Resultats de la cerca

Durant l’orogènia alpina, a l’era terciària, es produïren les deformacions que donaren lloc a les serralades més importants de l’actualitat Aquestes deformacions van ser el resultat de la collisió de diverses plaques litosfèriques En el contacte entre les plaques eurasiàtica i africana van formar-se la Serralada Bètica, els Pirineus, els Alps, l’Himàlaia que, amb altres, formen el cinturó orogènic alpino-himalaienc, format simultàniament al tancament de la mar de Tetis i, com a conseqüència de les deformacions a l’interior de les plaques esmentades, també van formar-se altres orògens, menys…

Es caracteritzats perquè tenen el cap unit al cos per un coll curt, el tronc més o menys allargat i generalment proveït de quatre potes curtes de dimensions iguals, les anteriors amb quatre dits i les posteriors amb cinc, i una cua molt desenvolupada Les dimensions oscillen molt entre 4 i 150 cm segons les espècies El cap és bastant petit, respecte al cos, deprimit i amb el musell arrodonit Les potes poden ésser desproporcionadament curtes amb relació al cos, i en alguns casos, com en els sirènids, manquen les posteriors Els dits poden ésser units per una membrana, o no, i ésser reduïts en…

La sargantana aranesa Iberolacerta aranica és una espècie saxícola pròpia de l’alta muntanya que, a casa nostra, només habita a la Vall d’Aran Se la pot observar assolellant-se sobre les pedres entre mitjan maig i mitjan octubre Albert Montori La sargantana aranesa Iberolacerta aranica és una sargantana d’alta muntanya que es va escindir de l’espècie Lacerta monticola el 1993 Es tracta d’una sargantana petita Els exemplars de femella tenen una longitud mitjana de 5,7 cm cap i cos i els mascles de 5,4 cm, bé que s’han observat femelles adultes de 6,7 cm i mascles adults de fins a 6,2 cm La…

Tots els experts en alimentació coincideixen a afirmar que la dosi energètica lipídica, és a dir, la quantitat de calories que són incorporades diàriament a l’organisme a partir dels greixos, ha d’oscillar al voltant del 30% de la dosi energètica total, és a dir, de la quantitat total de calories que tots els nutrients aporten diàriament a l’organisme Tanmateix, les estadístiques indiquen que en el nostre medi la dosi energètica lipídica se situa, en general, al voltant del 40% de la dosi energètica total, la qual cosa vol dir un 10% per sobre del percentatge recomanat La interpretació d’…

Consta de tres volums manuscrits dipositats a la Biblioteca de Catalunya El volum primer, amb 108 folis i lletra del s XVII, cobreix el període que va de l’any 843 època del primer comte de Barcelona fins al 1566 El volum segon, amb 240 folis i lletra d’una altra mà, abraça els anys 1567-1700 El darrer volum, amb 246 folis, relata els esdeveniments del període 1701-27 Hi ha un quart volum recopilatori —de fet és una cronologia comentada— dels tres primers amb lletra d’una altra mà —del s XIX— en què es fa una apreciació sobre el propietari del manuscrit, Pròsper de Bofarull En el…

Fou dirigit per l’historiador i advocat Josep Benet i Morell des de la seva fundació fins al gener del 2001, i posteriorment per  Albert Manent i Segimon  2001-04, Lluís Ferran Toledano González 2004-06, Josep Maria Roig i Rosich 2008-11 i  Jaume Sobrequés des del 2012 Actualment, el CHCC té la seu al Palau de Mar, on comparteix edifici i serveis amb el Museu d’Història de Catalunya Des de la seva creació fins a l’any 1992, tingué la seu al Palau Moja de Barcelona, i després fou traslladat a la seu de la Biblioteca Bergnes de las Casas, fins al final del 1997, i des de llavors comparteix…

Situació Vista de l’interior, esfondrat, de la nau amb l’absis al fons, que té la coberta modificada F Junyent-A Mazcuñan L’església s’alça dalt un petit serradet situat sobre la carretera de Navarcles a Terrassa, a la banda nordenca del terme Long 1°56’28” — Lat 41°44’20” Per a anar-hi cal dirigir-se a Navarcles, on hom emprèn la carretera que mena a Terrassa Després d’haver passat el quilòmetre 29 i a frec de la carretera, es veu l’església dalt un turó, als peus del qual hom arriba per un camí que s’inicia a mà esquerra i que permetrà de deixar el cotxe sota mateix del serradet coronat per…

Vida i obra Germà i gendre de Joan Ramis Com a jurista, aconseguí el doctorat en ambdós drets a la Universitat Literària de Mallorca, l’octubre del 1793 Professionalment, es dedicà al món de la judicatura i arribà a ser nomenat assessor de la batllia, l’abril del 1802 Fou acadèmic corresponent de la RAH des del desembre del 1819 i soci corresponent de la Reial Societat Econòmica de Mallorca els anys trenta Sovint se l’ha presentat i valorat com l’últim representant del grup illustrat menorquí En l’àmbit de la historiografia, continuà apostant pels ideals illustrats i enciclopedistes burgesos…

Es formà probablement al Plistocè pels alluvions dipositats pel Túria i el Xúquer, l’acumulació dels quals arribà fins a les illes de la serra de Cullera 222 m alt, la muntanyeta dels Sants, de Sueca, i d’altres elevacions que ara destaquen del toll Els aportaments fluvials i el corrent longitudinal afavoriren la formació d’un cordó litoral arenós, posteriorment dunar hom l’anomena la Devesa , probablement per les caceres reials, que delimitaria l’estany De les goles o obertures de comunicació amb la mar, la del Perelló i la del Perellonet semblen naturals, mentre que la gola del Pujol fou…

Succeí una Junta Tècnica creada el 1893 i serví de precedent per a la creació, el 1907, de la Junta de Museus L’any 1917 la Junta esdevenia mixta en incorporar-s’hi la Diputació de Barcelona, presidida per Prat de la Riba Suprimida el 1939, reaparegué el 1943 amb el nom d’Institut Municipal de Ciències Naturals que, convertit el 1977 en ‘unitat operativa’ dels Museus de Ciències, desaparegué el 1979 en crear-se l’entitat integradora denominada Museus de l’Ajuntament de Barcelona