Resultats de la cerca
Es mostren 716 resultats
Manuel Gaya i Tomàs
Literatura catalana
Narrador.
Notari, exercí a les Borges Blanques 1882-84 i a Lleida 1884-1912, on fou propulsor dels jocs florals juntament amb Frederic Renyé i Viladot, Joan Llorens i Fàbregas i Joan Bergós i Dejuan, instaurats el 1895 Secretari permanent de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana 1894-1912 i collaborador assidu del “Diario de Lérida” i de “La Veu del Segre”, publicà al darrer colleccions de modismes i refranys, que el 1907 presentà als Jocs Florals de Lleida amb el títol de Dites, modismes, giros i mots fets, presos de boca del poble Publicà en castellà Vistas de Roma 1908 i pòstumament el cos…
György Kurtág
Música
Compositor romanès nacionalitzat hongarès.
Començà els seus estudis de piano i composició a Timisoara El 1946 anà a viure a Hongria i dos anys després obtingué la nacionalitat hongaresa Ingressà a l’Acadèmia de Música de Budapest el 1946, on fou deixeble de F Farkas, P Kadosa i L Weiner El 1957 es traslladà a París, on estudià composició amb D Milhaud i O Messiaen al conservatori Influït fortament en la seva joventut per B Bartók i Z Kodály, posteriorment la seva obra evolucionà cap a un llenguatge semblant al de compositors com K Stockhausen i G Ligeti Una de les seves obres més destacades és Bornemisza Péter mondásai 'Les …
comtat de Manresa
Geografia històrica
Comtat nominal, sense comtes titulars, testimoniat a partir del 906.
Comprenia la part de ponent del comtat i bisbat d’Osona a partir del Moianès i del Bages, i, gràcies a l’avenç de la reconquesta, la denominació s’estengué vers Anoia, la Segarra i l’Urgell Tenia com a centre el pagus de Manresa, ben diferenciat del d’Osona a partir dels privilegis del rei Odó del 889 i el 890 Era una denominació d’un caràcter més locatiu que polític, puix que el seu territori fou considerat sempre una perllongació del comtat d’Osona Els avenços d’aquest comtat vers les noves terres conquerides es fitaven amb torres de defensa dites manresanes manresana La…
Sant Vicent d’Agullent
Santuari
Santuari del municipi d’Agullent (Vall d’Albaida), al sud de la vila, al vessant septentrional de la serra d’Agullent.
Un primer edifici construït poc després de la canonització de Vicent Ferrer 1455, arruïnat amb el terratrèmol del 1744, fou substituït el 1745 per l’actual santuari, engrandit el 1754 i amb una nova façana del 1839, que conserva el retaule de Sant Vicent, pintat sobre fusta, obra del s XV, i dues pintures de Segrelles Annexa hi fou construïda una casa d’exercicis El 4 de setembre hi té lloc una processó amb fanals i torxes dites fogueretes en commemoració d’un miracle esdevingut el 1600 que comportà l’aturada d’una epidèmia de pesta a la vila Més avall hi ha una capella, de la segona meitat…
to
Fonètica i fonologia
Tret fonètic que depèn de la freqüència de l’ona fonamental.
En una ona simple, on no hi ha harmònics, el to equival al timbre Segons el to, les emissions fonemàtiques d’una llengua es classifiquen en greus i agudes, d’acord amb la freqüència del fonamental Tot i que és sempre un tret fonològicament pertinent, el to es presenta de distintes maneres És general, per exemple, la seva pertinència pel que fa a la seqüència fònica en forma de tonemes Algunes llengües, dites per això tonodistintives, ofereixen alhora una modalitat sillàbica de pertinència tonal, com ara el sànscrit i el grec, entre les clàssiques, i el suec, el noruec i el xinès…
xarxa telefònica

Estructura d’una xarxa bàsica per cable i satèl.lit, centrada en una àrea urbana i interconnectada amb diverses xarxes cel·lars
© Arxiu Fototeca.cat
Conjunt de totes les instal·lacions destinades a la prestació del servei telefònic; comprèn les línies d’abonat, les centrals de commutació i els circuits i enllaços d’interconnexió, com també els sistemes de transmissió.
Els elements bàsics de tota xarxa telefònica són els aparells d’abonat telèfons, els quals són connectats mitjançant circuits línies d’abonat als punts de commutació centralitzats centrals A causa de l’elevat nombre d’aquestes centrals, anomenades locals , no és econòmic de connectar-les entre elles directament, sinó que cal disposar de centrals d’ordre superior, dites primàries o de sector , la missió de les quals consisteix a interconnectar les centrals locals que en depenen i facilitar la unió amb centrals de categoria superior secundàries Al vèrtex d’aquesta xarxa hi ha les…
Claude Miller
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Es formà com a ajudant de direcció de Marcel Carné, i també amb els màxims exponents de la Nouvelle Vague, Godard i Truffaut, el qual fou el seu principal mentor El 1976 dirigí el seu primer llargmetratge, La meilleure façon de marcher , al qual seguiren Dites lui que je l’aime 1977, Garde à vue 1981, Mortelle randonnée 1983, L’effrontée 1985, La petite voleuse 1988, L’Accompagnatrice 1992, Le sourire 1994, La classe de neige 1998 amb el qual guanyà el Premi del Jurat de Canes, La Chambre des magiciennes 2000, Betty Fisher et autres histoires 2001, La petite Lili 2003, Un secret…
Lillian Hellman
Literatura catalana
Escriptora.
La seva primera obra teatral, The Children's Hour ‘L’hora de les criatures’, 1934, l’establí com una primera figura del teatre Interessada en temes polítics en les seves obres denuncia constantment els defectes típics de les societats opulentes En The Watch on the Rhine ‘La vigilància al Rin’, 1941 ataca la hipocresia de les posicions dites liberals, mentre que Toys in the Attic ‘Joguines a les golfes’, 1960 és ambientada al sud dels EUA de la seva infància Amb An Unfinished Woman ‘Una dona inacabada’, 1969, retrat del seu company Dashiell Hammet, inaugurà un vessant…
Henry Purcell
Henry Purcell en un retrat atribuït a G. Kneller
© Fototeca.cat
Música
Compositor anglès.
El 1679 fou nomenat organista de l’abadia de Westminster D’una formació contrapuntística sòlida, escriví obres en les quals aquesta coexisteix amb un sentit innat de la melodia i forma una síntesi d’una gran bellesa Purcell adaptà la llengua anglesa a l’estil representatiu dels italians Alguns dels seus fragments tenen una profunditat i un dramatisme semblants als de Monteverdi La seva escriptura és indistintament modal i tonal La seva obra mestra és l’òpera Dido and Aeneas , per a orquestra, baix continu i veus Altres obres dramàtiques són Diocletian 1690, King Arthur 1691, The Fairy Queen…
Bartomeu Tormo
Literatura catalana
Escriptor.
Eclesiàstic, fou canonge de la seu de València Germà del bisbe d’Oriola Josep Tormo Deixà inèdits diversos colloquis Colloqui entre dos persones dites Pasqual i Bernardino , per exemple, una breu peça còmica teatral perduda La fira d’Albaida i la crònica en vers d’una festa local Relació de les festes que ha fet la vila de Bunyol A imitació de Lope de Vega, escriví, en català, La gatomàquia valenciana , composició en versos apariats de 6 i 10 síllabes, on critica els costums del seu temps fou publicada dins la “Biblioteca Llemosina” el 1880 Bibliografia Casanova, E 1986 “La relació de…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina