Resultats de la cerca

Situació Aquesta torre es troba situada a prop de l’església de Santa Margarida de Sagàs, al cim d’un petit turó o mota La torre figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 14,1 —y 56,8 31 TDG 141568 Unes dotzenes de metres al nord de l’edifici de Santa Margarida trobem un pujol cobert d’arbres, al cim del qual hi ha algunes restes de parets que es troben mig enterrades JBM Història La documentació del segle XIII ens informa de l’existència d’un castell de Sagàs possiblement devia tractar-se d’una torre o d’una construcció…

A partir del 1953 creà el premi de biografia Aedos Inclou les colleccions “Sèrie dels reis”, “Sèrie monogràfica” i “Història dels Països Catalans” Entre les primeres biografies publicades destaca Verdaguer el poeta, el sacerdot i el món 1952, de Sebastià Juan i Arbó les memòries de C Soldevila núm 2, 1951, i les de Josep Maria de Sagarra núm 7, una obra acabada d’escriure l’any 1954 L’original de Sagarra, de més de 1600 pàgines i conservat a la Biblioteca de Catalunya, fa un recorregut des del s XVI, amb els primers documents de la família, fins als 25 anys de l’autor En els mateixos anys…

L’edifici És una construcció d’època romànica edificada sobre les restes d’uns banys anteriors seguint el model de les termes romanes heretat pels banys musulmans Construït entre mitgeres i de planta rectangular, un dels seus costats llargs dona al carrer i l’altre a un pati o jardí Externament, només veiem un mur cec, i tan sols destaca la llanterna de la piscina central i la porta d’accés Internament, passada la porta i un vestíbul, hi ha una dependència que, segons Puig i Cadafalch, era un dipòsit de llenya, i després, passada la porta de ferradura, al costat de la qual hi ha uns nínxols…

El lloc de Sarral, dit antigament Saüc, és esmentat per primera vegada l’any 1076, en què es documenta l’illa de Saüc, que aleshores Ramon Arnau estava atermenant, segurament per encàrrec del comte Ramon Berenguer I Encara que el terme pogué resultar més o menys despoblat arran de la incursió almoràvit del 1102, el nom no es perdé Es torna a consignar l’any 1178 en una convinença que el rei Alfons el Cast va signar amb el seu feudatari al castell de Forès, Berenguer de Fluvià, i amb els castlans d’aquest, en la qual es va retenir en el terme d’aquest castell les viles de Pedrinyà…

La vila de Peralta, a 523 m d’altitud, és a la dreta de la Sosa de Peralta, aigua avall de les salines, i en la confluència amb el riu de Sorita És envoltada de diversos turons, en un dels quals hi ha les minses restes del castell de Peralta El nom de Peralta, derivat de petra alta roca alta, alludeix als turons que envolten la població Fou el comte Ermengol IV d’Urgell qui conquerí i organitzà les contrades de la vall de la Sosa, probablement, en la segona expedició que dirigí contra l’inexpugnable castell de Calassanç, és a dir, l’any 1090 D’allí estant, el comte urgellenc manifestà que…

Aquest castell és situat en una terrassa rocosa que forma un penya-segat sobre la confluència dels rius Algars i Matarranya El nucli urbà de Nonasp es formà a redós del castell i té el seu origen en una fortalesa sarraïna, conquerida l’any 1133 per Alfons el Bataller al mateix temps que Mequinensa El rei aragonès inicià una repoblació que fracassà, al cap de poc temps, quan perdé aquelles possessions per la derrota que sofriren els aragonesos a Fraga l’any 1134 Segons sembla, les hosts del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, després d’haver pres Tortosa el 1148, van dur a terme campanyes…

El castell de Fet era enlairat sobre un cingle colossal 765 m que domina la ribera dreta de la Noguera Ribagorçana, entre els barrancs de la Canal i de la Font L’any 1045 consta ja Arnau Mir de Tost com a conqueridor de tota aquesta banda de la vall, de manera que en el futur aquestes terres restarien vinculades al vescomtat i a l’abadiat d’Àger L’any 1059 Exabell deixà als seus fills Ramon, Bernat i Guillem la meitat d’una vinya que tenia a Fet Es tracta de la primera notícia de l’indret En la dotació fundacional de la canònica de Sant Pere d’Àger del 1068, Arnau Mir de Tost i la seva muller…

Després de la mort de Vicens 1960, se n’ocupà el seu fill, Pere Vicens i Rahola El primer volum fou publicat per l’editorial Teide i la resta, per l’editorial Vicens-Vives, ambdues a la ciutat de Barcelona Es tracta d’una sèrie de llibres que presenten els fets més destacats de la història de Catalunya, des de les arrels antigues fins al s XIX Són un conjunt d’obres escrites en llengua catalana que, de la mà de les autoritats científiques del moment, mostren, de manera científica i rigorosa, l’evolució històrica de Catalunya Se centren, sobretot, en la història política, tot i que la…

L’edifici La torre mestra del castell, datada del segle XII, de planta circular de 7 m de diàmetre, s’aixeca sobre un pòdium de roca natural Té uns 15 m d’alçada i un gruix de parets de gairebé 2 m A l’interior es divideix en dos pisos l’inferior, d’uns 5,5 m d’alçada i cobert per una falsa cúpula amb una obertura central per a poder accedir-hi, i el pis superior, de 6,5 m i cobert també amb una cúpula A uns 7 m d’alçada de la torre —és a dir, al pis superior—, hi ha la porta d’entrada Adovellada de mig punt, conserva, a banda i banda del llindar, dos forats on es devien inserir les bigues d’…

Situació Castell roquer situat prop de l’ermita de Sant Blai, al sud-oest de la vila de Tivissa ECSA - J Bolòs Les restes de la fortificació són situades al sud-oest del poble de Tivissa, al cim d’una de les penyes que formen una cresta rocosa La roca allargassada on s’alça la fortificació és situada a l’est de la gran creu que hi ha damunt de l’ermita de Sant Blai Mapa 32-18 471 Situació 31TCF084451 Des del carrer que passa per la part alta i meridional de Tivissa surt una pista que va cap a l’oest A menys d’1 km, surt a mà esquerra una pista dreta, però en part encimentada, que porta a l’…