Resultats de la cerca
Es mostren 2518 resultats
sistemes d’afinació

Sistemes d’afinació / Exemple 1, Cercle de quintes/ Exemple 2, Afinació pitagòrica/ Exemple 3, Afinació justa/ Exemple 4, temprament mesotònic (1/4 de coma)
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer
Música
Conjunt d’intervals musicals que constitueixen la gamma o escala musical.
L’afinació és un concepte relacionat amb les preferències musicals d’una cultura La tria d’un conjunt limitat de sons o notes entre la varietat infinita existent constitueix la definició d’un sistema d’afinació Aquestes notes, ordenades de més greu a més aguda, formen una gamma o escala musical Cada sistema d’afinació respon a un criteri estètic lligat a la percepció dels intervals definits pels sons de l’escala És, per tant, quelcom de relatiu i susceptible d’evolució segons les tendències musicals del moment Tradicionalment els intervals consonants sense batements s’han considerat els més…
equador celeste
Astronomia
Cercle màxim de l’esfera celeste determinat per la intersecció de l’esmentada esfera amb un pla perpendicular a l’eix del món
.
Aquest cercle, que divideix l’esfera celeste en dues semiesferes, anomedades hemisferi austral i hemisferi boreal , serveix de referència a certs sistemes de coordenades astronòmiques, i per això té un gran interès la seva determinació exacta Cal tenir en compte, però, que l’eix del món presenta desplaçaments deguts als moviments de nutació i precessió, i que, per tant, l’equador celeste no és un cercle fix, sinó que varia amb el temps
Publicacions des Born
Historiografia catalana
Revista cultural bianual, editada pel Cercle Artístic de Ciutadella de Menorca des de l’any 1996 i coordinada per Pau Gener.
El Cercle és una societat cultural i recreativa fundada el 1881 a l’empara del Teatre de la Plaça des Born, inaugurat el 1875 D’acord amb el subtítol de la revista, Treballs de la Secció d’Estudis , la publicació s’inicià amb la voluntat de recollir els estudis més destacats apareguts en cicles o conferències esparses, inclosos en l’agenda dels cursos acadèmics d’aquesta Secció del Cercle, revitalitzada el 1986, després d’haver tingut un paper clau en la represa de la menorquinitat durant la seva primera etapa 1953-70 sota el règim franquista Amb un ampli ventall…
sa Torre d’en Gaumés
.jpg)
Cercle talaiòtic de sa Torre d’en Gaumés (Alaior)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Lloc o possessió del municipi d’Alaior (Menorca), al S de la ciutat, al camí de Sant Llorenç.
Hi ha un important poblat talaiòtic amb una taula El jaciment ocupa unes 5 ha i inclou tres talaiots, una taula i dues línies de muralles que tanquen el poblat Hom hi ha reconegut cases de planta circular i pati central, i un sistema de recollida d’aigües El santuari, amb la monumental taula central, té planta de ferradura i façana còncava, encara que trencada La sala hipòstila, anomenada Flaquer, era utilitzada com a magatzem o construcció auxiliar Hi ha altres restes, com portes d’entrada amb dintells, coves, etc El conjunt, excavat en part entre el 1974 i el 1978 per Guillem Rosselló i…
recta d’altura
Transports
Recta que representa l’arc de loxodromia que substitueix, amb un error inapreciable, un petit arc del cercle d’altures iguals, a les proximitats de la situació d’estima d’un vaixell.
Representa el lloc geomètric de la posició del vaixell Si hom calcula dues rectes d’altura que corresponen a dos astres diferents, obté, per mètodes astronòmics, la posició real del vaixell, que serà el punt on es tallaran ambdues rectes L’error comès en substituir l’arc del cercle d’altures iguals per un arc de loxodromia serà tant més petit com més gran serà el radi d’aquest cercle, és a dir, la distància zenital Atès que la distància zenital és igual a 90 menys l’altura z = 90 - a, caldrà observar astres d’altures no gaire grans, en principi inferiors als 65 La…
ascensió recta

Ascensió recta d’un astre A sobre l’equador celest QQ'; ya ascensió recta; EE' eclíptica, PsubNaPsubs cercle horari de l’alstre A
© fototeca.cat
Astronomia
Arc d’equador celeste comptat des del primer punt d’Àries fins al cercle horari de l’astre, en sentit directe, és a dir, contrari a les agulles del rellotge (d’oest a est) per un observador situat a l’hemisferi Nord.
Es mesura en hores de 0h a 24h, i és el suplement a 360°, en l’equador celeste, de l' angle sideri , bé que aquest és expressat en arc Juntament amb la declinació, forma part de les coordenades equatorials L' ascensió recta veritable és la del sol veritable i l' ascensió recta mitjana , la del sol mitjà ambdues difereixen en l'equació del temps
cor pulmonar
Patologia humana
Sobrecàrrega hemodinàmica del ventricle dret que apareix a conseqüència de malalties que alteren el funcionalisme i l’estructura del pulmó, amb hipertensió del cercle menor.
El cor pulmonar agut és causat per una brusca hipertensió arterial pulmonar i pels reflexos creats en el cercle menor n'és la causa més freqüent una embòlia pulmonar que procedeix sovint d’una flebotrombosi o d’una tromboflebitis de les extremitats inferior o de l’abdomen El quatre clínic s’instaura d’una forma brusca i es caracteritza principalment per dolor toràcic, angoixa, dispnea i defalliment, conjuntament amb els signes d'insuficiència cardíaca dreta El cor pulmonar crònic és una afecció freqüent que afecta preferentment el sexe masculí i apareix a conseqüència d’una…
disc
Esport
En l’atletisme, instrument de forma lenticular compost d’un cos de fusta al centre del qual hi ha dues plaques metàl·liques unides solidàriament amb un dispositiu per a regular el pes, voltat totalment d’un cercle de metall.
El disc té un diàmetre de 22 cm, un gruix a la part central de 4,5 cm, el qual va disminuint cap als costats, i un pes de 2 kg per a la categoria femenina és de 18 cm i de 3,8 cm respectivament, i pesa 1 kg El llançament del disc constitueix una prova que forma part del programa olímpic com a especialitat i també en les proves combinades del pentatló i el decatló masculins El llançament té lloc des d’un cercle de ciment de 2,5 m de diàmetre l’atleta l’inicia d’esquena a l’indret on ha de dirigir-lo i avança tot girant sobre ell mateix per tal de poder imprimir la màxima força…
Luis Paret y Alcázar
Pintura
Pintor del cercle cortesà.
Treballà per a l’infant Lluís i, desterrat de la cort, no hi tornà fins el 1786 com a pintor de Carles III i posteriorment de Carles IV La seva trajectòria estilística parteix d’una tessitura rococó, en la qual, segons els encàrrecs, s’introdueixen referències de barroc tardà especialment en les peces religioses i també neoclàssiques i preromàntiques Obres seves segures i destacables són Ball de màscares 1767 i Les parelles reials 1771, ambdues al Museo del Prado, el conjunt de la capella de San Juan Bautista a l’església de Santa María la Blanca de Viana 1786-87, La jura del príncep Ferran…
redolí
Cercle contingut dins una circumferència.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina