Resultats de la cerca
Es mostren 310 resultats
cremada

De dalt a baix, cremades de primer, de segon i de tercer grau
© Fototeca.cat
Medicina
Lesió tissular produïda per l’acció de la calor.
La intensitat de la cremada depèn de la temperatura, del temps d’exposició, de la localització i de l’estat de la pell Segons llurs efectes, hom les classifica en cremades de primer grau eritema, de segon grau vesícules, i de tercer grau escara o destrucció poc o molt profunda dels teixits La restitució a la integritat del teixit afectat és en relació amb la profunditat i l’extensió de la cremada, que quan és grossa provoca un quadre clínic greu a causa de la pèrdua de plasma en els teixits lesionats, amb el consegüent desequilibri iònic, hídric i hematològic
Ramon Sarró i Burbano
Psiquiatria
Psiquiatre.
Cursà els estudis de medicina a Barcelona i els acabà l’any 1923 Es doctorà el 1931 Fou cap clínic de l’Institut Mental de la Santa Creu i de l’Institut Frenopàtic de Sant Boi i director de l’Institut Pere Mata de Reus i del Dispensari Central d’Higiene Mental de Barcelona Del 1950 fins a la jubilació fou catedràtic de psiquiatria de la facultat de medicina de Barcelona Fou president del Primer Congrés Internacional d’Història de la Medicina Catalana 1970 A Viena estigué al costat de Freud i dels seus collaboradors ha aprofundit la psicoanàlisi amb criteris antropològics
Thomas Sydenham
Thomas Sydenham
© Fototeca.cat
Metge anglès.
Membre d’una família puritana, estudià medicina a Oxford i a Montpeller, estigué al bàndol de Cromwell durant la guerra civil i exercí a Londres El gran prestigi que tingué durant la vida com a clínic expert i home bo no ha minvat amb el temps la seva obra escrita com ara Observationes medicae circa morborum acutorum historiam et curationem encara es llegeix amb interès i profit Féu observacions molt completes sobre les malalties epidèmiques, la sífilis, la gota, la hidropesia i la histèria Anomenat l' Hipòcrates anglès , era prudent com aquest en la terapèutica, car també creia…
Club Handbol Pardinyes

Partit del Club Handbol Pardinyes de la fase d’ascens a primera divisió
Club Handbol Pardinyes / Oscar Cardenas
Handbol
Club d’handbol de Lleida.
Fundat l’any 1992, nasqué com a escissió d’un grup de jugadors i directius del Club Handbol Lleida Alguns dels seus impulsors foren Toni Bustos, Xavier Sáez i Ramon Salat Després de jugar a primera catalana ascendí a primera espanyola, on competí durant dues temporades Habitualment juga a primera catalana Organitza les 24 Hores d’Handbol de Lleida, el Torneig de Nadal-Memorial Joan Carles Bartra, el clínic d’handbol Ciutat de Lleida i el Campus de Tecnificació Disposa d’escola d’handbol Juga al pavelló poliesportiu municipal de Pardinyes El 2010 tenia uns 250 socis Destacaren…
Jacint Reventós i Bordoy
Metge.
Llicenciat a Barcelona el 1904, des del 1907 dirigí amb Sayé i Darder el dispensari antituberculós de l’Hospital Clínic de Barcelona Introductor del pneumotòrax a la península Ibèrica, el 1920 publicà una obra sobre aquesta tècnica Dirigí la secció d’homes del servei de tisiologia creat el 1930 a l’Hospital de Sant Pau La Universitat Autònoma el nomenà professor de tisiologia 1933 Fou cofundador de l’Associació de Patologia Respiratòria de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, que presidí El 1937 passà a l’Espanya de Franco i dirigí l’hospital militar de Salamanca Després del 1939…
Ramon Gomis i de Barbarà
Teatre
Medicina
Literatura catalana
Metge endocrinòleg, dramaturg i escriptor.
Trajectòria científica La seva carrera científica està vinculada a l’Hospital Clínic de Barcelona, adscrit a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1972 Després d’especialitzar-se en endocrinologia i nutrició 1976, es doctorà el 1982 Cursà un postgrau a la Universitat Lliure de Brusselles 1982-84, i aquest darrer any s’incorporà com a metge adjunt a l’Hospital Clínic, on ha estat cap de la Secció de Diabetis 1992-98, del Servei d'Endocrinologia 1998- 2003, membre 2003 i director des del 2008 de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica,…
,
biofilm
Ecologia
Comunitat natural de microorganismes que creixen adherits a una superfície inerta o a un organisme viu, recobrint-lo.
En els biofilms, els microorganismes estan immersos en una matriu d’exopolisacàrids que secreten ells mateixos i que contribueix a donar-los una viscositat característica La major part del biofilm és aigua, que en sol representar el 97% del pes, i té canals que permeten als microorganismes de la zona més interna l’accés al nutrient i l’oxigen Alguns exemples en són les comunitats que creixen sobre la placa dental o sobre les pedres de determinats rius Es considera que sota condicions adequades tots els microorganismes són capaços de formar biofilms Des del punt de vista clínic,…
encefalitis
Patologia humana
Malaltia inflamatòria del cervell causada per virus o per una reacció d’hipersensibilitat.
Quan, a més a més, és afectada la medulla espinal, hom l’anomena encefalomielitis En les manifestacions agudes el quadre clínic es compon de febre i signes de meningitis associats a alguns d’aquests símptomes convulsions, confusió mental, estupor, coma, trastorns de la parla o dels moviments voluntaris i de la vista L’evolució dura unes quantes setmanes El nombre d’agents causants vírics és força alt, però es destaquen els del grup dels herpes Altres encefalitis presenten una evolució més crònica durant mesos o fins i tot anys, i poden ser ocasionades per virus lents, com el de…
Josep Maria Gil-Vernet i Vila

Josep Maria Gil-Vernet i Vila
Medicina
Metge, fill de Salvador Gil i Vernet.
Acabà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona el 1946 i es doctorà per la Universitat de Madrid el 1951 Deixeble directe del seu pare en l’ especialitat urològica , amplià estudis a l’estranger, on aprengué les tècniques d’urologia més modernes, que aplicà en tornar a Catalunya El 1972 fou nomenat catedràtic numerari d'urologia a la Universitat de Barcelona, de la qual fou vicerector els anys 1973-80 i més tard nomenat professor emèrit 1988 El 1994 exercí la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona Els seus cursos internacionals d’urologia tingueren també…
icterícia
Patologia humana
Augment de la bilirubina circulant, que provoca l’aparició d’un color groguenc a la pell i a les mucoses especialment a l’esquena, al coll i a la cara.
Hom ha classificat les icterícies en prehepàtiques, flavíniques o hemolítiques quan augmenta la bilirubina del plasma a causa d’una hemòlisi exagerada, parenquimàtiques, rubíniques o intrahepàtiques motivades per una insuficiència hepatocellular i obstructives o verdíniques produïdes per una retenció de la secreció biliar Tanmateix, atès que, llevat de les hemolítiques, totes les altres icterícies presenten un cert grau de colèstasi, és preferible de dividir-les en hemolítiques i colestàtiques El quadre clínic de les icterícies hemolítiques és el següent absència de pruïja,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina