Resultats de la cerca
Es mostren 625 resultats
mesura

Principals unitats de mesura internacional
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Valor numèric obtingut experimentalment com a resultat d’un mesurament consistent a comparar una magnitud amb una altra de la mateixa espècie elegida com a unitat
, amb la finalitat d’establir unes relacions o la deducció d’unes conclusions.
Certes mesures, però, poden ésser de tipus qualitatiu “sí o no”, “més gran que o igual a”, “lineal”, etc, o poden estar relacionades amb una entitat gràfica d’imatge que serà donada per una “concentració” o per una probabilitat obtinguda per repetició del fet experimental El procés de mesura ha d’ésser objectiu i, per tant, la comparació ha d’ésser feta amb una magnitud unitat de la mateixa espècie i de similar dimensió Si hom l’efectua per un procés indirecte transductor, la magnitud final ha d’ésser calibrada en unitats de la magnitud primitiva No totes les magnituds són mesurables en un…
Duero
El riu Duero al seu pas per Castella
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la península Ibèrica, col·lector de les aigües de la Meseta nord (913 km de longitud i 98.200 km2 de conca).
Neix a les muntanyes d’Urbión, recorre la Meseta d’est a oest i, travessant els relleus de Trás-os Montes, desguassa a l’Atlàntic per Porto El seu aiguavés és limitat per les muntanyes de la serralada Cantàbrica, al nord, i les del Sistema Central, a migdia El seu pendent és singular, puix que és més abrupte al curs baix El seu cabal és d’uns 630 m 3 /s a la desembocadura, i prové sobretot dels afluents cantàbrics, gallecs i portuguesos A l’aiguabarreig amb el Pisuerga porta 55 m 3 /s el Pisuerga n'hi aporta 82, i l’Esla n'hi afegeix 180 finalment, abans del Tormes, el Duero…
diner
Economia
Contrapartida, generalment acceptada, en la compravenda de béns i de serveis.
A més d’ésser un mitjà de pagament —si no ho fos, l’intercanvi s’hauria de limitar a la permuta—, el diner serveix com a unitat de compte i com a reserva de valor Com a unitat de compte permet de mesurar homogèniament el preu de tots els béns, de manera que es puguin comparar els uns amb els altres Com a reserva de valor, permet de separar considerablement en el temps les dues parts de la transacció que en la permuta tenen lloc simultàniament El qui rep diner en canvi del lliurament d’un bé o servei pot utilitzar en qualsevol moment el poder de compra que la seva acceptació…
tessitura
Música
Acuïtat mitjana d’una melodia o part.
Per extensió, acuïtat mitjana d’una obra, d’un instrument, etc Atès que, molt sovint, les notes extremes de l' àmbit d’una melodia d’una part vocal o instrumental, d’un fragment, etc poden ser molt poc freqüents -excepcionals, fins i tot-, a l’hora de determinar la seva alçada o acuïtat mitjana és necessari desestimar fins a un cert punt la importància d’aquestes notes i fixar l’atenció en el conjunt de les emprades més sovint D’aquí que l’àmbit d’una melodia no sigui una informació suficient per a determinar-ne la tessitura Així, per exemple, la tessitura de la part de tenor d’una obra una…
al·lòfon

Al·lòfons en el sistema fonemàtic català oriental, segons l’Institut d’Estudis Catalans
©
Fonètica i fonologia
Variant o modalidat fonèticament regular en què es manifesta un fonema específic, a causa de la distribució relativa dels seus trets constitutius, el conjunt particular dels quals marca el camp de dispersió fonològica i, per tant, la capacitat distintiva de cada fonema dintre el seu sistema.
Com que és normal que cada fonema es manifesti mitjançant més d’un allòfon, les seves realitzacions fonètiques solen fluctuar entre una distinció màxima, anomenada allòfon fonamental , i d’altres de secundàries, que són anomenades allòfons accessoris i que poden determinar fins i tot una distinció nulla o neutralització amb un altre fonema del sistema Per exemple, el fonema |g| del català presenta un allòfon fonamental oclusiu, velar, sonor g en angle , un allòfon accessori fricatiu, velar, sonor g en pegar i un altre de neutralitzat oclusiu, velar, sord k, i, per tant, comú a l’allòfon…
La Torrassa dels Moros (Castellcir)
Art romànic
Situació Únic fragment que resta d’aquesta antiga construcció medieval M Anglada Les restes d’aquesta torre circular són a tocar de la riera de Tenes o de Castellcir pel marge esquerre i a la dreta del camí que condueix al castell de Castellcir, que és a 700 m sobre el nivell de la mar Mapa L37-15393 Situació 31TDG308248 S’hi arriba pel mateix camí que hom pren per anar a Castellcir, però un cop passat el mas de l’Antoja cal deixar el cotxe en la primera bifurcació i anar a peu vers el nord fins que es divisa un llenç de mur a pocs metres MAB Història L’origen i la situació d’aquestes restes…
Torre i necròpoli de les Taütetes (Castelló de Farfanya)
Art romànic
Situació Vista parcial de la necròpoli, amb tombes excavades a la roca, situada en un petit turó entre Castelló de Farfanya i Balaguer P Bertran A la rodalia de la població de Castelló de Farfanya, al cim d’una petita elevació a la plana que hi ha entre aquest poble i Balaguer, es troben els vestigis d’una torre de planta quadrada i un conjunt d’enterraments excavats a la roca Mapa 32-14359 Situació 31TCG131314 Si se segueix la carretera que va de Balaguer a Castelló de Farfanya, és a la dreta, aproximadament a 1, 5 km abans d’arribar al cap de municipi, on hi ha un trencall Des de la…
Torre de Fontdepou (Áger)
Art romànic
Situació Antiga torre de guaita del terme del castell d’Àger, avui integrada en el nucli del poble de Fontdepou ECSA - JA Adell La torre actual és situada a la part alta del poble de Fontdepou 827 m Cal relacionar aquesta fortificació amb la xarxa de castells d’aquesta contrada i també amb el poble que s’arredossava sota seu Mapa 32-13327 Situació 31TCG143480 El poble de Fontdepou és situat al costat de la carretera que va de Balaguer a Àger A la fortificació, restaurada, s’hi pot arribar pels carrers del poble FFLI-JBM Història Bé que la torre de Fontdepou no es documenta directament, hi ha…
La Torrassa (Alp)
Art romànic
Situació Malmesa edificació militar que vigilava el congost de Malpàs, prop de la Molina ECSA - J Bolòs Les restes de la torre anomenada la Torrassa són situades a uns 1 500 m d’altitud, a mig vessant, a la solana de la vall del riu d’Alp Són davant de la Molina, justament al lloc anomenat Malpàs, fet que ens demostra la utilitat estratègica d’aquesta fortificació amb relació a una de les vies que unien la Cerdanya i el Ripollès Mapa 36-10217 Situació 31TDG132894 Si seguim la carretera que va de Puigcerdà a Ribes de Freser, passant per la collada de Toses, la trobarem al costat de la…
Molí de la Torre de la Sinoga (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
Situació Sala de moles d’aquest molí situat sota una edificació més tardana ECSA-JBolòs El molí és situat prop de l’antic curs del Riu Corb, a les planes que s’estenen entre Sant Martí de Maldà i Belianes Sembla que en aquest indret les aigües del Riu Corb eren desviades, ja en època medieval, cap a l’oest Mapa 33-15 389 Situació 31TCG354039 Des de Sant Martí de Maldà, hem d’agafar una pista de terra que porta a l’ermita de Sant Roc i que surt de l’extrem occidental del poble, de la plaça de la Font Seguirem aquest camí al llarg de 2, 5 km, fins que arribarem a una gran bassa Tot seguit…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina