Resultats de la cerca

Enginyer industrial i màster en direcció d’empreses per IESE 1969-71 Fou fundador i director d’Estudis 1971-73 de l’Institut Balear d’Estudis de Direcció Empresarial IBEDE i apoderat d’Auxiliar del Comercio y la Navegación AUCONA 1973-77 L’any 1974 fou nomenat conseller de Ciments Molins SA, càrrec del qual s’apartà l’any 1986 per tal d’ocupar les conselleries a la Generalitat de Catalunya El 1976 ocupà la secretaria general de Centre Català i després 1978 la de la Unió del Centre de Catalunya , i fou elegit diputat a Madrid per la coalició centrista el 1979 Més tard, però, es desvinculà d’…

Cursà estudis de psicologia a la Universitat de Barcelona L’any 1985 ingressà a Unió Democràtica de Catalunya , partit del qual, des del 1992, fou membre del Consell Nacional, i des del 1999, membre del Comitè de Govern com a responsable de premsa i comunicació Regidora de l’Ajuntament de Barcelona 1996-2007, fou regidora executiva del districte de l’Eixample 1999-2001 i, fins l’any 2005, portaveu de CiU a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Ha estat també membre del Consell Comarcal del Barcelonès 1999-2004 i presidenta de l’ Institut Català de les Dones 2002-03 El novembre del 2010 fou…

Es llicencià en ciències empresarials i s’especialitzà en màrqueting i comerç internacional Acabats els estudis, ocupà diferents càrrecs directius a Nissan Motor Ibérica, entre d’altres, el de director comercial de Nissan Motor España i el de comissionat especial a Espanya per a les negociacions de l’associació de Nissan i Renault Inicià la seva trajectòria política en el moviment Acció Catalana, del qual fou secretari general, i conduí l’ingrés d’aquesta formació a Esquerra Republicana de Catalunya , de l’executiva de la qual passà a formar part l’any 1998 El 1999 ingressà a Convergència…

Graduat a l’Escola Superior d’Hostaleria de Madrid El 1963 fundà el restaurant Aradi a Platja d’Aro, el primer dels establiments que en anys successius obrí en diversos punts de la Costa Brava La Riera, els hotels Aromar i Costa Brava, a Platja d’Aro, i S’Agaró Hotel, entre d’altres Des del càrrec de regidor a l’Ajuntament de Platja d’Aro 1970-79, impulsà diverses iniciatives turístiques i tingué un paper important en la consolidació de la Costa Brava com a destí turístic de l’Europa central i del nord, i l’any 1976 fou soci fundador, accionista i conseller del Patronat de Turisme Costa Brava…

El SODSC dirigit per Pallach era predominant a l’exili, però tenia una presència menor a l’interior Els punts de divergència en el si de l’MSC havien estat la qüestió sindical, la relació amb els comunistes i la concepció de la política unitària en l’oposició antifranquista, així com la política d’unitat socialista La ruptura no va produir-se tant per una discrepància en la concepció del Moviment Socialista, com per una oposició entre estratègies a diferència de l’interior, Pallach insistia a desplegar una orientació més centrista En qualsevol cas, fou prou dura per a provocar l’allunyament…

Es llicencià en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona 1970 i amplià estudis a Suïssa Berna i a Itàlia Gènova Militant de Convergència Democràtica de Catalunya  des del 1979, treballà com a pediatre a l’Hospital Vall d’Hebron 1974-81 El 1981 s’incorporà al Departament de Sanitat dins la Direcció General d’Assistència Sanitària Director general d’Ordenació i Planificació Sanitària 1983-84 i de l’ Institut Català de la Salut 1984-88, el 1988 substituí Josep Laporte  al capdavant del Departament de Sanitat Del 1996 al 2000 fou conseller de la Presidència de la Generalitat Després de…

Evolució històrica En la seva constitució a Catalunya al setembre d’aquell any hi confluí un nodrit grup de dirigents centristes catalans Julià Valon, secretari general Jorge Fernández Díaz, exgovernador civil de Barcelona els líders territorials Josep Pujadas, Pere Roselló, Manuel de Sárraga, Josep Coderch i Josep M Mesa Parra sis diputats de Centristes de Catalunya-UCD , el diputat independent Ramon Viñals, procedent d’Esquerra Republicana de Catalunya, i membres de les Joventuts Centristes de la UCD El nou partit pretengué articular una nova opció centrista davant del deteriorament de la…

Trajectòria al Parlament de Catalunya i  la Generalitat  El 1980, amb 43 diputats, esdevingué la primera força al Parlament de Catalunya, i Jordi Pujol i Soley  ocupà la presidència de la Generalitat de Catalunya, en la qual fou confirmat successivament el 1984, que amb 73 diputats aconseguí la majoria absoluta, el 1988 69 i el 1992 70, el 1995 60 i el 1999 56 En aquestes dues convocatòries, tot i perdre la majoria absoluta i situar-se com a segona en nombre de vots però primera en nombre de diputats, CiU seguí governant en solitari bé que obtingué el suport extern del PP A partir del 2000, l…

Exiliat amb la seva família a Suïssa i a Colòmbia, es llicencià en dret a Bogotà 1947 Obtingué el títol de Master of Arts in Economics per la Chicago University el 1950, any que tornà a Barcelona, on exercí com a advocat Catedràtic d’economia política i hisenda pública a la Facultat de Dret de València 1962-66 i, des del 1969, a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona, fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1968 Secció de Filosofia i Ciències Socials Fou cap dels serveis d’estudis del Banco Urquijo 1965 Publicà, entre altres obres, La indústria catalana en els…

Treballà en l’empresa privada com a assessor fiscal i comptable 1986-89 i 1991-93 i com a tècnic a la Conselleria de Benestar Social 1989-91 Llicenciat a la Universitat de Barcelona el 1992, aquest any s’hi incorporà com a docent, i es doctorà el 1999 amb una tesi sobre l’impacte de les polítiques monetàries i de convergència europea sobre la manufactura catalana en el període 1983-95 Del 2002 al 2009 fou professor titular de teoria econòmica en aquesta universitat, on es reincorporà breument el 2019 abans de passar a formar part del govern català 2020 Especialista en fiscalitat, economia…