Resultats de la cerca
Es mostren 385 resultats
arxiver | arxivera
Arxivística i biblioteconomia
Persona que té al seu càrrec un arxiu.
Als arxius dels estats, municipis i d’altres corporacions públiques són funcionaris Als arxius notarials, l’arxiver és un notari del collegi al qual pertany l’arxiu Per a ésser arxiver als arxius de l’Estat espanyol cal un títol universitari adequat i ingressar per oposició al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, creat el 1858 l’any 1932 fou creat un cos auxiliar que ultrapassa el nombre de 200 membres A França el títol d’arxiver paleògraf, obtingut per diploma de l’École des Chartes, dóna dret preferent als càrrecs vacants i a la inspecció general dels arxius…
Constitució del 1876
Història
Constitució de la monarquia espanyola signada per AlfonsXII el 30 de juny de 1876.
Fou preparada a requeriment de Cánovas, ja president del govern, amb la intenció d’ordenar el règim polític de la Restauració després del pronunciament de Sagunt el 29 de desembre de 1874 Pretengué de temperar els criteris conservadors amb el reconeixement de les llibertats i els drets individuals inclosos en les constitucions progressistes anteriors La constitució del 1876 fou decretada per Alfons XII “en unió i d’acord” amb les corts L’estat era confessional, però hom admetia en privat la pràctica d’altres cultes Les corts, amb dues cambres, exercien el poder legislatiu El senat resultava…
Armand de Fluvià i Escorsa
Genealogia
Heràldica
Historiografia catalana
Genealogista i heraldista.
Fill d’ Armand de Fluvià i Vendrell Es llicencià en dret a Barcelona 1959 Amplià, revisà i acabà l’edició d’ El solar catalán, valenciano y balear 1968, dels germans García Carrafa Especialista en genealogies catalanes i en les dinasties comtals dels Països Catalans, obtingué el primer premi Arenberg de genealogia 1984 i fou membre de l’Académie Internationale d’Héraldique 1985, de l’Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l’Instituto Salazar y Castro del CSIC President fundador de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigillografia, Vexillologia i Nobiliària , publicà…
,
Josep Maluquer i Salvador

Josep Maluquer i Salvador
© Fototeca.cat
Història del dret
Jurisconsult.
Fill del legislador Josep Maluquer i de Tirrell Doctor en dret civil i canònic i bibliotecari de l’Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid Promogué la relació científica amb corporacions estrangeres, especialment americanes 1883 -84 Impulsà, com a secretari d’una comissió especial, la creació d’acadèmies jurídiques a diversos països d’Amèrica, de les quals cal remarcar les de Mèxic i Perú En el camp universitari, s’especialitzà en dret foral català i el 1888 exercí de professor auxiliar d’història general del dret espanyol a la Universitat Central Fou redactor de la…
agroecologia
Agronomia
Conjunt de tècniques agrícoles que tenen en compte els principis de l’ecologia.
Sorgeix com a resposta a la introducció i la generalització de diverses tècniques en l’agricultura moderna explotació intensiva del sòl, utilització d’adobs químics i pesticides, introducció dels cultius transgènics, etc que contribueixen al deteriorament dels recursos naturals erosió del sòl, contaminació d’aigües freàtiques, pèrdua de diversitat agrícola, resistència a plagues i malalties diverses, contaminació ambiental, etc L’agroecologia proposa un ús racional de les pràctiques agrícoles i dels recursos naturals basat en el respecte del medi ambient L’agroecologia també es pot entendre…
Alberto Corazón Climent
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador gràfic i industrial castellà.
De formació autodidàctica, és considerat un dels precursors del disseny gràfic a l’Estat espanyol, i el seu treball tingué una gran influència en la modernització de la imatge de l’administració pública Fundador d’Alberto Corazón editor 1973-75, l’any 1975 fundà Investigación Gráfica SA, centre especialitzat en disseny de la identitat corporativa, on creà el primer programa d’identitat corporativa d’un banc Banco Urquijo i d’una companyia Laboratorios Okal espanyols Posteriorment els seus dissenys d’identitat s’estengueren a bona part de l’administració i els serveis públics, a …
Jaume Curbet i Hereu
Política
Polític i expert en seguretat.
Cursà estudis de filosofia i de criminologia, que no acabà, i aprofundí de manera autodidàctica en el coneixement de les institucions d’ordre públic i el seu funcionament Fou un dels fundadors més joves del PSC-Reagrupament i passà posteriorment al PSC-PSOE Fou tinent d’alcalde responsable de l’àrea de seguretat durant el primer mandat de l’alcalde Joaquim Nadal 1979-83, i les seves mesures de professionalització i d’adaptació al nou règim democràtic de la policia municipal de Girona foren un exemple per a moltes corporacions locals i inspiradores del model de seguretat català…
Xavier Vinader i Sánchez

Xavier Vinader
Periodisme
Periodista.
Diplomat per l’Escola Oficial de Periodisme l’any 1973, collaborà en el Diari de Sabadell, Ràdio Joventut de Sabadell i les revistes Can Oriach i TS Fou corresponsal de La Vanguardia , Europa Press , El Correo Catalán , Tele-exprés i Mundo Diario en diversos conflictes internacionals, com ara la caiguda de la dictadura a Portugal o la guerra de l’Afganistan durant l’ocupació soviètica Collaborà també a Gaceta Universitaria , Mundo , Por Favor , Arreu , Primera Plana , Interviu i El Temps El 1979 publicà a Interviu tres reportatges sobre la guerra bruta contra ETA que li comportaren l’…
Partenariat Transpacífic
Economia
Acord de lliure comerç establert entre dotze estats costaners del Pacífic.
Tancat el 5 d’octubre de 2015 a Auckland Nova Zelanda pels representants dels Estats Units, el Japó, Malàisia, el Vietnam, Singapur, Brunei, Austràlia, Nova Zelanda, el Canadà, Mèxic, Xile i el Perú, posteriorment havia de ser ratificat pels parlaments respectius, que tenien marge de decisió en els detalls de les bases de l’acord Té com a precedent l’acord de lliure comerç P4 entre Brunei, Xile, Nova Zelanda i Singapur 2005 Afecta la majoria de béns i serveis intercanviats entre els estats membres i comporta l’eliminació gradual d’unes 18000 tarifes que, en total, hi són associades Amb la…
societat secreta
Història
Religió
Sociologia
Nom donat a una gran varietat d’associacions i organitzacions caracteritzades per una iniciació secreta o per altres rituals, per l’ús d’insígnies, símbols o altres signes de reconeixement, i sovint per uns costums i un llenguatge particulars.
Fenomen conegut en totes les civilitzacions, llurs límits són sovint difícils de precisar, sobretot en les cultures primitives, on el ritualisme i el secret marquen les diverses clases i funcions dins el clan sacerdots, guerrers, dones, etc Ben sovint és difícil de destriar-les d’algunes sectes Els primers testimonis històrics són en relació amb els cultes orientals, amb les religions de misteris de l’antic Egipte, de Grècia i de Roma misteri 1 i amb certes escoles filosòfiques, com el pitagorisme o el neoplatonisme El secret fou també característic del primitiu cristianisme, enfront del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina