Resultats de la cerca
Es mostren 1634 resultats
Territ gros
Als Països Catalans és un migrador regular, però molt poc nombrós, a les costes continentals, i més rar a les Balears Accidental a l’hivern La migració primaveral és molt concentrada durant el maig, i escassegen les observacions al final d’abril i al juny El pas de tardor és molt més estès en el temps, però afecta molts menys ocells comença el mes d’agost i es manté fins a l’octubre, quan hi ha la màxima de dades els territs grossos són ja molt rars el novembre Fora dels períodes migratoris, les observacions són molt escasses s’ha enregistrat una vegada el març 3 exemplars el…
suahili
Etnologia
Nom donat a la població mixta, islamitzada, de les costes orientals (de l’àrab sawāḥil, ‘costes’) de l’Àfrica, entre Somàlia i Moçambic.
Sense cap unitat ètnica que lligui els diversos grups bantús que habiten aquestes regions, el nom de suahili es refereix sobretot a la llengua
sirenis
Mastologia
Ordre de mamífers adaptats a la vida aquàtica, amb el cos de forma hidrodinàmica.
Tenen entre 2,5 i 4,5 m de longitud segons les espècies, recobert de pocs pèls i amb una gruixuda capa de pannicle adipós subcutani, les dues potes anteriors grosses, en forma d’aletes articulades en un colze, amb els dits palmats, a manera de pales, sense potes posteriors i amb la cua en forma d’aleta horitzontal El cap, massís, presenta un musell arrodonit, uns llavis grossos i característics, orificis nasals en posició dorsal, ulls petits i miops, i orella externa representada per un canal auditiu d’uns pocs millímetres d’amplada L’esquelet presenta ben desenvolupada la cintura toràcica i…
seitó

Seitons frescos per vendre
© CIC-Moià
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes
, de la família dels engràulids, de 12 a 20 cm de llargada, amb el dors verd blavós i els flancs argentats, el musell prominent, amb petites dents, i sense línia lateral.
Formen vols importants, a poca distància de la costa, especialment a la primavera i a l’estiu, durant la fresa, que és quan hom els pesca en grans quantitats amb arts d’arrossegament i d’encerclament i amb xàvega Ponen els ous, que floten, a les aigües baixes Els nounats creixen ràpidament i es mantenen en moles compactes que pugen a la superfície Llur fragilitat fa que hom només pugui menjar-ne de frescs als llocs de captura o propers En canvi, hom els pot consumir salats anxova arreu del món Habita a l’Atlàntic, fins a les costes noruegues i la Bàltica, a la Mediterrània i a la…
Charles Wilkes
Geografia
Explorador i marí nord-americà.
Féu llargs viatges d’exploració per les mars australs, i particularment per l’Antàrtic Cartografià la costa occidental dels EUA i una part de les costes de l’Antàrtida L’any 1838 sortí de Hampton Road amb sis naus a les seves ordres, per a un llarg periple Després d’haver passat per la Terra del Foc, arribà a 70° de latitud S continuà el viatge i anà cap a Austràlia De Sydney, embarcà l’any 1839 cap a l’Antàrtida sector de l’actual Terra de Wilkes, i després continuà pel Pacífic fins a la costa occidental dels EUA Finalment es féu de nou a la mar i, a través del Pacífic, l’Índic…
llagosta

Llagosta
© Fototeca.cat-Corel
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família dels palinúrids, que assoleix 50 cm de llargada; té les antenes del segon parell llargues i fortes, i les potes del primer parell són marxadores i no tenen pinces, sinó que acaben en una ungla robusta.
Habita a les cavernes de les costes rocalloses, a partir dels 15 m de profunditat, i s’alimenta d’invertebrats marins És pescat amb nanses, i constitueix un dels productes marins més apreciats en gastronomia Molt semblants són la llagosta salamenya P mauritanicus i la llagosta verda P regius , de les costes del nord d’Àfrica Als Països Catalans, la pesca de llagostes és gairebé exclusivament illenca, bé que la llagosta obtinguda al continent 9 tones el 1971 assoleix més pes per unitat Els ports que més s’hi dediquen són els menorquins de Fornells i Ciutadella i els mallorquins…
Dinan

Vista del port fluvial de Dinan
© Montserrat Comelles
Ciutat
Ciutat de Bretanya, al departament de Costes del Nord, França.
Situada terra endins de l’estuari de la Rance, a 22 km de la costa, és centre comercial i turístic, amb moltes cases medievals Conserva una torre del Rellotge, del segle XV, un pont gòtic i edificis de granit del segle XVIII
orxella
Micologia
Liquen fruticulós, de la família de les roccel·làcies, recobert de pruïna blanquinosa, amb apotecis laterals, negres i sobresortints.
Viu sobre roques a les costes mediterrànies
Espòrades
Arxipèlag
Illes de Grècia, a la mar Egea.
Són dividides en dos grups les Septentrionals i les Orientals Les primeres són al NE de l’illa d’Eubea, enfront de les costes de Tessàlia en formen part les illes d’Escíatos, Esciros, Skòpelos i Pélagos, entre altres de més petites Les Orientals, situades davant les costes del SW de Turquia, són illes més grans i més nombroses entre moltes altres hi ha les de Samos, Quios, Icària, Patmos, Rodes, Tḗlos i Kos Formades pels enfonsaments terciaris i quaternaris que donaren lloc a la formació de l’Egea, són unes illes muntanyoses de natura calcària que assoleixen els 1000 m d’altitud els punts més…
tirony
Zoologia
Nom donat als equinoderms de la classe dels holoturioïdeus, d’uns 20-30 cm de llargada i 4-5 cm de diàmetre, de color terrós, que habiten en fons de sorra i a les praderies de fanerògames marines de la zona costanera.
Són comuns a les costes dels Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina