juntament amb Georges Marty fundà els Concerts de l’Opéra Del 1914 al 1919 fou director de l’orquestra de l’Òpera Còmica Entre les seves composicions més famoses hi ha el ballet La maladetta 1893 i l’òpera Guernica 1895 Des del 1894…