Resultats de la cerca

Llicenciat en magisteri a Barcelona, estudià també filosofia i lletres Es dedicà a l’ensenyament i fou professor a l’escola Virtèlia, on impartí llengua catalana, i editorialista de la revista cristiana Forja , el butlletí de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de la qual formava part Virtèlia, on publicà articles favorables al concili II del Vaticà Collaborador de Qüestions de Vida Cristiana , fou un dels fundadors de Quaderns d’Orientació Familiar Cofundador de CC , participà en les protestes per l’ afer Galinsoga L’any 1965 fundà Tagore conjuntament amb Maria Rosa Fàbregas,…

Punt i seguit El 2019 es va estrenar tot fent camí vers la traça d’innovació i renaixença pedagògiques de l’any anterior, i enmig, també, d’una continuada complexitat social i política un contínuum que va tornar a posar de nou en dubte el model d’immersió lingüística a Catalunya per motius ideològics més que pedagògics Dels conflictes i reptes no resolts va arribar la sentència del Tribunal Constitucional TC, l’11 d’abril, per acabar de resoldre el recurs presentat pel Partit Popular l’any 2009 contra diversos preceptes de la Llei d’educació de Catalunya LEC La sentència ratificava el model…

Erigida canònicament el 1968 amb el nom de Facultat de Teologia de Barcelona, fou promoguda a partir de la Facultat de Teologia dels jesuïtes i del Seminari Conciliar de Barcelona, divisió que es conservà fins el 1984 amb l’existència de dues seccions amb organització i activitats autònomes la de Sant Francesc Borja, a Sant Cugat del Vallès, i la de Sant Pacià, a Barcelona El 1986 canvià l’apellatiu de Barcelona pel de Catalunya N'és gran canceller l’arquebisbe de Barcelona i vicegran canceller el provincial dels jesuïtes catalans Manté una estreta relació amb la Facultat Eclesiàstica de…

D’origen llenguadocià, consta com a notari, director de l’escola catedral i canonge de Barcelona 1109-17 signava “doctor”, “mestre” i “gramàtic”, títols que indiquen prou la consideració en què era tingut Després apareix, des del 1121, a Girona exercint les mateixes funcions docents i canòniques que abans havia dut a terme a Barcelona Acompanyà, sembla, el bisbe de Barcelona, Ramon Guillem, a la cort francesa el 1109 i a Eivissa i a Mallorca, per la conquesta, en 1114-15, on morí el bisbe El 1116 anà per mar amb el comte Ramon Berenguer III a Pisa i Gènova temorós d’una emboscada de l’…

Un privilegi reial per a la creació d’un estudi general ja fou atorgat, després d’un seguit d’actuacions del municipi, el 1446 per Alfons IV de Catalunya-Aragó tanmateix, hom no n'aconseguí la confirmació eclesiàstica i l’arbitri dels fons necessaris per a assegurar-ne el funcionament fins més tard, i la primera pedra no fou collocada fins al desembre del 1561 Començà a funcionar a l’edifici de les Àligues, a la plaça de Sant Domènec, el 1572 Hom hi impartia els estudis de gramàtica, retòrica, filosofia i teologia i també dret i medicina, però llur importància devia ésser menor La seva…

S’establí a Nova York el 1932 com a Consell d’Enginyers per al Desenvolupament Professional ECPD El seu primer any d’existència, l’ECPD ja havia començat a desenvolupar-se com a agència d’acreditacions, i el 1936 ja havia avaluat els primers plans d’estudi d’enginyeria Deu anys més tard, el consell començà a avaluar programes tecnològics d’enginyeria El 1980 canvià el seu nom per l’actual Avui en dia és una federació amb 30 entitats professionals i tècniques que representen camps tan diversos com la ciència, la informàtica, l’enginyeria o la tecnologia Des del seu inici, ha acreditat més de…

Aprovat el 4 de juliol de 1997 pel primer govern del popular Jaume Matas i Palou, el Decret 92/1997, establí que el 50% de l’escolarització s’ha de cursar en català Segons el seu article primer, la llengua i literatura catalanes s’han d’ensenyar obligatòriament, juntament amb la llengua i literatura castellanes, en tots els nivells educatius i tots els centres de l’ensenyament no universitari L’article 9 garanteix el coneixement de les dues llengües oficials Els articles més decisius són del 16 al 19 El setzè estableix que en l’educació infantil ""l’ús de la llengua catalana, pròpia de les…

Dirigit per Guillem Díaz-Plaja, menà una vida poc dinàmica, fins que el 1971 en fou nomenat director Hermann Bonnín i hom amplià el nombre de professors, posà en funcionament el departament d’investigació, adquirí locals nous i inaugurà la primera delegació comarcal a Terrassa 1974 i a Vic 1976, i amplià les seccions marionetes, mim, titelles, etc Posteriorment el dirigiren Josep Montanyès 1981-88 i Jordi Coca 1988-92, que fou succeït per Pau Monterde L’any 2002 la direcció tornà a mans de Josep Montanyès durant uns quants mesos i, després de la seva mort 2002, Jordi Font el substituí en el…

És independent de les institucions i dels partits polítics, i tingué com a punt de partida els avenços insuficients, i fins i tot els retrocessos, en la situació social del català, a parer dels seus fundadors, fins i tot allà on, com a Catalunya, el suport institucional és més favorable Té com a objectiu final la plena normalització lingüística  del català, entesa com l’assoliment de l’estatus de llengua comuna principal en l’àmbit públic i de relació dins del seu domini La seva actuació se centra en la denúncia de les situacions en què es vulnera el dret a expressar-se i a rebre informació…

Format al Reus Ploms, equip en el qual jugà fins el 1987, també fou jugador del Reus Deportiu, el Club Natació Piera i el Club Patí Vilafranca Amb el Reus Deportiu es proclamà campió de Lliga de primera divisió 1987-88 Com a tècnic, debutà el 1984 en categoria regional i posteriorment fou entrenador del primer equip i coordinador del Reus Ploms 1986-90 i 1997-98, el Calafell 1989-90, el Vila-seca 1990-91 i 1993-95, el Cambrils 1991-93, el Noia 1994-95, el Flix 1995-96 i el Reus Deportiu 1999-2002, on també ocupà el càrrec el director tècnic 2002-05 i, des del 2014, és directiu i assessor de…