Situació
Vista de l’interior, esfondrat, de la nau amb l’absis al fons, que té la coberta modificada.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església s’alça dalt un petit serradet situat sobre la carretera de Navarcles a Terrassa, a la banda nordenca del terme. Long. 1°56’28” — Lat. 41°44’20”.
Per a anar-hi cal dirigir-se a Navarcles, on hom emprèn la carretera que mena a Terrassa. Després d’haver passat el quilòmetre 29 i a frec de la carretera, es veu l’església dalt un turó, als peus del qual hom arriba per un camí que s’inicia a mà esquerra i que permetrà de deixar el cotxe sota mateix del serradet coronat per la capella, al cim del qual s’arriba bo i ascendint per un viaró. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Talamanca, en un sector a ponent del castell i proper als límits de Navarcles, que no rebia cap nom en concret. No degué passar de capella rural de la parroquial de Talamanca.
L’església es troba esmentada al final del segle XIII quan els anys 1282 i 1294 se li fan diversos llegats. La seva funció degué ser sempre la de capella rural servint a aquest sector de ponent del terme, allunyat de la parroquial. Aquesta situació és documentada el 1686 i era el mas Escaiola qui tenia cura del temple.
Al Museu Comarcal de Manresa es guarda una creu processional de fusta procedent d’aquesta església, del segle XIV. Segons que sembla d’entre les ruïnes de l’església sortí l’ara de l’altar, la qual desaparegué un temps després. (ABC)
Església
Aspecte exterior de l’església des del costat de llevant, amb l’absis, de mur llis i sense ornamentació, en el qual s’obre una senzilla finestra.
Arxiu Gavín
L’edifici, actualment abandonat, és una església romànica tardana, obrada probablement a la primera meitat del segle XIII. Es tracta d’una construcció senzilla i humil, que segueix el pla tradicional d’una nau capçada per un absis semicircular orientat a llevant. Els seus murs són llisos i no tenen cap mena d’ornamentació. Al centre de l’absis hi ha una finestra rematada amb un arc de mig punt adovellat.
El portal primitiu, que ara resta mig tapiat, és situat al capdavall del mur de migjorn i és coronat amb un arc de mig punt fet amb dovelles. Posteriorment aquesta capella fou ampliada amb un cos d’edifici que l’engrandí per la banda de ponent, on hi ha un altre portal que reemplaçà l’anterior, el qual fou inutilitzat.
L’edifici, a més de l’ampliació, mostra senyals evidents d’haver estat transformat i reestructurat, la qual cosa, probablement, devia succeir quan hom li adossà el cos d’edifici al·ludit, el qual, bé que es relaciona amb la capella mitjançant el portal, tanmateix no s’hi unifica plenament, i sembla talment un edifici independent. Atès el que hem dit, si hom observa aquesta església, veurà que l’aparell ha estat remogut i que als paraments interiors encara resten unes grans plaques de guix encastades a les parets. Per altra banda, l’absis, inicialment cobert, segurament, amb volta de quart d’esfera, ara admet una volta de mig punt revestida amb guix. Tanmateix la coberta de la nau que, quan fou erigit el temple devia ésser de volta de pedra, ara és esfondrada totalment.
L’aparell és fet amb blocs de pedra disposats en filades.
Prop de la capella hi ha un altre edifici que, segons que sembla, aprofità alguns carreus provinents de l’església, puix que en les seves parets es veuen alguns blocs de pedra arquejats procedents probablement de l’antic portal. A més, també n’hi ha un altre on el picapedrer esculpí una creu, el qual també segurament emplenava els murs del temple.
L’edifici es troba totalment abandonat i, a desgrat que els seus murs encara romanen dempeus, cal considerar-lo com a una ruïna. (FJM-AMB)
Sarcòfags
Recentment foren recuperats diversos fragments de sarcòfags romànics, que restaven incrustats a les parets del cementiri que és a tocar de l’església. Un cop desencastats foren introduïts al temple de Santa Maria, on foren dipositats. Aquests fragments consisteixen en dues tapes i una part d'un vas.
També hi ha un altre fragment, de mides reduïdes, que fou trobat en unes obres de restauració dutes a terme per la Diputació de Barcelona.
Pel que sembla, encara queden altres fragments per a recuperar, cosa que els Amics de l’Art Romànic del Bages, que ja realitzaren aquesta primera tasca, pensen portar a terme properament. (FJM-AMB)